El PP veta la compra de l'Espalmador

Una moció d'ERC al Senat instava l'Estat a adquirir l'illot, atès el seu interès natural i biològic

La majoria del PP al Senat ha bastat per tombar una moció d' Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que s'ha debatut aquest dijous a la Comissió de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Cambra Alta, per la qual s'instava el govern de l'Estat a iniciar els tràmits per la compra de l'illot de l'Espalmador, atès el seu “interès natural i biològic”.

La moció reclamava també que una vegada adquirit l’illot, se'n cedís la propietat i gestió al Govern. La senadora de Podem Margalida Quetglas ha criticat el “poc interès del PP per garantir la protecció de l'immens patrimoni natural de les Illes Balears” i ha insistit en la necessitat de protegir les praderies de posidònia que caracteritzen el fons marí que envolta l'illot. Entre els senadors que hi han votat en contra, hi ha la mallorquina Catalina Soler i la menorquina Juana Francis Pons.

El senador d'ERC, Bernat Picornell, qui ha defensat la iniciativa, ha lamentat que el PP hagi rebutjat la moció. La diputada per Formentera, Sílvia Tur, li ha agraït l'esforç.

Aquest illot forma part de la Reserva Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera i és, des de 1932, propietat de la família Cinnamond, la qual està disposada a vendre'l a les autoritats per 18 milions d'euros. L'Espalmador té unes 137 hectàrees i, malgrat la regulació del Govern per limitar-hi el fondeig d'embarcacions turístiques, la gran afluència de visitants ha danyat el fons marí. La moció també recorda l'incendi que va patir l'illot l'estiu passat i que va afectar gairebé una hectàrea de superfície.

Protecció per la Baldriga balear

Una segona iniciativa, relacionada amb Balears, sí que ha estat aprovada de manera unànime. La moció, presentada pel senador del PSIB, Francesc Antich, insta el govern a reforçar el Pla d'acció per la baldriga balear, com es coneix també aquesta espècie d'au marina que només es reprodueix a les Illes i que està en perill d'extinció. Estudis recents alerten sobre l'alta taxa de mortalitat d'aquesta espècie que migra cada any fins a les costes portugueses, del nord peninsular, o fins i tot fins a la costa atlàntica de França. La iniciativa que s'ha aprovat aquest dijous insta especialment a protegir les colònies d'aquesta au que se situen en terrenys de propietat estatal, com la Mola de Maó.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF