Balears 20/06/2017

Segona sentència contra el Govern per Biniorella: 26 milions d'indemnització acumulats

El Tribunal Superior de Justícia desestima les al·legacions de l'Executiu que criticaven l'aplicació el 2008 de la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible

Jaume Vinyas
2 min
L'urbanisme salvatge a la costa d'Andratx encara coeja als tribunals.

PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha admès el recurs de la propietària d'uns terrenys a la urbanització de Biniorella, a Andratx, requalificats durant el segon Pacte de Progrés. L'Administració haurà d'indemnitzar-la amb 7,4 milions d'euros. Aquesta sentència se suma a una primera, coneguda divendres, que ja condemnava el Govern a pagar 19 milions per una altra parcel·la, a la mateixa urbanització, i que també fou requalificada a partir de la Llei 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible.

Segons ha pogut saber l'ARA Balears, encara hi ha dos recursos més relacionats amb aquesta urbanització i la Llei 4/2008 i es preveu que les sentències es publiquin pròximament. Amb les dues primeres, el Govern ja acumula més de 26 milions d'indemnitzacions, més els interessos de demora, tot i que l'Administració encara pot interposar-hi recurs de cassació al TSJIB o acudir directament al Tribunal Suprem, si considera que el recurs s'ha de fundar en infraccions de normes de dret estatal o de la Unió Europea.

El Govern critica el Govern

El litigi s'inicià el març de 2009, quan l'entitat propietària dels terrenys va reclamar danys i perjudicis pels efectes de l'entrada en vigor de la Llei 4/2008, impulsada pel llavors conseller Jaume Carbonero.

La sentència desestima el recurs del Govern, que havia denegat la petició inicial de pagar indemnització al·legant el “valor paisatgístic i ambiental” dels terrenys requalificats que els faria “inedificables”. “El criteri argumental de l'Administració demandada conduiria que qualsevol desclassificació de terrenys amb l'objectiu de dotar-los d'una major protecció mediambiental o paisatgística no donaria lloc a responsabilitat patrimonial en cap cas, la qual cosa no és el que pretén la Llei del sòl ni el respecte a la doctrina jurisprudencial”, diu la sentència.

El TSJIB destaca, a més, que les al·legacions presentades pel Govern el desembre de 2016 “fan una crítica del procés seguit per la Llei 4/2008 quan afirma que resulta que l'entrada en vigor de la llei va donar una nova classificació dels terrenys de la part actora sense atendre's a la seva situació fàctica i sense tenir en compte la jurisprudència relativa a la 'força normativa d'allò fàctic'”.

stats