Posant fi a les males pràctiques comunicatives

PalmaQue la comunicació i els mitjans són una eina de transformació social és quelcom que no ens estranya. Ho hem sentit moltes vegades i fins i tot en som conscients. Ens hi informam, entretenim, educam i construïm els nostres punts de vista. Tot i així, els experts en comunicació adverteixen de la necessitat de ser crítics i adquirir pautes i instruments per consumir la informació, alhora que animen els mitjans a repensar els protocols informatius.

L’organització Enginyeria Sense Fronteres, amb la iniciativa del Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania, s’ha reunit aquesta setmana al centre Flassaders de Palma per promoure una comunicació i una educació responsables i integradores, centrades en la “desconstrucció” d’estigmes en societats acollidores de migració, com són els estats europeus davant la crisi migratòria, de la mà de Meritxell Esquirol i Gemma Pinyol

El mal, segons elles, és que tenim una comunicació viciada i estandarditzada; la globalització ens aclapara i construeix les agendes, i poques vegades tenim l’oportunitat d’aprofundir en allò que contam. I aquest és el poder de la comunicació, “que si comunicam d’una altra manera, contribuïm a canviar patrons relacionals de la ciutadania”.

Endinsant-nos un poc més en el paper dels mitjans de comunicació amb l’experta i coordinadora del projecte, Meritxell Esquirol, ens assabentam que el camí cap a uns mitjans desestigmatitzats serà llarg.

Segons Esquirol, la ràdio, la televisió i la premsa, escrita i en línia, haurien de saber representar la diversitat sense estigmatitzar les diferències socials i informar sense prejudicis ètnics, racials, de classe i gènere, entre d’altres. “A vegades, les informacions no s’ajusten prou a les realitats que estam vivint, perquè els relats estan molt estandarditzats”, afirma l’experta, qui alerta que “el periodista s’aliena en el vessant empresarial” -i fa un relat cridaner, poc profund, amb estigmes i prejudicis- “i no tant en el vessant comunicador”, amb diferents punts de vista, contenció i context.

Així, afirma que hi ha mitjans que potencien l’existència d’estereotips o ideologia emprant un vocabulari poc rigorós per catalogar la ciutadania. Per exemple, “parlam d’immigració i immigrants quan aquestes persones ja han finalitzat el procés de migració i ja són un veí més”.

Pel que fa a la violència masclista, l’experta assumeix que s’està espectacularitzant, tot proporcionant un discurs sensacionalista amb detalls anecdòtics de cada cas i cercant sempre una justificació, tal com “la va matar perquè ella el va deixar, perquè el posava gelós...” i altres maneres de culpabilitzar la dona; se “cerca, primer de tot, si va denuncar, si no ho va fer, si va retirar denúncia... Com si hi hagués alguna raó a aquesta brutalitat o com si ella ho hagués pogut evitar i no ho hagués volgut”. Aquesta manera de contar-ho, diu, “prové de l’herència de succeïts per la qual sempre hem associat casos de violència masclista amb qüestions privades. I no, són problemes estructurals que no s’aborden com s’hauria de fer-ho”.

Per això, amb activitats com les que es va dur a terme aquesta setmana, les expertes animen els mitjans a repensar els protocols informatius, per vincular els processos de construcció d’agendes informatives a la responsabilitat social.