Balears 18/09/2017

El primer arquitecte del Palma Arena assegura que va ser acomiadat quan va exigir més transparència

Continua el judici que ha de dirimir si l'expresident i Pepote Ballester van contractar de manera irregular els arquitectes del velòdrom

Anna Schnabel
3 min
Un testimoni assegura que els arquitectes que li van prendre el relleu tenien "molt bona relació" amb Matas

PalmaEl primer arquitecte del Palma Arena, Ralph Schürmann, ha declarat aquest dilluns davant l'Audiència de Palma que va ser rellevat del projecte tan aviat com va exigir més transparència en l'execució de l'obra estrella de la legislatura encapçalada per Jaume Matas. No obstant, ha explicat que un bon dia "van començar a cercar excuses" i a dir que la seva feina era plena d'errors tècnics. La seva intervenció en l'obra ha estat durament criticada per diversos testimonis que han intervingut durant el litigi que començà avui fa una setmana i que ha de determinar si Matas, amb la col·laboració de l'exdirector general d'Esports Pepote Ballester, hauria contractat de manera irregular els arquitectes del velòdrom.

Schürmann, contradient la versió d'alguns testimonis que han declarat anteriorment davant el tribunal, ha aportat una llarga llista dels velòdroms en els quals hauria treballat. L'arquitecte hauria intervingut en la construcció de poliesportius de tot el món; a la resta d'Espanya, als Estats Units o a la Xina. Precisament, ha explicat que a Pequín "van fer el mateix que aquí [a Palma]": primer el van contractar per les fases inicials d'un poliesportiu i, després, una vegada van saber com desenvolupar-lo, "es van construir el velòdrom ells mateixos". Així mateix, quan Luis García Ruiz va declarar a l'Audiència dimecres passat va precisar que l'arquitecte alemany era especialista en la construcció de pistes, però no de velòdroms. Tot i això, Schürmann ha recalcat avui que se li encarregà la pista referida, però també "el velòdrom, la piscina, la pista d'atletisme, el garatge subterrani, la pista de pàdel..."

L'arquitecte Ralph Schürmann, en el seu pas per l'Audiència de Palma.

L'especialista, així mateix, ha explicat que els arquitectes Luis i Jaime García Ruiz, els quals van prendre el relleu uns mesos més tard, quan ell abandonà el projecte, semblaven tenir "molt bona relació" amb Matas. Ha recordat, a més, una ocasió en que l'expresident i els germans "se saludaren d'una manera molt amigable" durant una reunió on també hi era present Ballester i altres tècnics del Govern. "Vaig pensar que eren assessors de Matas i que volien saber si la seva proposta s'adaptava o no a Mallorca", ha afirmat Schürmann. Cal tenir en compte que la contractació dels García Ruiz és una de les claus d'aquest judici, que ha de dirimir si va dur-se a terme d'acord amb la llei o si, en canvi, van ser designats per 'tenir bo' amb l'expresident i no pels seus coneixements. No pocs testimonis han assenyalat, precisament, que els García Ruiz no tenien cap experiència en la construcció de velòdroms.

També ha explicat que Ballester intentà regatejar els honoraris que havia de cobrar una vegada finalitzada l'obra, inicialment fixats en el 10%. Finalment, però, cobrà molt menys del preu que havien establert. "Duc deu anys intentant oblidar aquest projecte", ha recalcat.

Un projecte marcat per les presses

Schürmann també ha esmentat que li cridà l'atenció el curt termini del qual disposava per a desenvolupar l'obra. "Normalment es necessiten tres o quatre anys per a un projecte així, però aquí només teníem dos anys", ha dit. S'acostava l'esperat mundial de ciclisme, l'esdeveniment que havia de promocionar una nova imatge de Palma i pel qual calia aixecar un velòdrom a l'alçada de les expectatives. Diversos testimonis del litigi, inclosos Matas i Ballester, van assegurar que Schürmann fou apartat del projecte perquè no havia complert el calendari prefixat. Amb tot, l'arquitecte alemany ha dit que "tots sabien que les dates no serien les establertes" quan negociaren les clàusules del contracte amb Ballester.

El judici continuarà aquest dimecres a les 9.30 h.

stats