No al TTIP exposa les posicions dels partits respecte dels nous tractats de lliure comerç

Units Podem MÉS, única formació que s'oposa obertament al tractat secret entre Washington i Brussel·les

Els partits polítics balears mantenen, en general, una posició favorable o ambivalent respecte del criticat Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP), que estan negociant, en secret, la Unió Europea i els Estats Units. Només Units Podem MÉS manté una posició obertament contrària a l'acord. El PP s'hi manifesta clarament a favor, mentre que el PSIB es manté ambigu tot i que reconeix que, tal com es planteja actualment el TTIP o, almanco, el que se n'ha pogut conèixer a través de filtracions, podria suposar un risc per a les Illes Balears.

Són els principals resultats de l'enquesta que la plataforma No al TTIP ha fet a les formacions que es presenten el 26-J. Un dels membres de la plataforma, Josep Valero, ha afegit que Ciutadans no els ha respost, tot i que donen per fet que mantenen un posicionament similar al del PP, en aquest tema. Valero ha reclamat que el Govern que sorgeixi de les eleccions generals exigeixi a la Comissió Europea que sotmeti a la votació de cada estat membre l'aprovació, o no, del TTIP. Amb tot, ha remarcat que, actualment, hi ha un perill major per als interessos dels ciutadans de les Illes. Es tracta de l 'Acord Integral d'Economia i Comerç (CETA), una espècie de germà petit del TTIP que es negocia en paral·lel amb el Canadà. En cas que s'aprovàs el CETA i no s'aprovàs el TTIP, que està aixecant més contestació social, els efectes de la protesta serien nuls, perquè les empreses nord-americanes podrien penetrar impunement a Europa a través del tractat de lliure comerç entre el Canadà, els EUA i Mèxic.

En aquest sentit, des de la plataforma alerten que, a principis de juliol, el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, té previst demanar l'autorització dels estats membres per continuar negociant. Per tant, afegeixen, és important que la ciutadania tingui clars els posicionaments dels partits i les possibles conseqüències d'aquests tractats quan dipositin el seu vot.

Una de les conseqüències més lesives per a l'erari públic balear, ha afegit Valero, és que els arbitratges privats que imposarà el TTIP tindran en compte les aspiracions especulatives de les empreses en litigis, per exemple, vinculats a desclassificació de terrenys. Això podria suposar un daltabaix per a la comunitat en cas que s'aposti per revertir les polítiques d'ordenació de territori i pot ampliar les ànsies especulatives dels grans inversors.

Les posicions completes del partits

La plataforma ha arribat a les conclusions següents a partir de les respostes que li han arribat:

  • El PP es mostra favorable al TTIP i, en gereral, als tractats de lliure comerç i inversions. En defensa els efectes positius i les tesis oficials, sostingudes en determinats estudis d'impacte que la Plataforma considera parcials.
  • Ciutadans no es defineix, encara que la seva defensa de tesis liberals encaixa amb els principis dels tractats TTIP, CETA i TISA.
  • El PSIB-PSOE és favorable als acords TTIP, CETA i TISA, encara que considera que l'actual contingut pot ser lesiu per als drets individuals, col·lectius i mediambientals. És favorable a la negociació per millorar el contingut. És favorable a substituir els tribunals ISDS per tribunals ICS. No és favorable a un referèndum vinculant, sinó a donar compte des del govern de l'Estat a les Corts referent a les negociacions i ratificacions dels acords TTIP, CETA i TISA.
  • Podem, MÉS i Esquerra Unida comparteixen una oposició frontal als acords TTIP, CETA i TISA. Són favorables a la suspensió de les negociacions. La diferència principal rau en el fet que Esquerra Unida no defensa un referèndum vinculant, encara que faria campanya contra el TTIP, CETA i TISA, en cas de dur-se a terme.
  • Gent X Formentera comparteix un posicionament semblant a Podem i MÉS, encara que no ha respost al qüestionari per les raons abans exposades.

Finalment, la plataforma ha reclamat la creació per part del Govern d’una Comissió d'Estudi dels possibles impactes del TTIP i el CETA a les Illes Balears. Aquesta Comissió, recorden, és un mandat de la PNL que està tramitant el Parlament. 

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF