L’IMPACTE DE LA GLOBALITZACIÓ

TTIP: el tractat que amenaça d’acabar amb el món tal com el coneixes

Diverses veus coincideixen a assenyalar les condicions funestes que tindria a Balears

Una filtració ha disparat, aquesta setmana, totes les alarmes: el tractat de lliure comerç que negocien la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA) podria suposar el cop de gràcia a l’estat de benestar i a les polítiques de protecció al consumidor i al producte local. Un tret al cap a la particularitat europea.

El que es desprèn dels documents que Greenpeace ha tret a la llum no sorprèn els activistes, que fa anys que denuncien els devastadors efectes que podria tenir aquest tractat si finalment s’aprova. “El TTIP passa per damunt dels drets dels estats. El que importa és el benefici de l’inversor”, explica Jordi Julià, de la plataforma No al TTIP. L’activista no sap què respondre quan se li demana quins efectes podria tenir el tractat per a Balears: “Són tan extensos... Caldria anar desgranant”.

Opacitat i justícia privada

TTIP són les sigles en anglès d’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions, nom oficial del tractat de lliure comerç que Washington i Brussel·les negocien en el més absolut secret des de 2013. La Comissió Europea negocia i ni tan sols els eurodiputats tenen accés lliure als documents que generen les reunions. Una de les figures que preveu l’acord i que més preocupa és la dels Arbitratges de Disputa entre Estat i Inversor (ISDS). Es tracta de tribunals privats als quals les empreses poden demandar als Estats o regions que aprovin lleis en contra dels seus interessos comercials. “Qualsevol iniciativa legislativa pot ser aturada pels ISDS”, alerta Julià, que esgrimeix l’exemple del Canadà, on l’Estat ja va ser condemnat per un organisme similar a indemnitzar una empresa que es dedica al fracking (una tècnica d’extracció de petroli amb un alt risc mediambiental) quan el Govern va aprovar una moratòria al respecte. El mateix podria passar a Balears, alerta Julià, amb les prospeccions petrolieres.

Hi ha més casos, però. Alemanya es va veure obligada a indemnitzar una empresa sueca quan va decidir posar fi a l’energia nuclear. En un àmbit més local, un ajuntament mexicà va ser condemnat a indemnitzar una empresa nord-americana quan aquesta es va veure obligada a traslladar cinc quilòmetres més enllà del nucli urbà un centre de gestió de residus. El que més preocupa la plataforma és que els ISDS no estaran presidits per jutges, sinó per advocats experts en Dret Internacional. Els missers podran estar, per tant, a una banda i a l’altra, la qual cosa generarà un brou de cultiu idoni per a la presa arbitrària de decisions en contra dels interessos dels Estats.

“El principal problema és de democràcia”, explica Pau de Vílchez, membre de la plataforma i de MÉS per Mallorca. “Si els interessos de les multinacionals poden passar per sobre dels interessos dels ciutadans, tenim un problema”, conclou.

“El diputat de Podem, Carlos Saura, afegeix que la filosofia del tractat pot tenir uns efectes perversos entre els emprenedors, ja que pot sortir més a compte promoure projectes susceptibles de ser desautoritzats per les autoritats locals i després buscar indemnitzacions milionàries a través dels ISDS. Fins on se sap, el TTIP ni tan sols menciona els acords de París adoptats el 2015 en contra del canvi climàtic.

Legislació laboral

Les empreses podran aplicar les condicions laborals dels països on estiguin radicades amb el conseqüent prejudici per als dies de vacances, horaris o la negociació col·lectiva, “pràcticament inexistent als EUA”, adverteix la plataforma. Els estats, fins i tot, podrien ser condemnats si decideixen augmentar el Salari Mínim Interprofessional. El TTIP no només abraça el comerç de mercaderies, sinó que també inclou el sector serveis. A Balears, els efectes sobre les condicions laborals dels treballadors del sector turístic podrien ser devastadors, partint de la base d’una situació molt precària, ja. Des de la plataforma, subratllen que el tractat fa referència en diverses ocasions a “eliminar la burocràcia”, però que, en la majoria de les ocasions, el terme ‘burocràcia’ fa referència al que a la Unió Europea s’entén com a ‘drets laborals’.

Què menjarem

El TTIP, en definitiva, comporta igualar les condicions laborals i de producció entre els EUA i la UE. A la pràctica, això suposa rebaixar els estàndards europeus. Un cas flagrant és el de la indústria alimentària. El TTIP permetria una invasió de carn barata, produïda industrialment, hormonada i alimentada a base de pinsos modificats genèticament. “Als EUA es permet l’ús de lleixiu per conservar millor la carn de pollastre”, adverteix Julià. A banda, EUA tampoc no reconeix les Denominacions d’Origen. Així, doncs, qualsevol empresa nord-americana podria produir industrialment productes autòctons i vendre’ls sense distintius diferenciadors. El malson de les sobrassades de Wisconsin podria fer-se realitat.

El tractat obriria també la porta als productes transgènics, actualment molt regulats a la UE. Això podria acabar de donar el cop de gràcia a les espècies pròpies balears que podrien desaparèixer davant la impossibilitat de ser rendibles.

En general, se sustitueix el principi de precaució que regeix a la UE pel de gestió de risc, dominant a EUA. Això vol dir que són els consumidors els qui s’han d’unir i demostrar que un producte és perjudicial. Només llavors es permet retirar-lo del mercat, mai abans. El TTIP també enfortiria la protecció dels drets intel·lectuals i dificultaria la fabricació de medicament genèrics. En el camp cultural, es podrien posar en dubte les subvencions a la producció cultural en la llengua pròpia.

La incertesa de la prosperitat

Els defensors del TTIP asseguren que suposarà un impuls per a l’economia i garanteixen que el PIB europeu augmentaria un 1% de manera gairebé automàtica. Amb tot, això no vol dir que tothom se’n beneficiàs. Guinea Equatorial té un PIB superior a l’espanyol, però el 70% dels seus ciutadans viu amb menys d’un dòlar al dia. La plataforma recorda que el tractat de lliure comerç a Nord-amèrica va destruir dos milions de llocs de feina el primer any a EUA i al Canadà mentre que a Mèxic la pobresa va augmentar del 38% al 52%.

Els EUA pressionen per aprovar el TTIP abans de finals d’any, coincidint amb el canvi d’inquilí a la Casa Blanca. La filtració de Greenpeace ha provocat la reacció irada de França, però està per veure el grau real d’oposició de François Hollande a l’acord. Sigui com sigui, el TTIP no és l’única amenaça comercial sobre el ja malmès estat del benestar. Aquest setembre, el Parlament europeu votarà el germà petit, el CETA, un tractat entre la UE i Canadà de contingut similar. Si s’aprovàs, les empreses nord-americanes en tindrien prou de traslladar la seu al país veí. En tot cas, adverteix Saura, “després vindrà la Xina”. “Estam davant un moviment internacional de les grans empreses per agafar el control absolut”, diu”.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF