Balears 14/09/2013

No fou un dia normal, sinó un assaig de la vaga

Centenars de docents protesten el primer dia de curs

Ander Zurimendi
3 min
No fou un  Dia normal,  Sinó un assaig de la vaga

Palma.La rentrée escolar fou ahir de tot menys normal: verda, intensa, renouera, reivindicativa... Al cap i a la fi, però, fou una tornada a l'escola. Quasi 165.000 estudiants de les Illes Balears estaven cridats a iniciar el curs 2013-2014 arreu dels devers 340 centres escolars. I tal com s'esforçaren a destacar la Conselleria d'Educació i el Govern balear, les classes començaren sense incidències. Efectivament, perquè ahir no hi havia convocada cap aturada en l'ensenyament. De fet, tocava una 'jornada de lluita' que fes d'aperitiu a la vaga indefinida convocada a partir de dilluns.

La jornada es va tancar amb desenes de protestes a les portes de les escoles arreu de l'Arxipèlag, totes caracteritzades per les camisetes verdes de la plataforma Crida que de manera massiva lluïen els docents.

Probablement, un dels punts calents de la jornada foren els pobles de la Part Forana de Mallorca, on fins i tot s'arribaren a organitzar manifestacions (a Sant Llorenç des Cardassar) i cadenes humanes (a Llubí).

També cal destacar les accions de protesta a Menorca, on la referència als tres directors suspesos de Maóva ser una constant. Així mateix, els centres públics d'Eivissa i Formentera es tenyiren d'un verd intens.

Ara bé, les concentracions tingueren un seguiment desigual. A moltes escoles concertades de Palma, per exemple, la protesta va foradar i no s'hi va veure cap pancarta ni camiseta verda a primera hora del matí. Va ser el cas de les escoles Monti-sion, La Salle i Mare Alberta, on les tradicionals escenes de nins i nines plorant foren la nota predominant.

Embossos a Palma

Igualment varen ser protagonistes els embossos de cotxes a les rodones de la zona de Ponent de Palma. El regidor d'Educació de Cort, Sebastià Sansó, va indicar que el trànsit rodat es va incrementar ahir devers un 15%, "ja que els pares desitgen acompanyar personalment els seus fills al col·legi i no tots els autocars escolars es troben operatius aquests dies".

En contraposició a les concertades amb models eminentment castellanitzats, les escoles cooperatives i sensibles a la llengua varen ser una punta de llança del moviment, com ara Mata de Jonc, Pius XII i el Liceu.

Això no obstant, totes aquestes concentracions, que assoliren un gran ressò a les xarxes socials, passaren desapercebudes a ulls de la Conselleria d'Educació. El secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, defensà al matí que les úniques incidències registrades foren unes goteres al CEIP Son Rutllan, "causades per les pluges dels darrers dies, i que seran arreglades tot d'una". Estarellas també apuntà que al CEIP la Marina, de Llucmajor, es detectà un problema de transport de material de cadires i taules, les quals arribaren al centre durant l'horabaixa.

Propaganda on-line

Per part seva, la consellera Camps aprofità el dia per enviar propaganda del TIL per internet a les famílies, a les quals els féu arribar un correu electrònic, en castellà i català, que continua la campanya institucional de publicitat del trilingüisme. En total, 27.000 correus electrònics.

On sí que es produïren conflictes va ser a l'hora de completar els serveis mínims prevists per dilluns. A l'IES Arxiduc Lluís Salvador, per exemple, realitzaren un sorteig amb els noms de les persones que haurien de complir-los. "El resultat és ridícul, perquè la gent que volia anar a fer feina hi anirà igualment, mentre que una part de la gent que volia fer vaga ha sortit triada en el sorteig i haurà d'acudir forçosament a l'institut", denuncien docents del centre.

Els percentatges a favor de fer vaga, en els sorteigs realitzats ahir a desenes d'escoles, varen fregar el 90% en escoles amb projectes educatius en llengua catalana, com Pius XII. Al Liceu (Marratxí), es va situar en el 70%.

Informe de Gadeso

D'altra banda, ahir es va conèixer que només un 22% dels ciutadans de les Illes Balears aprova la manera com el Govern de José Ramón Bauzá ha fet les coses amb el decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), mentre que l'altre 78% no hi està d'acord, segons una enquesta publicada per Gadeso. El sondatge assenyala que aquest 22% són els únics que accepten definir el decret del trilingüisme com "una bona solució per al fracàs escolar".

stats