Nicolau Dols: “Si en recuperam l’ús a l’administració I a l’educació, no sóc pessimista”

PalmaNicolau Dols (1967) és doctor en Filologia Catalana per la UIB amb la tesi Teoria fonològica i siŀlabificació: el cas del català de Mallorca. És degà de la Facultat de Filologia i Lingüística General i s’ha posicionat clarament a favor de l’educació pública de qualitat i en català, i per l’ús del català als mitjans de comunicació públics. Aquesta setmana ha ingressat com a membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la màxima institució en matèria de llengua en els territoris de parla catalana.

El ple de l’IEC, a part dels vostres mèrits acadèmics, ha valorat que hàgiu defensat públicament una gestió sociopolítica de la llengua a les Illes. És un premi al compromís?

D’ençà que s’ha sabut el meu nomenament, la gent m’ha telefonat o m’ha enviat missatges per dir-me: ‘enhorabona, t’ho mereixes’. M’ho prenc com una responsabilitat i un compromís. La institució ha volgut agafar una persona a qui veuen un sentit en la lluita i per la part acadèmica. He calculat que enguany estic en la meitat de la meva carrera acadèmica, per la qual cosa em pesa sobretot la responsabilitat.

Quina serà la tasca que desenvolupareu a l’IEC?

A tots els membres els col·loquen una especialitat. A mi m’han encertat el perfil, que serà el de Gramàtica: fonètica i fonologia. Respon a una tasca que ja he he fet en aquest sentit i, per tant, m’hi sent còmode. En aquests moments, una de les tasques que està acabant la Secció Filològica és la nova gramàtica, que estarà llesta abans d’un any.

Quina és la posició de l’IEC davant la greu situació d’hostilitat que impulsa el Govern balear?

No hi ha hagut mai una desavinença entre la UIB, que és el màxim òrgan assessor en matèria de llengua, i l’IEC. Sempre que l’IEC ha fet una manifestació, ha estat en consens de la UIB, com també em consta que hi ha un ple acord entre la UIB i la Secció Filològica.

La darrera declaració de l’IEC en relació a les Illes és del març de 2012, i era sobre la Llei de funció pública. No trobau a faltar més manifestacions?

Hi ha un acte programat per al proper 3 de juny a Palma en què participaran membres de la Secció Filològica. Probablement, arran d’aquesta sessió hi hagi un coneixement més precís del que passa aquí.

El manifest del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, del qual formau part, va ser molt contundent aquesta setmana, però la direcció d’IB3 sembla que no està disposada a afluixar...

La UIB té la funció d’assessorar i així ho feim. Que un ens apliqui o no aquest assessorament representa una presa de responsabilitat. Si des d’IB3 volen aplicar un model lingüístic diferent que no segueix els criteris de la UIB, han d’explicar per què ho fan.

Hi ha hagut algun contacte entre la UIB i la direcció d’IB3?

L’assessorament l’hem fet sense que se’ns demanàs. És fals que hi hagi hagut mai cap acord respecte de la decisió de salar en els informatius.

Però des de la direcció de l’ens se us ha comunicat la intenció del canvi?

No hi ha hagut mai coneixement ni acord per part del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Des del nostre departament ens n’hem assabentat pels mitjans de comunicació. Ens consta que des del Rectorat es tenia coneixement del canvi, cosa que no significa que es compartís, ja que no hi ha cap discrepància entre el que opina el Rectorat i el que opina el Departament de Filologia.

Com definiríeu el que està passant ara mateix a les Illes en relació al català?

És una estratègia planificada a tots els nivells i amb una gran virulència. No és fruit de la improvisació. És obvi que s’estan atacant els usos de la llengua que no són exclusivament col·loquials o familiars. L’obstaculització de l’ús del català a l’administració i a l’educació pot tenir uns efectes molt greus, perquè es vol relegar el català a una llengua exclusivament familiar. I en vista dels efectes que poden tenir, cal una resposta contundent, perquè el Govern està incomplint l’Estatut.

Ahir publicàvem que el català a Cort ha retrocedit a nivells de fa catorze anys. Desapareixerà de l’administració?

Tot apunta cap aquí, anam cap a la desaparició dels usos públics i oficials del català. En el moment que les institucions o els partits polítics deixen que això succeeixi, ha de passar factura. Però tenim uns parlants que s’han començat a mobilitzar en defensa del català a l’educació i això es frenarà. Serà la mateixa societat que recuperarà el terreny perdut aquests darrers tres anys.

Amb la imposició del TIL, s’ha obert una capsa dels trons que ja no es tornarà a tancar? Tornarà el Decret de Mínims?

Si ara es derogàs el TIL, immediatament s’hauria de tornar al Decret de Mínims. El TIL és un despropòsit des del punt de vista lingüístic, però també pedagògic i, sobretot, demotràtic. Amb què s’ha de substituir? Quina és la proporció? Allò necessari és que el sistema garanteixi la continuïtat del català a les aules.

Per què creis que el discurs gonella té tanta presència en aquesta legislatura?

És un discurs que està amplificat. En realitat, són molt poques veus -sempre les mateixes-, que estan molt poc informades i han estat amplificades pel Govern, que haurà de respondre d’això. Està donant uns mitjans que reclamen una atenció i unes actuacions que no estan incloses en la llei i en la normativa. Els està donant més drets que a altres ciutadans i el resultat d’això és la crispació actual, que ha duit tres persones a fer vaga de fam aquesta legislatura per qüestions relacionades amb la llengua.

Podem estar tranquils amb l’ús de la llengua a les Illes?

A mi em sembla que l’ús social és bo. És ver que els darrers anys hi ha hagut un augment importantíssim de la immigració i ens estan fallant les eines per integrar-la. L’esforç dels mestres, sovint a pesar de l’administració, és essencial. Seria pessimista si la situació d’estrangulament a l’administració i a l’escola hagués de durar 15 o 20 anys. Però amb una Llei de funció pública i amb un sistema que permeti fer tota l’escolarització en català, si ho recuperam, que és molt poc, podrem tornar a nivells acceptables.