Missa en deshonor d’una faraona que robava whisky als piners

Són les 6.30 h del primer diumenge de juliol a Pina, al bell mig del Pla de Mallorca. Hits com Despacito sonaven no fa ni mitja hora a la revetla; encara feia fosca. Surt el sol i la gent comença a escampar, però encara queden algunes desenes de resistents que berenen de pizza del forn o apuren el darrer combinat. Els petits camions de la brigada entren com poden a la plaça, negada d’una catifa de tassons de plàstic. Els municipals i quatre vells que ja han sortit a fer el cafè s’ho miren.

Sense que ningú se’n temi, una desena de joves del poble parteixen a l’edifici de Can Lluís. D’allà sortiran disfressats. Un capellà, monges (interpretades tant per homes com per dones) i monjos i, en alguna ocasió, també hi ha la presència d’un individu concret disfressat de guàrdia civil. Damunt un baiard que duen a les espatlles, hi trobam l’estrella de la cerimònia: una gallina faraona ( Numida meleagris ). Acompanyats d’una colla de xeremiers, es dirigiran a la plaça per arreplegar gent i fer qualque jaleo. Una processó etílica esquivarà tots els obstacles (els camions de la brigada, un cotxe de la benemèrita, taules i cadires, tassons de plàstic...) per dirigir-se a la font de Pina, locus amoenus del llogaret. No debades i a pesar que diverses dotzenes de postpúbers que esperen l’autocar faran xivarri, la marxa serà prou tranquil·la.

Llegenda

En arribar a la font, una vuitantena de persones assisteixen a una missa. Es fa -o s’intenta fer- el silenci. El mossèn obre un llibre d’ On és Wally? a mode de bíblia i, amb un megàfon low cost, recita la llegenda de la faraona. Jo la vaig trobar a un fotolog del 2008 i ve a dir que, un temps, aquest animalet d’origen africà era clau en la subsistència pinera. Però que el col·lectiu de faraones, a punt d’extingir-se i cansat de ser exterminat, es rebel·là i fugí. Només tornaven de tant en tant a robar aliments, cervesa i whisky. La llegenda conta que “una epidèrmia de beneitura que tingué lloc devers l’any 1938” -en al·lusió al cop d’estat franquista- substituí l’estàtua de la faraona per una del Cor de Jesús. Dècades més tard, l’animal li llevà la mà d’una picada amb el bec. El motiu del ritual que aquí es descriu és per anunciar el sacrifici de la faraona “fins que ens tornin la mà” de Crist. Però no passeu pena, l’animal és retornat al seu corral després de la cerimònia.

Quan acaba la missa, alguns assistents s’apropen a la gallina, l’acaricien i fins i tot li llancen monedes. Després, la romeria se’n torna havent aconseguit un objectiu: foragitar els borratxos de la plaça per tal que la brigada pugui fer net. Els organitzadors de la celebració diuen que aquesta es duu a terme almenys des del 2006. El text de la missa fou redactat el 2007, però anys abans, a les corregudes de joies, s’amollava una faraona per tal d’encalçar-la. També asseguren que alguns piners empraven l’afegitó de ‘faraón’ en les seves converses.

L’origen el trobam quan un grup de joves del llogaret surten de festa a Porreres i es troben amb la festa de Sant Roquet, que també serveix per arreplegar els supervivents de la revetla. Amb aquesta experiència i un sopar d’amics a Pina s’inventen la processó i missa de la faraona. Qui hi ha al darrere d’aquesta paròdica cerimònia és la gent del Comitè Organitzador de Festes (COP) de Pina, entitat que dinamitza el poble amb un bon grapat d’activitats durant l’any i integrada per joves d’entre 20 i 35 anys. Es crea fa una quinzena d’anys “cansats de la monotonia d’unes festes molt avorrides”.