McCarthy i Stalin es troben en les al·legacions de Montse Seijas

PalmaLa diputada de Podem Montse Seijas amenaça el partit d’emprendre “les accions judicials que legalment m’assisteixin” si finalment l’expulsen de la formació per reclamar “els danys morals” derivats de l’expedient sancionador que li van obrir dia 7 de novembre, per haver infringit suposadament el codi ètic del partit.

Seijas va ser expulsada dia 5 de desembre pel Comitè autonòmic de garanties i ahir va enviar les segones al·legacions al Comitè estatal. La diputada va reclamar a aquest ens que “llegís amb calma i atenció” el seu escrit, de 26 pàgines. I afirma, com ja va fer la primera vegada, que les acusacions d’haver utilitzat el càrrec públic per afavorir els interessos personals d’un company (el secretari d’Acció Institucional, Daniel Bachiller) són falses i se sustenten sobre proves inconsistents. De fet, assegura, les proves es limiten a captures de pantalla del famós xat de Telegram de la formació. Seijas, a banda de lamentar que les captures que utilitzen en contra d’ella han estat seleccionades amb malícia, al·lega que “aquest Telegram no va ser mai una eina de comunicació formal i que, per tant, era utilitzat com si fos un debat de bar i com a vàlvula de desfogament entre companys i companyes”.

Més enllà de l’escassa entitat de les proves, Seijas considera que el procés ha de ser declarat nul perquè ha incomplert amb les tan reiterades “garanties”. Tal com ja va avançar dimecres, la diputada afirma haver trobat proves que demostrarien que el dictamen en el qual se li va comunicar l’expulsió fou enviat des de Madrid al Comitè de Garanties autonòmic. Per tant, assegura que s’estarien vulnerant les regles del procés.

A més, considera que tot es tracta d’una persecució amb dos clars instigadors que, segons ella, són: “La resolució d’expulsió adoptada, s’evidencia com a radicalment desproporcionada, dissenyada arbitràriament, amb premeditació i taidorïa i per ocultar la vertadera finalitat (desviació de poder) de l’expedient sancionador: la separació definitiva de la formació d’una militant crítica amb la cúpula del partit a les Illes (principalment el secretari general, Alberto Jarabo, i el secretari d’Organització, Alejandro López.

Aquesta “persecució” és titllada de “maccartiana” en honor a la “caça de bruixes comunista” del senador nord-americà Joseph McCarthy, però també es compara als “processos estalinistes de Praga, Budapest i Sofia”. En un altre fragment del text, Seijas defineix el procés com una “purga de militants crítics amb les decisions antidemocràtiques de Jarabo i López, deliberadament teixida en un procés de depuració de militants acusats falsament de “conspiració contra l’Estat”.

Motius diversos

La diputada no només assenyala que els fets dels quals se l’acusa no són certs sinó que, a sobre, no estan previstos ni en el codi ètic de la formació. Així, per exemple, cita un missatge al cèlebre xat que va escriure dos dies abans, en què expressava obertament el seu enuig amb la manera com s’estaven gestionant els pressupostos: “No vull saber res més d’aquest tema, les companyes ho saben, el grup parlamentari ho sap. A Vicent Thomàs li ho vaig comunicar: línies rojes a Sanitat, transparència a les llistes i rescat farmacològic; jo faré l’únic que puc continuar fent, lluitar per això, fins i tot votant en contra del pressupost”. En cap cas reitera que la seva oposició als comptes que Jarabo va pactar amb PSIB i MÉS tingués res veure amb la situació contractual de Bachiller.

L’encara diputada fa referència a les acusacions que va llençar a Jarabo sobre un suposat “conflicte d’interessos” entre la seva presència a la comissió de control d’IB3 i el seu passat en el món audiovisual, com un possible motiu de l’expedient disciplinari.

En definitiva, la diputada conclou que l’estan “condemnant injustament”. Tot i així, s’adreça al partit afirmant que “tinc fe que, en el Podem que a mi i a d’altres companys ens van vendre, encara hi hagi justícia”. “Això sí”, afegeix, “en el cas que quedi res d’aquell Podem”. “L’esperança és la darrera cosa que es perd, podeu dir-me il·lusa”, sentencia.