L’urbanisme sense sanejament fa mala olor

PalmaPer normativa europea, tots els nuclis urbans havien de disposar de servei de clavegueram, com a molt tard el 31 de desembre de 2005. Balears, una de les destinacions turístiques de referència, incompleix la directiva a gran escala. A força de moratòries i deixadesa municipal, el problema s’ha anat allargant en el temps, amagat dins una canonada i a punt de rebentar. La darrera pròrroga, amb què es permetia edificar en sòl urbà sense clavegueram, s’ha exhaurit i en l’àmbit polític alguns partits cerquen nous pegats foradats perquè els ajuntaments puguin continuar donant llicències a les urbanitzacions on no hi ha els serveis bàsics.

El Govern xifra en uns 10.000 els habitatges que no tenen clavegueram a tot l’Arxipèlag. La Llei 4/ 2008 de mesures per a un desenvolupament territorial sostenible, així com la Llei d’ordenació i ús del sòl (LOUS) del 2014 recorden que “la salubritat i qualitat de les aigües la dóna una xarxa de clavegueram connectada a un sistema de depuració”. La pudor de claveguera a algunes cales no sempre prové dels emisaris submarins. Les fosses sèptiques, tan hermètiques com es creu, vessen i per petits avencs acaben a la mar també banyant espatlles broncejades.

La mar, com més té, més brama. I alhora, els batles, esgotades les pròrrogues, demanen més temps per tenir les urbanitzacions com Europa mana. Els ajuntaments, amb la crisi i la manca de pressupost per fer front a la dotació dels serveis bàsics de sanejament com a excusa, i atenent també a pressions provinents del sector de la construcció, volen evitar una aturada de llicències que en alguns casos, asseguren, podria ofegar-los econòmicamemt.

Superats tots els límits, el Govern es troba ara un entreforc i haurà de decidir si afegeix sobre banyat o diu prou i fa complir la directiva europea. En l’àmbit parlamentari, PSOE, PP i El Pi semblen apostar per una nova pròrroga del sistema i urbanitzar com sigui. Des de Podem s’ha advertit que “s’ha d’anar amb la llei a la mà”, i des de la direcció de la coalició MÉS es fa bandera d’una total oposició a continuar edificant sense xarxa de clavegueram. No obstant això, el batle socialista de Capdepera, Rafel Fernàndez, recorda que a la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) es va posicionar per demanar una nova pròrroga, “i els batles de MÉS hi votaren a favor”, assegura.

Capdepera té unes 1.500 parceles en cinc urbanitzacions a vorera de mar que encara no tenen clavegueram. És un dels millors exponents de la situació d’incompliment de normativa europea que hi ha a Mallorca. Poques arriben al 25 per cent de consolidació.

Des de l’Ajuntament s’assegura que s’està abordant el problema i que es tenen enllestits o en fase de redacció els projectes de dotació de serveis de tots els nuclis urbans. Cala Provençals (190 solars) ha estat la primera a tenir clavegueram i a partir de dia 4 de juliol (i per espai d’un any) comença el termini per connectar-la a la xarxa de clavegueram i eliminar les fosses sèptiques. “Aquesta urbanització ens estava contaminant la zona de bany de la Font de sa Cala”, assegura.

Cala Gat (180 parcel·les), Costa de Canyamel (800 solars), Son Moll d’Abaix (206) i Son Moll de Dalt (54) han de ser les següents urbanitzacions a regularitzar la seva situació. Tots els projectes costaran al voltant de 30 milions d’euros, sufragats en la major part per les quotes d’urbanització que aplica l’Ajuntament. Son Moll de Dalt i Costa de Canyamel seran les primeres i s’espera que tinguin aprovada l’execució del clavegueram i la resta de serveis d’urbanització (enllumenat, aceres, etc.) abans d’any.

El batle gabellí subratlla la necessitat actual de poder donar llicència condicionada, en el cas de Capdepera, pel fet que el compromís municipal de normalitzar les urbanitzacions hi és, atès que els projectes o estan dissenyats o encarregats, i també perquè el municipi ha estat amb la construcció sota mínims a causa de la manca de potència elèctrica.

El 2005, Endesa deixà de posar comptadors per manca d’una subestació. El potencial de la xarxa d’aleshores estava sobrepassat, emperò l’Ajuntament exigia la connexió de la nova subestació de Capdepera amb la d’Artà per via soterrada, al·legant que el seu planejament urbanístic ho exigia. D’altra banda, l’operadora elèctrica s’aferrà al pla director energètic del Govern per negar-s’hi. El conflicte durà 10 anys amb el sector constructor frenat.

El batle de Capdepera diu que l’Ajuntament reduirà l’edificabilitat en un futur pla general municipal que substitueixi l’actual model sobredimensionat de Normes Subsidiàries (NS), que fins ara s’ha mantingut amb consistoris de tot color. “Ara no podem desclassificar, però sí reduir la pressió sobre el territori”, subratlla, i recorda que en la redacció dels projectes de serveis “es negociarà amb els propietaris”.

Donat que Capdepera és un dels municipis més afectats per una possible moratòria, el batle tem que quan s’hagi completat la dotació de serveis a totes les urbanitzacions pugui haver-hi un esclat de construcció, subjecte en tot cas a l’evolució econòmica general. Per ara, reduir l’edificabilitat d’algunes zones lligada als plans de sanejament és l’opció que maneja el mandatari gabellí, tot considerant que “no podem continuar jugant amb el petit territori que tenim”.

El pla de MÉS: termini màxim de cin anys per complir normativa

La proposta de MÉS per a la implantació del sanejament en sòl urbà preveu atorgar llicència de nova planta per a ús residencial condicionada i amb sistema provisional de depuració. Per a l’exempció, el sòl afectat haurà de tenir projecte aprovat (màxim dos anys). Llavors, l’Ajuntament ha de preveure l’execució del projecte en el seu pressupost, i també haver-lo adjudicat (es donen altres dos anys de termini per executar-lo). Com a quart requisit és indispensable que la xarxa de sanejament de la urbanització estigui inclosa dins els plans de la CAIB per a la dotació dels sistemes de depuració. El Govern tindrà un any per dur-la a terme. Així, les urbanitzacions han de complir la normativa amb cinc anys com a màxim.