L’ofici que crea paisatges
El Gremi de Margers es constitueix per combatre l’intrusisme i perquè se’n valori la professió
PalmaL’ofici de marger ha format part del paisatge cultural i patrimonial de Mallorca des de fa segles, però no tenim clar quants de margers hi ha a l’illa ni queda cap escola que formi oficialment les noves generacions. “Hi ha cursets ocupacionals, però no és el mateix que apuntar-te a aprendre un ofici”. Lluc Mir s’hi dedica des de fa més de 20 anys i ha estat un dels impulsors del Gremi de Margers, que va presentar-se ahir a la Misericòrdia de Palma.
El gremi ha de servir precisament “per saber quants som, estar en contacte entre nosaltres, tenir una base de dades i, per exemple, crear una borsa de treball”. Així s’evitarà l’intrusisme. “Fa molts d’anys que s’està fent malament, sobretot a l’obra pública”, assegura Mir. “Ja basta de fer quilòmetres de carreteres amb parets que no tenen res a veure amb marges antics. N’hi ha de principis del segle XX que estan molt ben fets i respecten la tipologia de l’entorn”, hi afegeix.
El Consell de Mallorca vol homologar l’ensenyament de l’ofici. “Tenim el seu suport i, de fet, tenen un departament de margers -afirma Mir-, però Carreteres de vegades cau en incongruències i s’estan carregant les parets i els marges mallorquins”. La diferència, diu el marger, “no es troba només en el fet que s’utilitzi ciment”, ja que les persones que no en saben “col·loquen malament les pedres. No s’aguantarien sense ciment”.
El gremi, per tant, vol “afegir un plus de professionalitat i marcar la diferència” perquè es valori una feina que requereix uns cinc anys de feina continuada com a aprenentatge i que, com recorda Mir, “defineix el paisatge de Mallorca”. “Són moltes mans i això té un valor... La serra de Tramuntana no seria el mateix sense les marjades”, assevera.
També es vol donar a l’ofici un reconeixement que, des del punt de vista dels margers, “no ha existit mai” perquè “és un ofici de camp i mai s’han valorat les feines agrícoles per la condició rural de qui les fa”. No obstant això, Mir reivindica el sentiment “d’orgull” que hi ha entre les persones que treballen la pedra: “És una feina molt feixuga i, per això, t’ha d’agradar molt”. Amb el gremi es pretén fer arribar les peculiaritats dels margers a gent que, fins ara, “com que hi ha tanta pedra col·locada, no s’ha fixat en el fet que centenars de mans l’han haguda de posar allà”.
