SINDICALISME
Balears 30/09/2017

L’SPIB es debat entre la renovació i la desaparició

Cap candidat a liderar el sindicat de periodistes a 7 dies del congrés

Jaume Vinyas
3 min
L’SPIB ha perdut gairebé la meitat dels seus afiliats els darrers anys.

PalmaEl Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) encara, dissabte que ve, dia 7 d’octubre, a Can Alcover, un congrés que pot ser decisiu per al seu futur. La junta actual ha constatat l’escàs grau de mobilització i, sense evitar entonar el mea culpa, ha decidit fer una passa al costat. Amb tot, a una setmana de la cita, ningú sembla disposat a agafar les regnes del sindicat. El secretari general, Toni Gomila, adverteix que “si no queda mes remei, s’haurà de convocar un congrés extraordinari que decideixi si cal posar punt final al sindicat”.

Tot i que, legalment, podria renovar automàticament com a secretari general, Gomila considera que no seria el més adequat, tenint en compte que, en l’actualitat, forma part de l’equip de comunicació de l’Ajuntament de Palma.

Afiliació a la baixa

El panorama actual no és gaire encoratjador. El sindicat ha perdut gairebé la meitat dels afiliats els darrers anys, en què ha passat de més de 420 a uns 250. Aquesta desbandada ja s’havia iniciat quan Gomila es va posar al capdavant del sindicat. Amb tot, no s’amaga i fa autocrítica: “Els principals culpables som la cúpula actual”. “Vàrem començar amb moltes ganes, però ens hem anat debilitant i hem caigut en l’apatia”, afegeix. En aquest sentit, afirma que hi ha influït que diversos membres de la junta hagin partit a la Península a fer feina. La pèrdua d’un dels impulsors de la candidatura, Tomeu Picornell, va suposar un cop que no es va acabar de superar mai. “Altres membres que tenien càrregues de feina importants varen decidir prioritzar-la”. Amb tot, també assegura que el sector està desmobilitzat, justament en un moment en què l’ofici i les condicions de treball s’estan precaritzant i, per tant, quan “es necessita un sindicat més que mai”. El sorgiment dels nous mitjans digitals i la precarietat que comporten són un dels principals reptes que hauria d’afrontar el sindicat, considera. Adverteix, però, que no només hi ha feina de portes a fora: “Hi ha una feina en la part administrativa del sindicat a desenvolupar”, precisa.

Desmobilitzats

“Encara hi ha més por de perdre la feina que de lluitar”, lamenta. En aquest sentit, descarta que el sector s’hagi recuperat de la crisi econòmica. Al contrari. Afirma que “hem tornat vint anys enrere”. Posa com a exemple la desaparició recent de diversos mitjans locals, com Televisió de Manacor, Ràdio Marratxí i Ràdio Binissalem. “Hem tornat al model de tres o quatre diaris i ràdios, amb l’excepció d’IB3”, afegeix. “Fa 10 anys”, admet, “potser hi va haver una bombolla, alimentada per la publicitat, però el sector, definitvament, no s’ha recuperat”.

Gomila afirma, com a exemple de la desídia que afecta el col·lectiu, que recentment varen fer un intent de dinamitzar la web. Hi varen penjar un article d’un dels professionals més reconeguts de Mallorca amb la intenció d’atiar el debat. El resultat fou desencoratjador: amb prou feines un comentari.

Una ullada ràpida a la web del sindicat dona una idea del grau actual d’inactivitat: la darrera oferta de feina que hi apareix és de 2015.

La situació, hi insisteix, ja existia quan varen arribar al sindicat. De fet, recorda que no varen ser elegits en cap congrés sinó que, simplement, varen substituir una junta gestora sorgida d’un congrés en què tampoc ningú no havia mostrat interès en el lideratge de la defensa dels drets laborals dels periodistes de les Illes. Ara, la cosa ha empitjorat, però Gomila confia que algú amb la “voluntat de donar-hi un impuls” prengui el relleu al capdavant del sindicat.

Membres d’executives anteriors de l’SPIB consultats per l’ARA Balears han rebutjat aquesta visió tan pessimista dibuixada pels dirigents actuals i adverteixen: “No doneu l’SPIB per mort”. La resposta, no obstant això, arribarà en el congrés del proper dia 7.

stats