Publicitat
Publicitat

Huguet vol una UIB ben dotada i en català

Enceta la seva segona etapa al capdavant de la major institució educativa de Balears

Ja no hi era, però tots els qui feren ús de la paraula al faristol de la sala d'actes del Gaspar Melchor de Jovellanos van tenir paraules de record i enyor per a la finada rectora Montserrat Casas i Ametller. La seva sobtada mort a finals del mes de març passat ha desencadenat el procés electoral que ha dut finalment Llorenç Huguet fins al despatx de la planta noble de Son Lledó, no sense demostrar la divisió que la seva figura provoca entre docents, personal d'administració i serveis, i alumnes, segons els resultats dels comicis de dia 22 de maig.

Potser per això, Huguet inicià el seu discurs d'investidura amb un desig: "Estic segur que en el camí que ara iniciam estaré acompanyat per tota la comunitat universitària", amb el record de l'ajustada majoria simple del vot ponderat que li atorgà el triomf davant Antoni Riera, qui, per cert, assistí a l'acte com a part de la representació de docents claustrals.

Palanca de progrés

Però a banda de repassar alguns dels punts del seu programa rectoral -el seu eslògan fou "Palanca de progrés"-, Huguet aprofità la nombrosa presència institucional, amb el president José Ramón Bauzá i la consellera Joana Maria Camps a la mateixa taula presidencial, per fer-los esment de la "necessitat de mantenir un finançament estable" per a la UIB. I per això plantejà al Govern una proposta de "planificació econòmica" que permeti "un finançament que ens iguali (la UIB) a la mitjana espanyola, l'establiment d'un contracte programa" i marcar terminis per a la "recuperació del deute pendent", més de 23 milions d'euros. Huguet recordà un cop més Casas quan apuntava que "cada euro invertit en la Universitat significa un retorn de tres euros a la societat", i avisà que, si no es realitza aquesta inversió, es provocaran "conseqüències letals" amb vista a futures generacions.

Més breu, però igualment contundent, es mostrà Huguet en la seva defensa de la naturalesa de la UIB: "La concepció de la Universitat com a institució pública que ha d'estar estretament lligada a la realitat històrica, social i econòmica de les Illes Balears exigeix el manteniment ferm en la defensa i difusió de la nostra llengua i cultura catalanes". "Som hereus de Ramon Llull", reblà Huguet.

A banda del paper de "projecció social i cultural" de la UIB, Huguet defensà una "docència del més alt nivell", implicada en els sistemes docents que impliquen les noves tecnologies, una "articulació de la recerca i el desenvolupament" aplicada a la transferència dels coneixements generats a la universitat envers la societat, i la potenciació de la investigació d'excel·lència. No obstant això, Huguet defensà la feina feta pels seus antecessors en el càrrec, que ha permès posar la UIB dins el llistat de les 10 millors universitats de l'Estat en matèria de producció científica en onze àmbits diferents de la ciència i el coneixement.

En el discurs que tancà l'acte, el president del Govern, José Ramón Bauzá, evità expressament valorar la proposta de negociació per al finançament de la UIB que acabava de realitzar el rector Huguet. En declaracions posteriors a l'acte, el president de l'Executiu es limità a recordar la necessitat de la millora del finançament genèric que rep Balears, en termes d'igualtat respecte d'altres territoris.

Einstein

Bauzá, que, com el rector investit, féu servir cites d'Einstein en el seu text, insistí en tres eixos fonamentals que alhora han de comportar la transmissió de coneixements: "fer entendre les seves capacitats a l'alumne", fer una "reavaluació crítica de l'ensenyament", que eviti "l'immobilisme" en els continguts, i posar en contacte i sintonia el "binomi universitat-empresa". Bauzá afirmà que "l'educació és el software de la nostra societat". Davant una nombrosa presència de fins a quatre membres del seu gabinet (Gómez, Sansaloni, Riera i la ja esmentada Camps) i més d'una desena d'alts càrrecs del Govern, Bauzá assenyalà la importància de perseverar en el procés comú de fer "més competitiva la Universitat en el marc europeu". Per acabar, Bauzá identificà el nou rector de la UIB com un "interlocutor lleial i fiable" que permetrà arribar a enteses entre el Govern i la Universitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF