Hi ha un poble que no ho és dels adults: Santanyí

Palma“No volem les places ni els parcs per als nins. Volem la ciutat sencera”. Aquest és un dels provocatius plantejaments de Francesco Tonucci, mestre, psicopedagog i dibuixant italià que s’ha dedicat a obrir els ulls de molts adults per intentar reconstruir una relació diferent, bàsicament més enriquidora, amb els infants. “Hi ha un conflicte que els nins perceben: els adults els estimen molt, però no els escolten gens”, ha dit també Tonucci. I va ser precisament després de llegir i d’escoltar aquest mestre italià que un petit grup de pares i mares de Santanyí va reaccionar i va decidir passar a l’acció. Fa quatre anys neix a Santanyí l’associació La Veu dels Infants i l’energia que genera ha donat resultat. Fa poc més d’un mes que Santanyí ha esdevingut el primer municipi de Mallorca que obté el segell de Ciutat Amiga de la Infància (CAI), un reconeixement que promou Unicef per desenvolupar en l’àmbit local la Convenció de Drets de l’Infant. Aquesta convenció va ser aprovada el 1989 i es va incloure en la legislació espanyola un any més tard. Entre els seus articles, el tercer: “Reconeix el dret al temps lliure i al joc”, tal com va recordar el psicopedagog italià fa dos mesos a la UIB.

Santanyí, amb els infants

Per aconseguir el reconeixement de CAI, l’Ajuntament de Santanyí abans havia creat un Consell Municipal de la Infància, en el qual participen totes les seves àrees municipals, els centres educatius, els de salut i les associacions relacionades amb el tema de la infància. I també hi ha membres del Grup Municipal de Participació Infantil, que és un altre organisme, format per més de 40 nins i nines, on hi ha representants dels infants del municipi. “S’han emprat les estructures dels set centres educatius amb un parell de representants, en proporció a la quantitat d’alumnat”, comenta Biel Noguera, membre de l’associació La Veu dels Infants, juntament amb la seva parella, Eulàlia Bonet, pares d’una nina de quatre anys i d’un nin de dos. Aquests dos organismes pretenen complir amb un dels eixos bàsics que han de tenir les Ciutats Amigues de la Infància: la participació. “Són eines perquè ells puguin explicar el que els inquieta, que puguin comunicar el que pensen”, apunta aquest pare, que dilluns serà a la primera reunió del Consell Municipal de la Infància. No amaga l’emoció, ja que els seus esforços estan començant a materialitzar-se amb força. “Ha estat més ràpid del que pensàvem. Quan vàrem començar, crèiem que la nostra feina donaria fruits d’aquí a deu o vint anys. No han canviat les condicions, encara, però el reconeixement d’Unicef ha establert les bases per fer polítiques d’infància”, explica.

Un dels punts neuràlgics de l’associació La Veu dels Infants és l’Hortet, un projecte que va rebre el reconeixement de Bones Pràctiques pel mateix jurat format per membres d’Unicef que també varen atorgar a Santanyí el segell CAI. Però passa igual que al quadre de Magritte: ce n’est pas une pipe. Aquest hort no és realment un hort. “A Santanyí hi ha molta gent que té horts i em diuen ‘jo també en tenc un’. I jo els dic: ‘Això no és un hort, és una excusa per trobar-nos’”, explica Catalina Obrador, dibuixant i la persona que s’encarrega de les propostes artístiques dins l’entitat i que a més és mare d’un infant de cinc anys.

Participació en les decisions

“Els nins de 12 i 13 anys sí que fan feina, però els petits vénen a embrutar-se i a fer tot el que no fan a ca nostra”, diu. Així, aquest espai, que va obrir les portes fa un any al carrer Gómez Ulla, sense número, de Santanyí, serveix per fer torrades, jugar a les baldufes o veure com es desenvolupa una cursa de caragols. Però no és només això, els nins i les nines formen part de totes les decisions que es prenen. “Fins i tot el sistema de reg de l’Hortet el varen pensar ells”, comenta. I és que, en paraules de Tonucci, la participació del infants fa que “no se sentin esclaus, sinó ciutadans lliures i sobirans”, sentencia el mestre italià.