INVERSIONS DE L'ESTAT

El Govern es garanteix 80 milions l'any de Madrid i no haver de tornar-li res

El Pacte aprofita l'acord amb l'executiu estatal per tirar per cara al PP balear la seva inacció

El Govern obtindrà 80 milions anuals durant tres anys i no haurà de tornar a Madrid les inversions estatutàries que havien caducat o que estaven a punt de caducar. Aquest és l'acord a què han arribat aquest dijous l'Executiu balear i l'estatal en la reunió que han mantingut la presidenta Francina Armengol i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i que s'ha concretat en la comissió mixta bilateral d'Hisenda que s'ha fet després. L'acord assolit afecta 322 milions d'euros.

D'aquests 322 milions compromesos per Madrid, una part arribaran a les Illes i una altra part no hauran de ser retornats per Balears. L'executiu estatal es compromet a abonar els 241 milions dels antics convenis de carreteres, que una sentència judicial de l'any 2011 obliga el govern de l'Estat a pagar a Balears. Aquests 241 milions arribaran a raó de 80 milions cada any a partir del vinent. El Govern no ha aclarit a què els destinarà –perquè les carreteres que s'havien de finançar ja estan fetes–, però ha deixat clar que es començaran a executar ja en el proper pressupost.

La resta de doblers pactats, que sumen 82 milions, no arribaran a les Illes. En realitat, el que es fa és reprogramar inversions estatutàries que Madrid havia pagat i que el Govern no havia executat i s'evita que hagin de ser retornades a l'Estat. D'aquests, 55,4 milions corresponien a convenis que estaven a punt de caducar i 25 ja havien caducat, i el Govern els havia recorregut als tribunals. En principi, els recursos no seran retirats.

El Govern pretenia acords per valor de 454 milions perquè, a banda de cobrar els anteriors convenis de carreteres i reprogramar les inversions estatutàries no executades, també volia aconseguir que es materialitzassin els convenis signats per fer efectives inversions a la Platja de Palma, en el ferrocarril, en actuacions a les autopistes i al port exterior de Ciutadella que no varen arribar mai. Aquesta reivindicació, que suposa 113 milions, es continuarà reclamant, no a aquest govern de l'Estat, sinó al que sortirà de les eleccions del 20 de desembre. De fet, aquest divendres mateix es demanarà una reunió amb el Ministeri d'Indústria per negociar els 63 milions que afecten la Platja de Palma.

"Continuarem negociant per aconseguir uns 113 milions que queden pendents", ha advertit la presidenta Armengol després de la seva reunió amb Montoro. I ha deixat clar també que l'acord d'aquest dijous no resol la situació d'infrafinançament que pateixen les Illes. La cap de l'Executiu ha insistit a reclamar un millor finançament i la compensació dels desavantatges derivats de la insularitat (El grup de treball per començar a discutir un nou Règim Especial Balear farà la primera reunió el proper 16 de desembre) i ha advertit que l'acord posa de manifest la “poca pressió” que va fer davant Madrid el seu antecessor, José Ramón Bauzá.

El vicepresident Biel Barceló, que ha comparegut amb la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, en tornar, també ha insistit a posar de manifest la inacció de Bauzá a l'hora de reclamar les inversions a Madrid. "Podríem parlar del que falta, però és un avanç molt important", ha sentenciat Barceló. Cladera ha apuntat, així mateix, que s'han perdut 1.000 milions d'inversions estatutàries i ha dit que el Govern continuarà negociant “amb el nou govern d'Espanya”.

El ministre Montoro ha recalcat la necessitat de reconèixer les especificitats de Balears com a territori insular, “els costs dels quals han de ser atesos per l'Estat”. Des del PP balear, s'ha destacat el compromís de l'Executiu de Rajoy amb Balears amb independència del color polític del Govern.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF