“Denunciar els tractes humiliants és l’única manera d’actuar”

Palma“Tots els organismes internacionals creuen que a Espanya es produeixen tortures i maltractaments i, no obstant això, els recursos que tenim no són suficients”, assegura l’advocat Valentín Aguilar, que ha viatjat a Palma des de Còrdova per parlar sobre el paper de l’advocacia en la prevenció de tractes inhumans o degradants a persones detingudes o privades de llibertat. El Consell d’Europa va fer arribar el passat 16 de novembre un informe al govern central en què expressava la seva “seriosa preocupació” per algunes “denúncies creïbles” que havia rebut durant la darrera visita del Comitè europeu per la prevenció de la tortura o els tractes humiliants, tot i que la majoria de les persones amb les quals s’entrevistà la delegació afirmaren haver estat tractades correctament.

Galtades i cops de puny

No obstant això, la delegació explica en l’informe que també va tenir coneixement de certes “denúncies creïbles” per un ús excessiu de la força en la detenció, “una vegada que l’individu en qüestió ja estava reduït”. Una d’aquestes persones denunciava “haver estat obligada a agenollar-se en una comissaria i que un policia li havia trepitjat les cames”, recull l’informe. El comitè també critica en l’escrit les “galtades, cops de puny, coces i cops amb porra propinats, principalment, a mode de càstig informal” que afirmaren rebre alguns interns d’algunes presons de l’Estat. L’informe conclou, tanmateix, que Espanya incompleix moltes de les recomanacions que ha fet amb anterioritat. “Aquesta realitat està molt silenciada, però això no vol dir que no existeixi”, assenyala Aguilar. El 26 de maig del 2011 una de les càmeres de seguretat del quarter de Sant Ferran van gravar “una realitat quasi sempre invisible, ignorada o indultada”. Quatre policies locals van participar en l’agressió d’un home detingut per un delicte contra la seguretat viària que havien emmanillat a un banc de la comissaria.

L’advocat assenyala que tot es complica quan aquestes agressions no són gravades. “Els agressors sovint s’acaben beneficiant del suport de tots els membres del col·lectiu del qual formen part i de la complicitat de totes les administracions”, reconeix. Aquest fet, segons Aguilar, implica en la majoria dels casos una clara “impunitat”. Amb tot, l’advocat assegura que denunciar aquests tractes humiliants és l’única manera d’actuar-hi. Els quatre policies locals que van agredir un home arrestat a la comissaria de la Policia Local de Palma van ser condemnats, tots quatre, amb penes de presó i amb la inhabilitació per als càrrecs.

Malgrat tot, Aguilar critica amb contundència el paper de la justícia. “El tribunal va rebaixar la pena dels acusats perquè va valorar l’atenuant de dilacions indegudes”, afirma. El problema, pel misser, és que la investigació va allargar-se innecessàriament, perquè no se li va donar prou prioritat tot i disposar de proves fefaents. Aguilar reconeix que la majoria de denúncies no acaben en condemna. Aquest fet fonamenta la creença que aquests maltractaments no es produeixen en la realitat. “Sempre discutim i donam voltes sobre si són invencions”, subratlla. Aguilar recalca, no obstant això, que “en realitat es produeixen tortures” i que, malgrat les dificultats, existeixen sentències condemnatòries i contundents informes d’organismes internacionals que ho demostren.

Mirall d’una llei mordassa

Què passa, però, quan la denúncia arriba als tribunals? “Els jutges han de resoldre en funció de dues declaracions i la que té més pes i credibilitat sempre és la de les forces i els cossos de seguretat, en detriment de la del ciutadà”, lamenta Aguilar. Aquest problema s’agreuja quan el ciutadà ha estat detingut o empresonat. “Aleshores, la confiança que es concedeix a aquesta persona és encara més baixa”, admet.

En aquest sentit, el paper de l’advocat és “essencial” perquè pot agilitzar la investigació per tal que arribi tan aviat com sigui possible a port, assenyala. Sense l’ajuda d’un professional, la víctima d’un maltractament possiblement no sigui conscient de la importància de demanar tots els informes mèdics immediatament després de l’agressió, per exemple, o que aquest informe s’elabori segons el protocol d’Istanbul, que detalla pas a pas com actuar davant d’aquests casos. “Els advocats, en general, no hem estat gaire actius en aquest camp, però això ha de canviar”, recalca.

“L’administració ha d’assumir que existeix un problema, com ens diu Europa”, assevera. “Els jutges no poden arxivar a la primera de canvi, que és allò que solen fer; al contrari, s’han de preocupar realment”, hi afegeix. “Els metges han d’estar molt atents i han de saber què fer davant d’aquests casos”, puntualitza. “I els policies i els funcionaris de les presons, en comptes de defensar-se els uns als altres, han de col·laborar amb les investigacions”, conclou Aguilar.