"Ser Cossier és un sentiment, s’ho és tota la vida"

Avui dia els dansaires són bandera del poble, tot i que han viscut un procés de recuperació llarg i costós

El ball dels Cossiers d’Alaró és un dels patrimonis més sentits pels alaroners i així ho demostra la conversa que hem mantingut amb sis persones del poble que viuen, han viscut i viuran la festa amb intensitat, l’estimen i en transmeten la seva passió. Pocs dies abans de Sant Roc mantenim a Los Damunts, un dels llocs més emblemàtics de la localitat d’Alaró, una trobada amable de prop de dues hores que ens immersa en una festa tant rica com viva com són els Cossiers d’Alaró.

Recuperació dels Cossiers

Jaume Rosselló ens explica que una colla de joves interessats pel ball de bot i les festes populars “anàrem a parlar amb alguns dels Cossiers que encara eren vius, antics, que havien ballat per darrera vegada l’any 1939, perquè ens en mostrassin la dansa i la música”. I és que el primer intent que hi va haver de recuperació va ser el 1972, però no fou fins a l’any 1992 que, a través de Xisco Vallcaneres i aquell estol de joves alaroners, es recuperà la festa. “El principi va ser difícil, perquè els antics que havien fet de Cossiers, com mestre Perico, que havia ballat quan tenia 14 anys, els costava recordar les figures del ball, però a poc a poc es va anar recuperant i aconseguiren interpretar 20 balls. La música era de piano i llavors Pep Toni Rubio i Pep Rotger la passaren a flabiol llarg i tamborí”, assenyala Rosselló. Segons Francesc Vallcaneres, “la memòria era molt viva, però va haver-hi tota una generació que no va veure ballar mai els Cossiers. Alaró fou un poble industrialitzat molt prest, no hi havia ni xeremiers, ni flabiolers, tot això feia antic. Alaró era capdavanter i no estaven per folklorismes”.

Introducció de les dones al ball

“Tant és si el que balla és un home o una dona”, ens confessa Xavier Simonet. La polèmica sobre la introducció de la dona a la dansa dels Cossiers “ha estat un tema que s’ha fet més gros del que ens pensàvem. Des de la comitiva de Cossiers no podíem imaginar que pogués haver-hi tant de debat. I és que des de dins del grup de Cossiers no s’ha vist una polèmica tan grossa com la que s’ha contemplat des de fora”. “Quan na Xisca i n’Aina ens digueren que volien ballar, al principi ens va venir un poc de nou que dues joves del poble volguessin fer de dama”, ens comenta Biel Simonet, però “de cada vegada és un procés que es viu amb més naturalitat, com ha de ser”. Xisca Rosselló n’està convençuda: “des de ben petita dic a mon pare que vull ser cossier, és una tradició que l’he viscuda sempre i m’he sentit atreta pel ball. Per això vaig decidir apuntar-m’hi i tot d’una que estigui preparada faré de dama”. Enguany Xisca Rosselló ha hagut de compaginar els estudis de doctorat amb la passió pels Cossiers i finalment no es podrà estrenar, tot i que “em feia moltíssima il·lusió; seria un honor per mi”. També ho seria pel seu pare, Jaume Rosselló, que encara que sempre ha estat molt implicat en el món dels Cossiers, “no vaig ser jo qui la hi vaig empènyer, ha estat ella que ho ha sol·licitat”.

Canvis de la festa

Segons Xavier Simonet, “ha canviat moltíssim. D’ençà que nosaltres ens incorporàrem en el grup, un dels objectius fou el de donar continuïtat al ball dels Cossiers. Avui, doncs, està ben consolidat i és un dels elements definitoris de les festes Sant Roc d’Alaró, cosa que abans no passava. Pot ser que fos una festa ancestral, de segles enrere, però una vegada es va recuperar ha arrelat molt bé”. “El primer inconvenient que nosaltres ens trobàrem és que molt poca gent venia darrere els Cossiers. Un any per Sant Roc decidírem sortir al matí i la cosa es va anar engrescant”, recorda Xavier Simonet.

Festa d’Interès Cultural

El patrimoni cultural immaterial es transmet de generació en generació, però havent-hi aquest buit tan gros com hi va haver, des del moment de la recuperació i a mesura que van passar les generacions, els Cossiers, ho vulguem o no, van canviant i es van recreant”, apunta Biel Simonet. Quan l’essència arriba als infants és quan t’adones que la festa és del poble. Aquells que l’any 92 eren petits ara són els principals seguidors dels Cossiers”, assenyala Xavier Simonet.

Massificació

“La massificació és general de les festes populars; vénen per la bauxa que duu implícita la festa i això a la llarga és un inconvenient per tota la gent del poble que hi vol participar”, explica Biel Simonet. Però “la cosa important és haver aconseguit que els Cossiers siguin Festa d’Interès Cultural perquè hi ha una protecció. Sembla un simple tràmit, però és un procés molt més important del que la gent es creu”, esmenta Xavier Simonet. El regidor Llorenç Perelló, que va gestionar la declaració, explica que “no he vist mai Sant Roc sense Cossiers”. Des del 2002, quan el Parlament va publicar la Llei de cultura popular, fins ara han hagut de passar tota una sèrie de requeriments burocràtics fins a aconseguir ser Festa d’Interès Cultural. “El pes, però, rau en la descripció actual dels Cossiers més que no pas en el llegat històric, que també, però vàrem considerar cabdal redactar com es viu la festa avui dia perquè realment el que estàs protegint són els Cossiers, la Dama i el Dimoni d’Alaró en l’actualitat amb totes les seves peculiaritats i innovacions”, considera Perelló, que després de l’esforç veu reconeguda la festa. Una història que continua viva i que es va adaptant als canvis, com que el 2016 Alaró veurà ballar la primera dona.

Els Cossiers d’Alaró tenen tota una sèrie de peculiaritats que els fan diferents d’altres Cossiers que hi pugui haver a Mallorca. Cal destacar-ne els capells allargassats; en realitat, són mitres que estan buides per dins.

Un altre element característic és el flabiol, únic entre els Cossiers a Mallorca; es tracta d’un flabiol llarg, de 44 centímetres, que té un so més aviat greu i que és molt semblant a la flauta eivissenca. És, per tant, un instrument únic i poc comparable als flabiols que formen colla amb les xeremies i el tamborí. La singularitat rau en el fet que el que encara fan sonar és ben antic -tot i que no se’n sap exactament l’origen- i és fet de fusta de granadilla que, malgrat no ser autòctona de Mallorca, tot indica que “té una procedència religiosa. No puc afirmar que l’actual sigui el mateix que l’Arxiduc va conèixer, però és evident que, si no ho és, n’és una còpia molt fidel”, apunta Vallcaneres.

El ventall és també un dels símbols de la festa. Els Cossiers en duen un de fusta a la mà que els ajuda a apaivagar la calor. Segons Xisco Vallcaneres, tindria l’origen en el Ball de Bastons, que també integraria aquesta festa, i el so característic dels xocs de la fusta podria estar relacionat amb aquell ball, igualment ancestral.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF