‘Corea’: la renovació d’un barri?

PalmaEl Camp Redó és una de les barriades tradicionalment oblidades per l’Ajuntament de Palma. La degradació ha anat estenent-se pels carrers de la zona i s’ha acarnissat, sobretot, amb els habitatges coneguts popularment com Corea.

“Al barri s’hi està bé, hi he viscut tota la vida i la veritat és que m’agradaria quedar-hi”. Luis Collado té 48 anys i viu des d’en fa 19 amb la seva dona i les seves filles en un dels habitatges del bloc VIII, que ha de ser esbucat durant el 2017 dins el pla de l’Ajuntament per “esponjar” el barri, fer-lo més permeable i evitar que l’urbanisme contribueixi a l’exclusió social. “Sí que és cert que hi ha molta deixadesa... Amb els infants, especialment: qualsevol nit surts al carrer i et trobes nins petits sols jugant, fent renou, conduint motos...”, explica Luis, qui, tot i així, viu a la cantonada, on “s’està més tranquil. Si te’n vas un poc més enllà, cada dia és un poti-poti de gent”.

La seva és una de les setze famílies que hauran de ser reallotjades amb la demolició, però assegura que la seva casa no és la pitjor, ja que un dels seus veïns “té una habitació on no es pot entrar perquè quan plou cau el sostre”. Serà, probablement, la primera persona que canviarà de casa; o aquesta és, almenys, la intenció de l’Ajuntament. Sílvia Bonet és treballadora social del patronat de l’Habitatge i serà l’encarregada de coordinar la situació dels habitants de l’edifici i trobar-los un nou lloc on viure: “S’haurà de cercar una solució individualitzada per a cada pis, ja que hi ha persones amb hipoteques, persones amb major o menor grau de vulnerabilitat...”, explica.

L’habitatge de Luis està en bon estat, però, per ell, el problema del bloc VIII són les zones comunes perquè, “com que fa anys que es diu que tomaran l’edifici, alguns propietaris han partit, hi ha pisos que estan ocupats, no s’han passat les inspeccions tècniques...”.

Per l’estat en què es troba, “és implantejable fer-hi qualsevol altra cosa que no sigui esbucar-lo”, assenyala Bonet, però, tot i que des de l’Ajuntament asseguren que el procés està en marxa (la demolició va aprovar-se en el darrer ple de Cort), al barri no ho tenen tan clar.

Una de les escèptiques és, precisament, Antonia, la dona de Luis, qui critica que “fa tres anys que diuen que el tomen” i diu que “fins que no hagi firmat un paper i tingui les claus d’una casa nova no em creuré res”. Mentre que el seu marit afirma que veu “la voluntat” del Consistori de reprendre el pla per al barri que es va començar durant el govern d’Aina Calvo, ella recorda que la legislatura passada un equip de l’Ajuntament els va acompanyar a veure pisos i, finalment, no van poder anar a cap: “Et donen el caramel i després res”.

“Se cercaran els habitatges més adequats a les característiques de cada família i se’ls oferirà, en principi, un lloguer social”, explica Sílvia Bonet. Dels 32 pisos que hi ha al bloc VIII, set són propietat municipal, cinc són de l’Ibavi i la resta, de particulars, però no tots estan ocupats. En qualsevol cas, el procés d’expropiació durarà, com a mínim, un any: “Depèn de la voluntat de la gent, sempre pot allargar-se”, afirma la treballadora social.

El problema s’arrossega des de fa dues legislatures i Francisco Cifuentes, director general d’Habitatge de Cort, assegura que tant la demolició del bloc XIII (que es va dur a terme fa quatre anys) com la del VIII són necessàries, perquè “els edificis fan de tap; no hi arriba ni llum ni ventilació i generen culs-de-sac”. Segons Cifuentes, “amb els espais oberts crees activitat” i l’esbucament del bloc VIII té motius urbanístics, però també es tracta d’una qüestió d’habitatge digne pel mal estat de l’edifici.

Altres mesures

L’Ajuntament té previst, a banda de la demolició del bloc VIII, aconseguir la cessió dels espais lliures privats que separen els edificis per tal que sigui Cort qui s’encarregui del manteniment, destinar una partida de 300.000 euros a subvencionar la rehabilitació de façanes i d’elements comunitaris del barri que estan deteriorats o instal·lar llum als accessos dels habitatges de Corea, ja que, pel fet que es tracta de passatges privats, fins ara l’àrea d’Infraestructures no hi ha pogut intervenir.

“Algunes persones dels que vivim aquí són majors i potser se’n van a viure amb els seus fills, però n’hi ha que diuen que no volen partir... Nosaltres tenim una hipoteca, dues filles i no tenim feina. Vivim amb l’ajuda mínima que rep la meva dona. Cada pis és un món, però és lògic que vulguin esbucar l’edifici: està fet pols”, conta Luis. Per aquest mateix motiu, Sílvia Bonet assegura que durant el mes de gener es reunirà amb cada família per tal d’estudiar-ne, cas per cas, el reallotjament.

Cort assumirà les despeses de la paperassa d’expropiació i, segons explica Bonet, des del Consistori s’intentarà que el lloguer dels nous habitatges no suposi més del 20% dels ingressos de les persones desplaçades. Però, en qualsevol cas, el veritable repte serà aconseguir obrir el barri a la ciutat després de nombrosos intents fallits, com la rehabilitació del bloc XII, que va rebre nombroses crítiques per la mida dels habitatges nous o l’abandonament de l’espai on hi va haver el bloc XIII.