Els tècnics del Consell suspenen el Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma

PalmaLa tramitació d'un dels projectes estrella de l'Ajuntament de Palma, el Pla de Reforma Integral (PRI) de la Platja de Palma, s'embarranca. La Ponència Tècnica d'Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca ha aprovat avui, després d'una llarga sessió, elevar a la comissió conformada pels representants polítics, la petició de suspensió de l'aprovació del PRI al·legant deficiències.

La ponència, que ha estat defensada pel tècnic Mariano Gual de Torrella, ha enumerat nombrosos i greus emperons al projecte, que en principi es trobava en la fase final de la tramitació i ja només estava pendent de l'aprovació defitiva del Consell de Mallorca. Els tècnics es mostren molt crítics, i tot i que no han arribat a informar desfavorablement el projecte, en demanen la suspensió als responsables polítics de la institució insular, que és qui en té la darrera paraula.

En el seu moment el Consorci públic, format pels Ajuntaments de Palma i Llucmajor, el Govern, el Consell i l'Administració de l'Estat, tragué pit quan a l'agost passat aprovà provisionalment el nou PRI de fer un nou pla “més realista” comparat amb l'impulsat fa 4 anys per Margarita Nájera, ja que el sòl urbà passava de 444 a 553 hectàrees, i les urbanitzables de 239 a 125, i el rústic de 309 a 333. Ara, els tècnics del Consell de Mallorca veuen com un problema que hi continuï havent 150 hectàrees de sòl urbanitzable, quan alhora han desaparegut espais lliures públics, el que produiria una situació contrària a l'esponjament, produint més saturació, ja que les places turístiques superen tres vegades les que es permeten al planejament vigent en aquests moments.

El PRI, apunten els tècnics de la institució insular, no té en compte les ràtios reals de població, que calculen arriben fins als 100.000 habitants en les puntes de major pressió humana a l'estiu. Això provoca la desaparició de nombrosos espais lliures públics – que han passat, han advertit, de 124 hectàrees a només 99 -, així com els equipaments públics. Així, la infradotació d'equipaments i infraestructures per a les puntes de població, seria un problema molt greu.

Una altra crítica de la Ponència al PRI és, per exemple, que els sectors de Bellavista i Ses Cadenes no compleixen amb els paràmetres urbanístics, o el fet de permetre els equipaments en sòl rústic en les àrees de transició d'harmonització, així com l'increment de l'oferta nàutica.

Els tècnics, així mateix, es mostren contraris al fet que el PRI proposi que la concessió de les llicències urbanístiques es faci al marge dels Ajuntaments. I, fins i tot, es considera que la disposició transitòria tercera fa una reserva de dispensació, és a dir, una excepció pel que fa als paràmetres d'edificabilitat i aprofitaments establerts per la normativa municipal – prohibida per llei - en determinats edificis, en tant que es pugui fer divisió horitzontal sense que hi siguin d'aplicació l'índex de densitat d'ús. Seria el cas d'hotels que volguessin convertir-se en condohotels.

Així mateix, el PRI permet fer el que s'anomenen hotels de ciutat, una figura pensada per als centres històrics amb l'objectiu de preservar patrimoni arquitectònic. En aquest cas, s'ha apuntat també com un problema l'exoneració per a aquest tipus d'establiments de les ràtios turístiques i de les compres de places obligatòries.

La proposta de suspensió dels tècnics s'ha aprovat amb el vistiplau del Col·legi d'Arquitectes, el Col·legi d'Enginyers, i només amb l'abstenció del representant del GOB, que ha motivat el seu vot en considerar que el projecte actual “és una aberració” i que no recull cap dels conceptes recollits en l'inici de la tramitació, que parlaven de “sostenibilitat”, han apuntat fonts de la Ponència.

Ara la pilota és a la teulada de la Comissió insular d'Urbanisme i Territori, que podria acabar aprovant el PRI ja que la secretària tècnica, Catalina Terrassa, ha defensat el Pla, tot i el llistat de greuges dels seus tècnics.