TERÀPIES ALTERNATIVES

Cati Pastor Ramis: “El reiki és una tècnica oriental d’imposició de mans amb acolliment”

Mestra de reiki i educació primària, va entrar en contacte amb aquesta disciplina l'any 1988

Tothom pot practicar el reiki, tot i que es recomana adquirir-ne algunes nocions prèvies i realitzar alguna formació. Més de 260 alumnes ja han realitzat els cursos que Cati Pastor organitza a Sineu, una xifra que augmenta amb els anys, ja que de cada vegada són més les persones que volen provar aquesta tècnica. / LL. F.

Cati Pastor Ramis és mestra d’Ensenyament Primari, especialista en Educació Infantil i en Pedagogia Terapèutica. Ha centrat el seu treball a ajudar a descobrir, activar i potenciar la capacitat innata de cada alumne treballant en centres oficials i en projectes personals.

Mestra de reiki, va entrar en contacte amb aquesta disciplina l’any 1988, com a deixebla de la mestra australiana Vickie R. Davies-Hill. Des de llavors difon aquest mètode i el personalitza amb un valor central, l’acolliment, que és l’essència de la seva manera d’entendre aquesta disciplina. Actualment realitza sessions de reiki a particulars i organitza cursos i tallers amb un gran èxit de participació. En l’actualitat, prop de 260 alumnes han passat per les seves mans.

Per començar: què és el reiki?

És una tècnica oriental d’imposició de mans amb acolliment. Això dona tots els fruits que hi pot haver; és una cosa tan senzilla i tan humana! És la capacitat per descobrir la pròpia força interior, que ens porta la quietud i l’obertura de la consciència. En la definició que ens dona el Manual Oficial de la Federació Espanyola de Reiki, es pot entendre com “un sistema de creixement personal complet que no tan sols pot eliminar un malestar, sinó que t’ajuda a arribar-ne a la causa”.

Tothom pot practicar-lo?

Sí, tots estam preparats. No obstant això, és important realitzar-ne un curs per aprendre la línia a seguir, tenir-ne alguns coneixements previs, però tothom és apte en la pràctica del reiki. Sobretot els infants ho poden fer; és increïble veure l’èxit i el progrés que tenen els cursos per a infants.

Com vàreu començar a iniciar-vos en aquesta disciplina?

Vaig començar per casualitat, si és que les casualitats existeixen. Tot va començar l’any 1988, quan treballava com a professora en un programa per a l’ONCE dirigit a la integració d’infants amb ceguesa a les aules. En aquell temps vaig conèixer en Miquel Àngel, un jove que havia tingut un accident molt greu i havia quedat cec. Un dia em demanà si podia acompanyar-lo a un curs de reiki, el primer que es feia a Mallorca -impartit per Vickie R. Davies-Hill- , i vaig dir-li que sí. Em va semblar interessant; per a mi, aquest curs va marcar un abans i un després en la meva vida. Record que, quan vaig acompanyar en Miquel Àngel a casa seva, vaig pensar: “Quina cosa més neta que he viscut”. A partir d’aquell moment, i sense dir-ho a ningú, vaig començar a fer reiki.

Per què no volíeu compartir amb els vostres companys o familiars que practicàveu reiki?

En aquells temps no hi havia cap llibre a Mallorca que explicàs exactament què era el reiki. En general no estava mal vist, perquè no es coneixia, tot i que companys de feina que sabien que jo feia reiki el miraven amb cert esceptisme, com una cosa ‘rara’.

Quins beneficis aporta l’ús d’aquesta tècnica?

Físicament succeeixen moltes millores, però a mi el que més em cridà l’atenció són els canvis que experimenta la persona. Quan una persona s’entrena per fer reiki, comença a interioritzar i a fer coses pels altres. Per això la vida canvia, es redueix l’estrès i ens fa millor persones. Una al·lota, que estava malament, va venir a veure’m perquè li fes reiki i després de les sessions té ganes ganes de viure i de donar.

Ajuda a curar malalties?

En tants d’anys he vist moltes coses importants, de vegades hi ha sanacions molt espectaculars que una no s’espera. Si no hi ha una curació, hi ha un canvi en la persona pel que fa a una malaltia incurable. Record el cas d’un alumne meu, un home amb molt mal caràcter que tractava malament la seva família, a qui un dia diagnosticaren un càncer de fetge. Després de parlar-hi va accedir que li fes reiki. La transformació va ser tan impressionant que, malgrat que la malaltia va continuar avançant, el seu comportament cap als altres va canviar. La seva visió sobre com afrontar la mort i com tractar la seva família ja no eren les mateixes. Sempre ho recordaré.

Una gran part de la comunitat científica no aprova aquest mètode com un substitut de la medicina tradicional. Vós què creis?

En primer lloc, cal deixar clar que nosaltres mai deim que curam, sinó que ens oferim com un canal perquè a través d’un mateix passi el bé a la persona que ho necessita. Aleshores, en els cursos no ens posam cap medalla, perquè el mèrit no és nostre. Cada cop hi ha més metges que hi creuen, tot i que encara queda molt de camí per recórrer.

En coneixeu cap?

Toni Siquier, metge d’empresa, que té ganes de fer una associació de voluntaris per anar a clíniques. Hi ha pacients que, en lloc de prendre’s una pastilla, decideixen fer reiki i els va molt bé.

Creis que és un bon moment històric per al reiki; estam passant d’una etapa del tenir al ser?

Sí, de cada vegada hi ha més persones que demanen cursos i tractaments; veig molta gent amb tantes ganes de trobar espiritualitat, de cercar el camí, que és impressionant. Fa dues setmanes em va telefonar un psiquiatre que volia parlar amb mi perquè cercava silenci i meditació. I, com ell, moltíssimes persones hi acudeixen en cerca de pau. Podem dir que sí que estam canviant d’etapa.

Hi ha intrusisme en el món de les teràpies alternatives?

És possible, però no crec que tingui èxit, la gent cerca veritat. Pensa que d’ençà que vag conèixer el reiki, el 1988, jo continuu fent els cursos segons s’ensenyava al principi. Sí que hi ha moltes escoles que mesclen altres coses; si un és terapeuta de bioenergètica o psicodrama i hi mesclen el reiki bé, hi ha mescles. Jo, com que de teràpies alternatives no en sabia res i el reiki en la seva essència em va semlar molt de veres, no hi mescl més coses.

Quina relació podríem establir entre la pràctica de la religió catòlica i el reiki?

Crec que la jerarquia eclesiàstica té els seus canals i les seves vies de pronunciament en assumptes d’aquest tipus i també sobre la imposició de mans. Personalment, crec que no està necessàriament fora de la seva visió actual, aquesta transmissió d’energia des de l’amor. Que es digui reiki no encaixa en la terminologia convencional de l’Església, però no refusa la seva realitat, que és molt antiga. La bona energia transmesa a través de la imposició de mans va tenir en Jesús un referent irrepetible. D’alguna manera va veure que era alguna cosa bona i, malgrat que no ho necessitàs a l’hora de fer els seus miracles, es va servir de les seves mans per sanar. Així ho llegim en els evangelis.

Pot convertir-se el reiki en una bona sortida professional?

Personalment, jo no l’entenc així, encara que no discutesc que pugui arribar a ser-ho per a algunes persones. N’hi ha exemples molt il·lustratius en el món del reiki, mestres que treballen a gran escala, impartint cursos, editant llibres i materials audiovisuals que mouen molts de doblers. Sens dubte, la difusió de les noves tecnologies de la informació ha contribuït molt positivament que el reiki hagi arribat a ser considerat universal i això té a veure, necessàriament, amb un component de màrqueting i un valor econòmic.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF