Artà analitza "l'escàndol" de les immatriculacions de l'església

Margalida Capellà i el professor Antonio M. Rodríguez ofereixen aquest divendres una xerrada al teatre del municipi

Alternativa per Artà dedicarà el pròxim 'divendres alternatiu' a analitzar "l'escàndol" de les immatriculacions de l'església. El teatre del municipi acollirà a les 20 h una xerrada impartida pel professor de Dret Civil de la Universitat de Còrdova, Antonio Manuel Rodríguez, i la professora de Dret Públic de la UIB i exdiputada del Parlament, Margalida Capellà, amb la voluntat d'abordar el fenomen des d'una perspectiva global i amb un punt de partida local: "de les murades d'Artà a la Mesquita de Còrdova".

L'esdeveniment es fa tot just un dia després que una comissió judicial hagi anat, aquest dijous al matí, al temple de Sant Salvador per revisar-ne les murades amb motiu del litigi que l'Ajuntament d'Artà va iniciar per reclamar-ne la titularitat pública municipal. Aquest és, sens dubte, un cas paradigmàtic de la polèmica sobre les immatriculacions de la institució religiosa, és a dir, la inscripció de béns a nom del bisbat que no estaven registrats. Segons la llei hipotecària de José María Aznar, actualment corregida en aquest aspecte, aquest procés pot dur-se a terme sense que l'església aporti un títol de domini escrit i fent ús d'una simple certificació eclesiàstica que avali que la propietat els pertany.

Les murades de Sant Salvador, a judici

La jutgessa, que ha encapçalat la delegació, va considerar la necessitat de fer un reconeixement 'in situ' abans de redactar la sentència, com demanà la parròquia de la Transfiguració del Senyor durant el judici. Aquest fet ha deixat preocupat el consistori. Durant la visita, a més, l a parròquia ha volgut aparentar davant la delegació que sempre s'havia fet càrrec del recinte i de la murada. L'Ajuntament aportarà una gran quantitat de documentació que ha de demostrar que l'espai objecte de disputa és propietat del poble.

Cal tenir en compte que el consistori no discuteix la titularitat de l'edifici de l'església sinó de les murades, els patis interiors i l'espai que els separa. Entre la documentació que posaran a disposició del jutjat hi ha factures que acrediten, per exemple, que les barreres que tanquen l'accés durant els vespres són obra d'un arquitecte municipal. La parròquia entén, però, que amb la concessió de la propietat de l'edifici parroquial va rebre, per extensió, la resta d'espais. Ara manca veure quin criteri seguirà el jutjat per dictar una resolució.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF