IMMATRICULACIONS

La titularitat de Sant Salvador, a judici

L’Ajuntament d’Artà i l’Església Catòlica es disputen un dels símbols més importants pels artanencs

L’Ajuntament d’Artà i la Parròquia de la Transfiguració del Senyor es veuran les cares al judici que determinarà, una vegada per totes, la propietat de la murada i del recinte de Sant Salvador. Sens dubte, és un dels casos més coneguts a les Balears relatius a la polèmica sobre les immatriculacions de la institució religiosa. La data fixada per a l’esperat judici és el pròxim dimarts, dia 17 d’octubre.
Cal recordar que l’Església Catòlica ha immatriculat a les Balears, com a mínim, 208 béns des de la restauració de la democràcia, el 1978. Més de la meitat d’aquestes propietats, 116, foren registrades al seu nom entre el 2014 i el 2015. A finals d’aquell any, el govern central va derogar la Llei hipotecària de 1998, que permetia a la institució inscriure béns al seu nom que no estiguessin registrats sense aportar un títol de domini escrit i amb una simple certificació eclesiàstica que avalàs que la propietat, efectivament, els pertanyia.

Antecedents

Segons l’equip de govern, els fets es remunten als mesos de setembre i octubre del 2013, quan, davant “els constants atacs a la llengua i els símbols propis de les Illes per part del govern de Bauzá”, diferents col·lectius varen penjar o intentar penjar, segons els casos, un llaç quadribarrat i grans domassos de tela de color verd en suport a la comunitat educativa i el rector d’Artà va fer que es despenjassin de les murades. Va ser llavors quan, de manera clara, es va detectar que la titularitat d’aquest bé no estava del tot clara i, més encara, que seria objecte de disputa entre la parròquia i el poder municipal.

El 10 de desembre del 2014, el canceller-secretari general del Bisbat de Mallorca, Josep Adrover Vallbona, va sol·licitar la inscripció al Registre de la Propietat de Manacor de la “finca consistent en església, casa i esplanada que inclou tota la superfície inclosa dins del recinte emmurallat”, que es va fer efectiva dia 9 de març del 2015.

El ple de l’Ajuntament d’Artà ja va acordar, el setembre del 2014, defensar la titularitat pública municipal de les murades. El gener del 2016 es va arribar a un segon acord de característiques similars. La defensa de la titularitat pública d’aquest bé també estava incorporada com a compromís d’actuació prevista aquesta legislatura al document de pacte signat pels socialistes d’Artà, El Pi i Alternativa.

L’informe tècnic

A iniciativa de l’Ajuntament d’Artà i per intentar analitzar amb profunditat les fonts històriques municipals i insulars, el reputat historiador Antoni Picazo Muntaner, professor de la UIB, realitzà un informe tècnic per intentar esbrinar les proves de la titularitat de Sant Salvador. En l’exposició dels fets s’efectua una divisió estructural en tres fases històriques: la edat mitjana, la moderna i la contemporània. En el primer període (1200-1500) hi ha pocs documents, però en un estudi històric de l’època es detalla l’existència d’una comuna als voltants de Sant Salvador que tenia un ús econòmic i militar, com a refugi de la població. En l’edat moderna (1500-1800) a l’Arxiu Municipal d’Artà i concretament en el Llibre de Clavaria –equivalent a al llibre de registres, ingressos i despeses municipals– consten proves documentals de pagaments efectuats per la corporació local a diferents obrers i constructors en les diverses obres fetes al llarg dels anys. En la darrera part de l’època contemporània (1800-2015), hi trobam documents públics que acrediten feines encarregades i pagades per l’Ajuntament d’Artà, com les obres de la casa del municipi i les de reparació que es realitzaren en una de les torres de la muralla, la torre de Sant Miquel.

A banda de tot allò exposat en l’informe tècnic, el Consistori també aporta documents que certifiquen el pagament de la instal·lació del nou enllumenat públic i del consum elèctric de tota l’extensió.

Les conclusions principals que s’extreuen de l’informe és que no s’ha trobat cap document que acrediti la intervenció de l’Església Catòlica de Mallorca en la gestió, conservació, creació, compra o cessió de les muralles del recinte fortificat i dels seus patis. A més, totes les referències documentals sobre Sant Salvador, una edificació evidentment de caràcter militar en ús fins a mitjan segle XIX, han correspost sempre i al llarg de tota la història a l’Ajuntament d’Artà.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF