Antònia Serra Soler "Mussola": "Per glosar improvisant s'ha de ser molt coratjut"

Antònia Serra és pagesa i glosadora. Des de fa 19 anys també ensenya les cançons del camp a l'escola de música Festa de sa ximbomba. Ahir va presentar el disc Vaig néixer a sa Pobla.

On vàreu aprendre a cantar?

De petita, a ca nostra. Som pagesa i em vaig criar dins la terra, sempre fent feina. Llavors no hi havia ni tractors ni maquinària i les feines es feien a mà. A totes les finques hi havia gent que cantava. Els nins escoltàvem i apreníem.

Com va canviar això?

Amb l'arribada de la maquinària es va acabar el silenci i vàrem deixar de cantar. Jo men el tractor i si cant no em sent ningú. En canvi, quan tenia quinze anys i me n'anava a regar, si no cantava, el veïnat, que podia estar un quilòmetre enfora, em cridava: "Antòoonia! Que estàs malalta avui? Venga, canta!", i jo m'hi posava. Llavors, cantava flamenc, qualque bolero... Un pic Franco es va morir, vaig començar a voler aprendre les tonades del camp.

Hi ha cap diferència pel fet de ser dona?

Cap ni una. Quan es canta devora un fogueró, canta un home o una dona i contesta l'un o l'altre. Qui sap cantar contesta així com ell sap. Això sí, jo som una glosadora "de posat".

Què significa glosador "de posat"?

Hi ha dos tipus de glosadors: els que improvisen, que et tocaran on t'han de tocar, i els de posat. Jo m'he d'asseure i pensar, i pot ser que amb mitja hora faci deu cançons o que amb dos dies no en faci cap. Després hi ha fenòmens, com en Xurí, que tenen una intel·ligència especial. Has de ser molt conscient per improvisar. S'ha de ser molt coratjut.

A sa Pobla es glosa igual que a altres pobles?

El glosar és més o manco igual per tot. Cantam les mateixes cançons. El que canvia, però, és la tonada. Ens diuen que a sa Pobla tenim més categoria, perquè feim el punt de la ximbomba. Tenim el punt d'entrada, com quan ho fas amb un piano.

Creis que la festa ha perdut l'essència amb tanta gent que ve?

No. Les coses canvien i nosaltres no som els mateixos de fa cinquanta anys. Si no canvies gens ni mica, la gent es cansa.

I les cançons del camp? Aquestes sí que es perden?

Sí, per això vàrem crear l'escola Sa Festa de sa Ximbomba ja fa 19 anys. Llavors, molta gent pensava que no era possible ensenyar-les, que no aniria bé. Per ara, és l'única escola de Mallorca que ensenya aquest tipus de cançons.

Per què a sa Pobla?

Sa Pobla té moltes més tonades pel simple fet que és un poble de regadiu. Tenim les cançons de sembrar patates, de sembrar mongetes, de tapar formiguer, de sembrar arròs... Hi ha una tonada diferent per a cada feina i el ritme és el de la feina que es fa (s'atura i canta la cançó de les mongetes, que avui dia ja no se sembren a sa Pobla).