Acusen un alt càrrec de Podem de rebre tracte de favor del Govern a partir d'un acord ocult

El secretari d'Acció Institucional, Daniel Bachiller, nega les acusacions però admet un pacte per canviar el seu grup de recerca de conselleria

Els professionals de la recerca biomèdica de les Balears han alçat la veu contra el que consideren un "clar tracte de favor" a l'investigador Daniel Bachiller, secretari d'Acció Institucional de Podem. En una carta dirigida a la presidenta Francina Armengol, segellada aquest dilluns, el comitè d'empresa de la Fundació d'Investigació Sanitària (Fisib) qüestiona, entre d'altres coses, que el grup de recerca que lidera rep enguany el 21,42% dels fons de l' Institut d'Investigació Sanitària de Palma (IdISPa). Aquesta situació, consideren, constitueix un "greuge comparatiu envers la resta d'investigadors" i, a més, "una despesa injustificada" per "la manca de vinculació d'aquest grup ni la mediació de cap procediment de concurrència pública o informe d'oportunitat que ho empari".

A més, denuncien que Bachiller participi en reunions "del més alt nivell polític" en què "es prenen decisions sobre fons públics" que el poden beneficiar directament. En aquest sentit, citen unes declaracions de l'investigador al ' Diario de Mallorca' el 13 de febrer en les quals afirmava que "un dels acords de governabilitat pactats entre PSIB, MÉS i Podem preveia que, des de començament d'any, el meu grup deixaria d'estar vinculat oficialment a la Fisib", en la qual estan integrats la resta d'investigadors i que depèn de la Conselleria de Salut, i "passaria a dependre de la Conselleria d'Innovació, Investigació i Turisme". La carta afirma que " el punt al qual fa referència el senyor Bachiller no consta en cap acord publicat" i afegeix que "ignorem quin criteri científic o d'interès públic sustentaria la decisió de separar un grup que fa recerca mèdica de la resta de grups que s'hi dediquen dins del sector públic".

En declaracions a l' ARA Balears, Bachiller admet l'existència de l'acord però nega que la decisió l'hagi beneficiat econòmicament: "Es negociaren línies generals i una d'elles fou integrar l' R+D+I en una conselleria (era el que demanàvem nosaltres) o una direcció general. No es va parlar mai de doblers. Es va decidir, simplement, transferir una sèrie de departaments (un d'ells on faig feina) a la nova Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme". És més, afegeix que "al meu grup no li importa gaire quin departament del Govern sigui el que administra el laboratori" i insisteix que "la firma dels acords no ha significat cap millora per al meu grup. No hem aconseguit res que no tinguem. No ens donen més pressupost ni més espai". "Ben al contrari", conclou, s'han endut part del nostre equip".

Les restes de Caubet-Cimera

Bachiller és el cap d'un dels grups de recerca que formaven part de la Fundació Caubet-Cimera, una entitat amb seu a l' hospital Joan March, a Bunyola, dedicada a la investigació en el camp respiratori. Fou impulsada pel segon govern Matas, que la va fer dependre de la direcció general d'R+D+I. Bachiller explica que el segon Pacte de Progrés va traspassar la fundació a la Conselleria de Salut i que, "francament, a partir de llavors, no ens ha anat gens bé".

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va acabar denunciant el conveni subscrit amb el Govern i la fundació va desaparèixer l'1 de gener d'enguany. Des de llavors, la Conselleria de Salut ha estat pagant les despeses de manteniment del laboratori. "Hi ha un acord en què participaren la consellera de Sanitat, Patrícia Gómez, el vicepresident, Biel Barceló, i el llavors conseller de Presidència,  Marc Pons, i en el qual es va establir amb tota claredat que les despeses de manteniment de Caubet-Cimera continuarien a càrrec de Sanitat fins al final del 2016 i que, a partir del 2017, amb l'aprovació dels nous pressupostos, els fons necessaris per al funcionament s'adscriurien a la Conselleria de Recerca, Innovació i Turisme", explica Bachiller.

L'alt càrrec de Podem subratlla que l'acord incloïa els dos grups de recerca que integraven Caubet-Cimera, no només el seu. L'altre, però, afegeix, va desaparèixer després de l'acord. Fonts de l' IdISPa, en canvi, han afirmat a l'ARA Balears que treballadors de l'altre grup s'han integrat dins l'institut. A la carta, a més, els treballadors denuncien que el grup de Bachiller s'endú 175.555,82 euros anuals dels 819.500 del pressupost total de la institució. L'investigador desmenteix la xifra i insisteix que Sanitat només paga "despeses bàsiques de manteniment". És més, assegura que l'IdISPa no li dóna "cap suport" i que el finançament per als seus estudis l'obté a través de "convocatòries competitives estatals i internacionals". La darrera, diu, provinent de la Unió Europea, li ha garantit uns fons de cinc milions d'euros.

Raonaments i contradiccions

El científic defensa que, gràcies als Acords pel canvi, el seu grup deixi de dependre de Salut. "El més raonable és que la investigació es dirigeixi des d'un departament dedicat específicament a la investigació. El que no té sentit és que la recerca estigui fraccionada en regnes de taifes", diu. Paradoxalment, el seu grup de recerca serà l'únic que es transfereixi a la Conselleria que dirigeix Biel Barceló. La resta quedarà integrat dins l'IdISPa. "Administrativament, seria molt més eficaç que tota la recerca de les Balears fos gestionada des de la Conselleria d'R+D+I", lamenta. Amb relació als seus companys, emplaçats a l' hospital Son Espases, assegura que "si, efectivament, el tipus d'investigació que diuen que fan té més a veure amb l'activitat hospitalària, és lògic que s'ubiquin físicament dins l'hospital".

Tot i que un dels Acords del canvi estipula, literalment, un "increment anual del pressupost de la CAIB en R+D+I", Bachiller insisteix que "no s'ha negociat mai cap increment de pressupostos" i que "no he negociat ni un euro per a mi". El científic és un dels membres de Podem que està participant en la negociació dels pressupostos del 2017. La seva formació ha defensat, en múltiples ocasions, l'augment del pressupost en R+D+I per impulsar el canvi de model econòmic a les Balears i abandonar el monocultiu turístic.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF