Avui coneixem
Microsites  /  Avui coneixem... 20/11/2022

"No es pot ballar i pensar a la vegada. És incompatible"

Avui coneixem la dramaturga, ballarina i actriu Rosa Marsillí

3 min
Rosa Marsillí

PalmaTé 24 anys i ja ha escrit dues obres de teatre i en dirigeix una. Rosa Marsillí va créixer entre els llibres de la seva mare i la música en directe del seu pare a Palma. De molt petita va aprendre la importància de les paraules: “Sempre he de trobar la paraula correcta per expressar el que sigui”. I en la intensitat de la dansa descobrí una forma d’expressió intuïtiva. L’estiu d’enguany va deixar la seva feina com a promotora en un centre comercial per dedicar-se al cent per cent a allò que l’apassiona: “No es pot ballar i pensar a la vegada. És incompatible”. És directora, actriu, dramaturga i ballarina, i fa un any va crear la seva pròpia companyia amb dues companyes de la carrera d’art dramàtic.

Intensitat. Per a ella, ballar és una necessitat i vital, perquè “és sinònim d’alliberar-se”. “Jo som molt intensa”, admet. Orgullosa d’haver pogut tirar endavant el seu projecte a l’illa on va néixer, assegura que “molta gent et diu que te n’has d’anar fora, però la qualitat teatral a les Balears és molt bona”. La seva dedicació no té límits. Així, aconseguí que el seu treball final de grau es convertís en la seva primera obra. “Vaig escriure un parell d’escenes en una discoteca, i d’aquí va sorgir tot el següent. És com una trilogia”, conta. “Això de no sortir de festa durant tants de mesos em va afectar”, diu rient.

Ganes de fer coses. Fins i tot en els pitjors moments de la pandèmia, Rosa sabia que quan acabàs el confinament aprofitaria per “explotar i treure tota l’energia que tenia guardada”. “Veia com molts projectes queien i tot es posava molt complicat”, recorda. Va ser un abans i un després a la seva trajectòria, perquè en va sortir “amb moltes ganes de fer coses”. Així, pel seu cap ronda un pensament que té clar: “Si el món se’n va a la merda, idò que se’n vagi a la merda amb tot el que jo tenc a dir!”.

Autoexigència. Com a dona jove, recentment integrada com a professional al món de la creació, assegura que res no és fàcil. Molt menys si té en compte la seva autoexigència, que a vegades pot arribar “a nivells tòxics”. Segons ella, la intuïció l’ha duita a sentir-se més segura: “Abans em jutjava molt i tot ho havia de pensar i meditar. Fer-se un forat és difícil perquè trobes molts denos”. És prudent, però no té cap problema per denunciar que “hi ha molts prejudicis cap als joves, sobretot cap a les dones. També trobes gent que confia en tu, però la veritat és que has de demostrar un plus i has d’explicar-ho tot al detall”, conta un mes després d’haver-se estrenat com a directora amb Selva.

Diversió i conflicte. Rosa enumera alguns dels sentiments que, com a dona, ha sofert quan ha sortit de festa: “Intranquil·litat, riscos i pors interioritzades que tens i no te n’adones”. I així ho planteja a la seva obra, que explica com un clima de diversió pot esdevenir un conflicte. “Em molesta molt i veig molt necessari que tothom ho pugui veure”, manifesta. Així i tot, la dramaturga ho puntualitza: “No per això deix d’anar-hi. Continuu sortint i passant-m’ho molt bé. Es tracta de posar sobre la taula un problema que la societat ha de canviar a partir de l’educació, ja que res d’això passa per atzar”. Ara “faig el que realment vull fer, encara que molta gent no ho entengui”.

stats