“Els animadors socioculturals som professionals tot terreny”

PalmaDes de ben petita, Nuria Flaquer (Palma, 1997) va veure dins ca seva les bonances de l’associacionisme i la cooperació. “Ma mare tota la vida ha participat en l’associació de veïns del barri, i sempre m’ha despertat curiositat i interès veure el que es pot aconseguir treballant de manera coordinada i amb objectius clars”, diu. La seva entrada al món de l’animació sociocultural està molt vinculada a la seva manera de ser, que defineix com a “implicada, conscienciada, cooperativa, empàtica i solidària”. A tot plegat també hi va influir el pas per l’escoltisme, on va construir els seus valors. “És fer servei i també és la part voluntariosa d’organitzar petits projectes destinats al benestar de les persones”. Ara bé, té clar que la seva professió “és vocacional i t’ha d’agradar molt”, diu.

Incombustibles. Flaquer explica quina és la funció dels animadors socioculturals. “És el perfil entre l’educador social i el monitor de temps lliure”. “Som tot terreny, perquè hem de saber tractar amb joves i majors, i a la vegada fer feina amb polítics i adaptar-nos al barri en el qual operam i que hem d’ajudar a dinamitzar i enriquir”, diu. “Aprens a escoltar i a actuar demanera efectiva, a ser empàtic i a conjugar moltes voluntats, perquè tothom estigui a gust”, resumeix.

La música. Al llarg de la seva trajectòria, que ja arriba als cinc anys, Flaquer ha participat en nombrosos projectes, dels quals se sent “molt orgullosa”. Un d’ells és la Petita Simfònica, organitzat de la mà de l’Orquestra Simfònica. “Consisteix en un campament de cinc nits per a nins, que venen a passar-s’ho bé, però que també són artistes. Al final, fan un concert increïble”, exposa. En aquest entorn, la funció de l’animador sociocultural és fonamental. “Havia de fer compatible que s’ho passassin bé, perquè són nins, però a la vegada que estiguessin centrats en la música i en el concert que havien de fer”, afegeix. D’aquest projecte n’han sorgit casos d’èxit. “Enguany ens va venir a veure un dels usuaris, que ara estudia música a Viena”, es congratula.

Sense reconeixement. L’animació sociocultural, com a titulació professional, és relativament nova, i això fa que, segons explica Flaquer, se situïn en els llimbs laborals. “No tenim conveni propi, ens atribueixen les categories de monitor de lleure educatiu i auxiliars, i no ho som”, apunta. És per això que, després d’haver patit en primera persona la situació que descriu, reclama la creació d’un sindicat d’animadors socioculturals. “No s’acaba d’entendre quina és la nostra figura, i ningú no s’ha assegut a valorar-la”, lamenta.

El destí. Flaquer té clar que vol continuar estudiant per adquirir nous punts de vista. “Després d’anys dins el sector social, he perdut la mirada constructiva i ara voldria formar-me en política i igualtat de gènere”, exposa. Tot plegat, amb la meta fixada en el futur. “Em veig menjant-me el cap per tirar endavant projectes interessants, un campament, una conferència que tingui en compte les necessitats de la població...”, diu. És per això que pretén crear una associació que faci feina amb l’administració, “però també amb iniciatives i demandes privades”, sempre que tinguin en el focus “la dinamització de les societats”.