Sergi Revert: "Bolívia és un país molt desconegut i la gent que el coneix bé prefereix que continuï així"

PalmaSergi Revert és palmesà i fa tres anys i mig que viu a Santa Cruz de la Sierra, una de les ciutats més importants de Bolívia, situada a l'orient del país. Va començar amb voluntariats en un orfenat i un centre social, i va desenvolupar un projecte d'inclusió a través del tennis per a nins i nines de les barriades més pobres. Ara treballa en una fundació que ajuda esportistes amb una beca del 100%. El que més enyora de l'illa és banyar-se a la mar.

Com està afectant la pandèmia a Bolivia?

La situació és una mica complicada. Entràrem en quarantena la darrera setmana de març, només deu dies després que es detectàs el primer cas de coronavirus. Com que el sistema de salut és bastant deficient, tot d'una es va demanar a la gent que quedàs a casa seva perquè no es col·lapsàs. Però per qüestions econòmiques, molts no hi han pogut quedar, i també n'hi ha hagut que han sortit perquè els ha donat la gana.

Quina és ara la situació?

Ara estam en el pic, amb gairebé 17.000 contagis. Pot semblar poc, però els hospitals ja estan saturats. I hi ha queixes perquè els metges no tenen equips de protecció i no arriba el material. La ciutat on jo visc, Santa Cruz, és la que acumula més contagis: 10.500.

I com duis vós el confinament?

Bé, perquè tenc feina, i el que puc ho faig a distància. Per sort em paguen, i em puc permetre quedar a casa i sortir al mínim possible. Som bastant privilegiat. A mi em toca sortir els divendres –va per número de carnet–, i el darrer dia em vaig sorprendre de la quantitat de gent que hi havia al carrer.

Bolívia és un país en què, en situacions normals, la gent fa molta vida al carrer, no?

Sí. A la meva ciutat no és costum anar al supermercat, sinó als mercats que hi ha al carrer, perquè és molt més barat. I hi ha moltíssima gent que viu dels mercats, i viu al dia. Un dia que no surt a fer feina pot ser un dia sense menjar. Així, és impossible que quedin a casa i no surtin a guanyar-se la vida. Els varen donar uns bons, però eren molt pocs doblers.

Per què vàreu anar a Bolívia?

Hi vaig anar a fer un voluntariat de dos mesos: un mes en un orfenat i un altre en una espècie de centre de dia anomenat plataforma solidària on hi ha un menjador social i fan activitats socioesportives per a nins i joves del barri, que és un dels més pobres de la ciutat. En aquest lloc, durant dos anys, també he fet classes de tennis gratis per als nins.

Què us ha aportat aquest projecte?

Moltes coses. Perquè al final ha estat una manera d'apropar l'esport als al·lots i oferir-los una activitat extra per ocupar el temps lliure. Són barris complicats, i si passen molt temps al carrer es poden sentir influenciats per una vida no gaire sana. A més, allà poden buidar el cap, expressar-se. És un lloc genial. Ara hi ha una escoleta de voleibol, fan activitats de repàs, tallers per a mares... I la tasca més important, que és el menjador social, on cada dia van més de 100 nins i nines.

Pensàveu quedar-hi tant de temps?

No. Tenia pensat quedar-hi uns mesos o màxim un any, però just es va crear una entitat nova per ajudar esportistes bolivians a estudiar fora del país, em varen oferir la feina per tirar endavant l'activitat i vaig dir que sí perquè em semblava un projecte interessant. Bàsicament la nostra visió és poder oferir programes de formació a esportistes perquè aquests puguin estudiar a una universitat de fora –sobretot als Estats Units–, amb una beca 100% gràcies a l'esport.

Què us agrada de Bolívia?

Què és un país ben diferent, fins i tot respecte dels altres països de Llatinoamèrica. La seva cultura, els costums, el seu dia a dia... M'agrada molt la pluralitat: hi ha més de trenta nacionalitats. Al principi costa acostumar-s'hi perquè tot és molt diferent i molt informal. Però m'hi he acostumat i estic enamorat de la gent i de la seva cultura. I del menjar, que és increïble.

Un país bastant desconegut, també.

Sí, però la gent que el coneix bé prefereix que sigui així, perquè si ve molta gent es destrueix. En un mateix país hi ha molts paisatges: petits deserts, el salar més gran del món, selves, els Andes, ciutats a més de 3.000 metres d'altura... Tot aquest ecosistema és ben curiós i bonic.

Què és el que més enyorau de Mallorca?

La mar. Banyar-me a la mar. Tenia el bitllet per tornar, però just ha vingut la pandèmia i de moment som aquí. Però encara que me'n vagi, segur que tornaré.