Marina Martín: "A totes les nines que ens agradava el futbol ens deien 'marimachos"

PalmaQuants d'anys teníeu quan vàreu començar a jugar a futbol?

A mi, el futbol sempre m'ha agradat, i quan tenia 9 anys vaig començar a jugar amb l'Sporting Ciutat de Palma, en un equip mixt. Per a mi, el meu padrí jove va ser molt important perquè em va iniciar en aquest esport. Ell és una de les figures més importants de la meva carrera esportiva.

Vàreu començar a jugar a futbol fa molts anys, quan el futbol femení encara no estava normalitzat. Vàreu sofrir molts insults o discriminacions per ser dona i jugar a futbol?

Només record un fet, quan era infantil i encara jugava amb nins. Durant el partit un pare, des de la grada, va cridar-li al seu fill: "Tócale una teta!". Fora dels terrenys de joc, a l'escola sí que he sofert algun insult. A totes les nines que jugàvem o que ens agradava el futbol sempre ens deien 'marimachos'.

Quin és el pitjor insult relacionat amb el vostre gènere que heu escoltat mai en un camp de futbol?

Per sort no he escoltat cap insult amb tot el temps que duc jugant, però sí que he sentit insults i discriminacions greus a les notícies, com per exemple: "vete a fregar", "deberías estar en la cocina", "estos partidos deberían estar prohibidos y suspenderse".

Quin consell donaríeu a una nina que vol començar a jugar a futbol?

Ho tenc molt clar… Li diria que si li agrada que continuï jugant encara que a l'escola o als pares no els agradi. Que lluiti pels seus somnis i que ho faci de tot cor, perquè si lluitam per les coses que ens agraden aquest esforç té els seus fruits.

En referència a lluitar pels somnis, un gran exemple d'això és la vostra trajectòria esportiva. Vàreu decidir deixar l'illa i lluitar pel vostre somni. Com es va produir el fitxatge del CD Tacón? Vàreu dubtar? Com va ser la presa de decisió?

No vaig dubtar gens, sempre he actuat partint de la base que que si tens una oportunitat per partir aprofita-la. El fitxatge va sorgir de manera inesperada, un dia quan vaig sortir de fer feina em va telefonar na Maitane López, una jugadora mallorquina que juga al Llevant, i em va dir que em telefonaria un director esportiu, i així va ser. El director esportiu del CD Tacón es va interessar per mi i em va explicar el projecte il·lusionant i ambiciós que tenien en ment. Després de parlar amb ell ho vaig tenir clar: el CD Tacón seria el meu equip.

El canvi de vida va ser radical. Deixàreu enrere la teva família, amics, companys... Com és ara el vostre dia a dia a Madrid?

Els matins entrenam al gimnàs i hi estam fins a l'hora de dinar. Un cop acabat l'entrenament vaig a casa a dinar amb una companya amb la qual compartesc pis i després vaig a una escola, on faig feina dinamitzant el pati i fent jocs als nins després del menjador. A més, també som entrenadora d'un equip de prebenjamins. En acabar les meves obligacions, i poc abans de sopar, vaig a entrenar amb el meu equip i un cop acabam vaig cap a casa amb la il·lusió d'afrontar el dia següent.

Tot i que els darrers anys el futbol femení ha crescut molt, actualment encara hi ha una desigualtat molt gran entre el futbol masculí i el femení. Quina valoració en feis? Quines creis que són les passes que s'han de fer per continuar creixent? Creis que en algun moment el futbol femení estarà al mateix nivell que el masculí?

La diferència amb el futbol masculí és abismal. Tot i que és cert que la situació ha canviat molt des de fa uns quatre o cinc anys, el futbol femení encara està a anys llum del masculí. Les passes a seguir són les que s'estan fent ara: emetre més partits per televisió, donar-li més visibilitat als mitjans de comunicació, que es constitueixi una federació mundial de clubs igual que tenen els homes... És més important que en Cristiano Ronaldo estigui trist que el fet que la selecció espanyola femenina sub-17 hagi guanyat un mundial. Tot i això, crec que mai no es podrà arribar a igualar el futbol femení i masculí, encara que esper-ho equivocar-me.

Econòmicament aquesta desigualtat és encara més exagerada, com sobreviu econòmicament una futbolista professional o semiprofessional?

Per sort a la Península hi ha clubs que poden permetre's pagar un sou mensual a les jugadores, ara s'està intentant imposar que a la Primera Divisió sigui obligatori pagar un salari mínim. Però la trista realitat és que cap jugadora pot viure del futbol.

Quin és el vostre somni com a futbolista?

El meu somni és jugar a la Primera Divisió, però la veritat és que amb tot el que estic vivint a dia d'avui podria dir que els meus somnis esportius ja estan més que complerts. Jugar a la selecció espanyola també estaria bé, però això ja ho veig més complicat. En l'àmbit personal, m'agradaria ser un referent i poder ajudar i animar les nines més petites que es volen dedicar al futbol.

I el vostre objectiu a curt termini?

El meu objectiu a curt termini, ara que hem guanyat la lliga, es pujar a la Primera Divisió.

Qui és Marina Martín? Com us definiríeu com a persona i com a futbolista?

Sempre és difícil valorar-se una mateixa, però com a persona diria que som ambiciosa i bastant alegre. Com a futbolista, em definiria com una defensa contundent, amb potència i molta força.