Les Balears i el repte de sortir de la coa en inversió en R+D
S’hi destinen gairebé quatre vegades menys que la mitjana espanyola, però s’hi acumulen casos d’èxit com els de Robot i Sanifit
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaLes Balears tenen el repte de sortir del vagó de coa de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D). L’Arxipèlag continua ocupant la darrera posició entre les comunitats autònomes en percentatge del Producte Interior Brut (PIB) destinat a aquestes activitats, amb un 0,4%, davant l’1,5% de la mitjana espanyola. És a dir, les Illes hi dediquen proporcionalment gairebé quatre vegades menys recursos que el conjunt de l’Estat. Una diferència que evidencia el camí que encara queda per recórrer, però que també posa damunt la taula una oportunitat per impulsar un model econòmic més diversificat, competitiu i menys dependent del turisme.
Les darreres dades definitives de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents al 2024, situen la despesa en R+D de les Balears en 176,35 milions d’euros, un 12,3% menys que l’any anterior. La davallada contrasta amb el comportament del conjunt d’Espanya, on la inversió va créixer un 6,9%, fins a assolir els 23.931 milions d’euros. La distància és considerable respecte de comunitats com Navarra, que hi destina el 2,34% del PIB; el País Basc, amb un 2,3%, i Madrid, amb un 2,18%. Catalunya també supera la mitjana estatal, amb un 1,82%.
Un repte per al teixit empresarial
La Memòria del Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes Balears corresponent al 2025 aprofundeix en aquesta situació i posa de manifest les diferències entre els sectors que participen en el sistema d’investigació. Durant el 2024, la despesa en R+D de les empreses va disminuir un 15,77%, mentre que la de l’ensenyament superior es va reduir un 33,65%. En canvi, la inversió executada pels centres de recerca de l’Administració pública va augmentar un 33,4%. Malgrat aquesta evolució desigual, el sector empresarial continua concentrant el 40% de la despesa en R+D de les Illes, una dada que evidencia el paper que pot tenir la iniciativa privada en la transformació del model productiu.
El pes del turisme i dels serveis en l’economia balear és un dels elements que cal tenir presents a l’hora d’analitzar aquestes xifres. Però aquesta especialització no impedeix desenvolupar activitats de més valor afegit. De fet, el repte no implica necessàriament substituir el turisme, sinó aprofitar la fortalesa econòmica de les Illes per impulsar nous sectors, generar coneixement i reduir la dependència d’una única activitat.
Les xifres generals contrasten amb l’existència d’empreses que han aconseguit desenvolupar tecnologia pròpia des de les Balears i competir internacionalment. Un dels exemples més recents és Robot, la companyia mallorquina especialitzada en sistemes d’automatització d’edificis, especialment hotels, que es troba immersa en una operació de venda a la multinacional sueca HMS Networks per un valor empresarial de 21 milions d’euros. Fundada el 1983, Robot ha desenvolupat sistemes per controlar instal·lacions, gestionar la climatització i optimitzar el consum energètic dels edificis. La seva trajectòria demostra que el mateix sector turístic pot servir de plataforma per crear una indústria tecnològica pròpia. L’empresa ha aprofitat les necessitats dels establiments hotelers per desenvolupar productes comercialitzables més enllà de les Illes.
Un altre cas destacat és el de Sanifit, l’empresa biotecnològica sorgida de l’entorn de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que va desenvolupar investigacions farmacèutiques sobre la calcificació vascular. El 2021, la companyia suïssa Vifor Pharma va anunciar-ne l’adquisició per un pagament inicial de 205 milions d’euros, amb imports addicionals condicionats a determinades fites.
Són dues experiències de sectors diferents, però que comparteixen una mateixa característica: la capacitat de transformar el coneixement en projectes empresarials amb projecció internacional.
Més empreses innovadores
Les dades del CES també ofereixen alguns indicadors positius. El nombre d’empreses innovadores a les Illes va passar de 762 en les dades del 2022 a 1.160 en les del 2024. D’aquestes darreres, 489 varen introduir innovacions en productes i 1.084, en processos de negoci.
La innovació empresarial és un concepte més ampli que la inversió estricta en R+D, però aquestes xifres demostren que existeix un teixit productiu amb capacitat de transformació. La qüestió és aconseguir que aquest dinamisme es tradueixi també en més investigació, desenvolupament tecnològic i ocupació qualificada.
-
2,34%
Navarra és la comunitat que més percentatge del PIB destina a recerca i desenvolupament, molt per davant de les Balears, que només hi dediquen el 0,4% i ocupen la darrera posició estatal.
-
612.000 €
Quatre startups i petites i mitjanes empreses de les Illes han rebut finançament europeu per impulsar projectes innovadors, desenvolupar
noves tecnologies i reforçar la competitivitat empresarial.
-
Nou centre
El ParcBit acull el nou Centre de Supercomputació i Intel·ligència Artificial de les Balears, una infraestructura destinada a impulsar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació.
-
14,2%
El 14,2% de les empreses balears de deu o més treballadors ja utilitzen la intel·ligència artificial, davant el 10,15% de les que ho feien el 2024. Tot i l’augment, les Illes continuen per sota de la mitjana estatal, que és del 21,1%.