PalmaLa periodista i escriptora Eva Piquer (Barcelona, 1969) serà l’encarregada de fer el pregó que inaugurarà la vint-i-vuitena edició de la Setmana del Llibre en Català, organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca. Actualment és l’editora i directora de Catorze, un magazín digital a favor de la cultura, i és col·laboradora del diari ARA.
Què vàreu pensar quan us varen proposar ser la pregonera?
La proposta em va fer il·lusió, com sempre que tinc l’oportunitat de contribuir a encomanar les ganes de llegir. Per això em dedic al periodisme cultural, de fet. I per això vaig crear el digital cultural Catorze. Els llibres m’han salvat la vida unes quantes vegades i crec que d’alguna manera els he de tornar aquest favor immens.
Ja teniu el pregó pensat?
Sí, miraré de fer una reivindicació del plaer i la importància de llegir, per aquest ordre. Trob que és un alliberament i una sort saber que sempre ens queden els llibres. Som els llibres que hem llegit, les cançons que hem escoltat, les obres de teatre que ens han commogut... Els bons llibres se’ns incorporen i passen a formar part de nosaltres. Llegir és, per a mi, el millor refugi contra la intempèrie moral. Llegim contra la vida que es trenca, llegim contra la mort.
La novetat de l’edició d’enguany és el canvi d’estació, de la primavera a la tardor. Llegir té estacions?
Jo llegesc a qualsevol època de l’any i en qualsevol moment del dia i de la nit, a la platja i davant la llar de foc. Però la tardor em sembla una bona època per decidir les lectures que farem durant el curs.
Esdeveniments com aquests, pensau que serveixen per fomentar la lectura o només per vendre llibres?
Si hi ha persones que compren llibres i després no els llegeixen, elles s’ho perden. Però, en tot cas, per llegir un llibre cal haver-lo comprat o haver-lo agafat en préstec d’una biblioteca. La primera passa per llegir és saber que els llibres existeixen, i per això trob molt positiu que els llibres surtin al carrer i que siguin protagonistes d’esdeveniments com aquest.
Creis que hi ha una certa obsessió per les novetats literàries?
Les novetats literàries no són ni bones ni dolentes per definició. Hi ha de tot. Tots els autors i tots els llibres que avui consideram clàssics varen ser en el seu dia una novetat literària, i com a tals devien ser acollits fredament pels qui creuen que només s’han de llegir els clàssics. Menysprear per sistema les novetats d’avui és ignorar alguns dels clàssics de demà. Crec que tothom ha de llegir el que li vingui de gust llegir.
La producció literària en català gaudeix de bona salut?
Em sembla que sí. Hi ha autors molt interessants. Crec que podem anar pel món amb la cara ben alta.
Segons un estudi de la Conselleria de Cultura, només el 25% dels balears és consumidor habitual de cultura. Com podem millorar aquestes xifres? Fan falta més ‘ Catorzes ’?
A Catorze intentam que la cultura no faci por, al contrari. Volem que consumir cultura sigui un plaer. No pots obligar ningú a llegir, com no pots obligar ningú a estimar, i encara menys a estimar-te. En tot cas, el desig de llegir -el desig, aquesta és la paraula- s’ha d’encomanar. No passa res si no llegim. Res de mortal, vull dir. Es pot sobreviure sense acostar-se als llibres. Es pot respirar, ens continuen funcionant els òrgans vitals. La prova és que la majoria de persones compren un llibre a l’any i encara gràcies, i bé que van tirant. Van tirant, però elles s’ho perden. I el dia que se’ls trenqui la vida, potser no tindran on refugiar-se. No sabran on adreçar-se per mirar de cercar algun sentit al món.
En el vostre blog deis “He parit quatre fills i el magazín cultural Catorze ”. Teniu algun ‘part’ més a la vista?
Estic en la fase d’intentar quedar embarassada d’un nou llibre.
Com veis el futur de la República Catalana?
Ha nascut la República, ara l’hem de saber fer créixer, ens han de deixar fer-la créixer i ens n’hem de saber fer dignes.
Quin llibre recomanaríeu per a aquest moment ‘històric’?
El que li vingui de gust a cadascú. Però te’n diré un que tinc ara mateix a les mans i que té un títol prou adequat: Entre la solitud i el somni, de la imprescindible Carson McCullers.
