Els festivals de música miren cap al camp de Mallorca

PalmaEls encarregats d’anunciar el cartell del festival Mallorca Live d’enguany varen ser un grup de ciutadans anònims. Tots ells recreaven diferents estampes suposadament vinculades a la mediterranean way of life en un vídeo on un home envoltat d’ovelles amb un capell de palla, un altre envoltat de taronges caigudes de l’arbre i una que apareixia recolzada sobre un tractor, entre d’altres, anaven donant els noms dels grups que passaran pel festival que es durà a terme a mitjan mes de juny a Calvià. “Ningú millor per anunciar el Line-Up del festival que els nostres autèntics influencers, aquells que han fet de Mallorca el paradís al Mediterrani que avui és”, diu el text que acompanya, en castellà, aquest vídeo promocional que serveix de confirmació d’una sospita que en els darrers anys ha anat agafant força: els festivals de música han anat, a poc a poc, teixint un vincle amb el camp mallorquí que en aquest 2024 és més evident que mai: l’Agrifest, el FEiM! o el Mobofest en són només alguns exemples.

“Per a mi s’ha de fer una diferenciació, abans de res, i és que una cosa és el que han fet fins ara els del Mobofest, que per exemple a Lloret amb el rostoll ja van deixar ben clar que apostaven per això, i una altra és el Mallorca Live, que el nom ja ho diu tot”, matisa el músic Miquel Serra, que és també enginyer tècnic agrícola. “Quan són festivals organitzats per associacions, per gent de la part forana i això, jo no ho veig negatiu, em sembla una voluntat de desvincular-se dels festivals importats de fora i de relacionar-los amb el caràcter d’aquí, i el que més ens identifica en l’àmbit grupal és la terra, el lloc d’on venim, i aquesta vinculació fins i tot pot ser inconscient. Ara bé, si el que hi ha és una folklorització o una banalització del camp, una reducció als estereotips de sempre, això ja sap greu i té un perill afegit”, argumenta.

Una festa ecològica i musical

De fet, Serra és un dels organitzadors de FEiM!, un esdeveniment que tindrà lloc dia 8 de juny al parc de n’Hereveta de Porreres i el nom del qual en resumeix l’essència i els objectius: es tracta d’una Festa Ecològica i Musical. “Coincidien els 18 anys d’Apaema (l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca) i els 30 del CBPAE (el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica) i vàrem decidir fer una festa conjunta en què volem mostrar que tenim un sector agrari dinàmic, que intenta fer coses diferents i que es vol mostrar al gran públic, amb una participació activa. Tot serà ecològic i tan local com sigui possible. Hem aconseguit maltes ecològiques per fer per primera vegada una cervesa d’aquest tipus a l’illa”, relata. “La intenció és que hi hagi molts lemes en aquest sentit, que permetin subratllar què significa l’activitat agrària per a l’economia i la societat. Però tot això són coses que surten de dins, no hi ha hagut cap empresa de comunicació que pensàs com podíem vendre una cosa que no hi té res a veure”, sentencia. Entre les bandes que hi actuaran es troben el mateix Miquel Serra, Pitxorines o Ánimos Parrec, grups que han contribuït també a aquest nou moviment cultural relacionat amb el camp mallorquí.

“Jo som ultralocalista”, expressa Julià Picornell, cantant i compositor d’Ánimos Parrec. “Visc a Sant Joan i un dia vaig al pinar i un altre vaig a fer una volta amb els meus amics que són pagesos. És el meu dia a dia, i jo amb això intent no adoctrinar, però sí que forma part de les nostres cançons perquè és el nostre bagatge i el nostre entorn. El que no tindria sentit és que jo fes cançons sobre extraterrestres o sobre seure al sofà i veure Netflix, que són coses que no tenen res a veure amb mi”, diu.

Si bé Picornell reconeix que no hi ha “cap voluntat adoctrinadora” en les seves cançons, és conscient que el missatge que llancen ha calat en persones de diferents generacions i procedències. “Veure infants de sis o set anys cantant els temes amb gent de la generació dels meus pares és molt emotiu”, afirma el cantant, que ja està enllestint el segon àlbum del grup de títol provisional Enterra s’aturen, “però sobretot em qued amb el que em va dir fa poc un bon amic meu, que és que si de més jove hagués escoltat les nostres cançons, estimaria més tot el que té a prop. I jo crec que no podem demanar molt més que això”.

Entre les cançons que formaven part del debut d’Ánimos Parrec, Cançons velles, cançons urgents, s’hi troba ‘Ses fites netes’, tema que arranca amb la següent estrofa: “Qui passarà per ses ginyes? / Qui llaurarà els sementers? / Qui sembrarà tot es gra? / Ningú no ho farà mai més”. “Fa deu anys qualsevol que criticàs el turisme era turismòfob, mentre que ara tothom sap que hem tocat sostre, menys els hotelers”, continua Picornell, “i el mateix passa amb el camp. No hi podem girar l’esquena, són converses que hem de tenir en els pròxims anys, i per això supòs que la música també s’està fent ressò d’aquest despertar generalitzat de la Mallorca agrícola”, sentencia. El grup que lidera, de fet, ha esdevingut puntal involuntari d’aquesta escena musical i a més d’actuar al lliurament dels premis ARA Balears, que tindrà lloc el pròxim 22 de maig al museu Es Baluard de Palma, ha estat el protagonista de l’Agrifest, tocarà al FEiM! i repetirà a un dels festivals que en la darrera dècada més ha contribuït a aquestes noves mirades envers el camp mallorquí, el Mobofest.

“Mallorca rural contemporània”

El Mobofest, organitzat per una associació sense ànim de lucre, ha estat reconegut en diverses ocasions com una de les millors iniciatives sorgides en l’entorn rural per l’Observatori de la Cultura de la Fundación Contemporánea, juntament amb altres iniciatives de les Balears com l’EiMa de Maria de la Salut o la FIET de Vilafranca de Bonany, a més de propostes estatals com la Semana de Cine Rural y Ecológico que es du a terme al poble de La Esperanza, a Tenerife, o el projecte DAR (Dones Artistes Rurals) sorgit a la Mancomunitat de la Serrania, a València. L’auge d’aquestes iniciatives, a més de l’èxit de pel·lícules com Alcarràs de Carla Simón o llibres com Tierra de mujeres de María Sánchez, Ruralisme de Vanesa Freixa confirmen que es tracta d’una tendència generalitzada entre creadors i gestors culturals que aposten per situar els seus projectes en els entorns que més coneixen.

“Reivindicar el camp ens va sortir natural perquè era el que teníem a prop”, conta Joan Roig, un dels organitzadors del Mobofest que és també regidor de Medi Ambient i Món Rural a l’Ajuntament de Sant Joan. “Tots els que hem fet la Mobo fins ara tenim aquesta realitat i tant a Sant Joan com a Lloret no l’havíem de cercar, la teníem. Ara, a Porreres hem mantingut l’essència no per forçar res sinó perquè és com ens sentim còmodes: volem una cosa pràctica per seure? Idò les bales de palla. No té res a veure amb el disseny”. Tanmateix, però, enguany han estrenat un lema per reivindicar aquesta vinculació i s’han donat a conèixer com ‘el festival del Pla’. “Han hagut de passar vuit anys perquè traguéssim pit amb això i poguéssim reivindicar que no fa falta anar a Palma per veure un bon concert. Enguany tindrem Julieta Venegas, Valeria Castro i Mushkaa a Porreres, així que ja era hora de treure pit”, afegeix.

Amb tot, Roig no oblida que hi ha hagut precedents que han ajudat a marcar el camí, com el Rock’n’rostoll i subratlla la necessitat que aquesta vinculació es basi en una defensa de “la Mallorca rural contemporània”. “La línia és molt fina quan parlam de folklorització, i ara mateix els tractors pràcticament van tots sols, els homes en somera són una cosa del passat”, explica, “i que tot això pugui convertir el Pla en una reserva natural per on passen els turistes i ens saluden, com ha passat amb barris com Santa Catalina, que esdevenen decorats, és preocupant”.

“Abans no feia bo ser pagès”

En tot cas, va ser precisament a Sant Joan on el darrer cap de setmana d’abril es va dur a terme una altra iniciativa que juntava la música amb la ruralia: l’Agrifest, una festa pensada per reivindicar dues branques molt arrelades al poble: l’agricultura i el vessant cultural, segons el mateix Joan Roig, amb un “joc de paraules que encaixava perfectament”. “Jo crec que hi ha una part de la societat que després del covid va començar a enaltir el producte de quilòmetre zero, quan va veure que el món havia agafat una velocitat diabòlica, i es va aturar a reflexionar sobre tot allò que tenien més proper. I a Mallorca no només hi ha nuclis urbans i zones costaneres, hi ha una zona interior que s’ha començat a valorar amb temes com la sostenibilitat, les arrels i la tradició. Va arribar el moment de desacomplexar-nos, i per això també hi ha aquesta efervescència: fins no fa tant tot allò rural semblava magre, no feia bo ser pagès. Per sort, però, això ha canviat”, reflexiona. “Ara bé, els festivals no són la solució a la situació del camp, la seva recuperació passa per tot el que han reivindicat els pagesos aquests mesos: preus justos, no haver de dependre de subvencions, que la feina a foravila sigui concebuda com qualsevol altra… En certa manera, això sí, aquestes iniciatives poden contribuir a crear un imaginari col·lectiu que valori més tot el que és d’aquí, tant els productes agrícoles com la cultura en general”, finalitza.