Publicitat
Publicitat

La UIB estudia el futur de la tomàtiga de ramellet davant el canvi climàtic

Un camp experimental a Ariany n'acull 250 varietats i s'hi analitza la resiliència de l'hortalissa a l'estrès hídric i de nutrients

Fer que es valorin les varietats de la tomàtiga de ramellet, les possibles combinacions genètiques, i fer eficients les tècniques de cultiu davant el canvi climàtic, sense que l'hortalissa perdi qualitat, és un dels grans reptes del programa d'investigació científica que el grup de recerca en Biologia de les plantes en condicions mediterrànies (PLANTMED) de la Universitat de les Illes Balears i la cooperativa Agroilla duen a terme al pla d'Ariany.

El projecte, batejat amb el nom de TOMRES, analitza la resiliència de les tomatigueres a l'estrès hídric i de nutrients i utilitza tecnologia de primer ordre, com drons, per recollir dades d'evolució de les plantes que es contrastaran amb un projecte en paral·lel que també s'està duent a terme a Bonn (Alemanya) però dins hivernacles. Ho ha explicat aquest dimarts el doctor Jeroni Galmés, professor titular del departament de Biologia de la UIB i investigador principal. TOMRES té finançament de la UE, que hi aporta sis milions d'euros, i també es desenvolupa a un total de vuit països europeus i a Israel.

Grup científic

L'equip investigador està format també per professors titulars; els doctors Miquel Àngel Conesa, Cyril Douthe, Hanan Elaouad i Xurgo Gago; contractats postdoctorals, els biòlegs Gerardo Costea i David Alonso, el doctorand Mateu Fullana i els alumnes de treball de fi de grau d'Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural Jaume Canyelles, Joana Maria Fontclara i Xavier Coll. A més, col·laboren en el projecte el titular de la finca, Antoni Ribot, i Carlos Oliveros i l'empresa Nordon com a responsables de les mesures que es van fent amb robots aeris no tripulats.

A la finca d'Ariany s'han sembrat 5.000 tomatigueres en un espai de 10.000 m2, en tres sectors diferenciats quant a aportació d'aigua i nutrients. L'estudi analitza la producció de la planta en diferents condicions d'humitat i de fertilitzants i també com reacciona la diversitat genètica en situació d'estrès hídric. L'equip investigador de la UIB cerca determinar la varietat que millor podrà resistir les actuals i futures situacions climatològiques, marcades cada pic més per una pluviometria a la baixa. Se cerca, en definitiva, la tomàtiga que, sense perdre qualitat, es pugui cultivar amb menys aigua i fertilitzants. I en aquesta recerca també intervé la genètica. A això és deguda l'enorme presència de varietats autòctones i també externes en l'estudi. Els resultats hauran de ser contrastats amb els resultants de l'experiment que amb les mateixes plantes es fan a Alemanya.

Banc de llavors

Segons ha explicat Jeroni Galmés, dins el mateix programa d'estudi, la UIB disposa ja d'un banc de germoplasma, que li permet conservar les llavors ancestrals que s'han aconseguit en anys d'investigació com a garantia de futur de la tomàtiga de ramellet, mentre se cerquen les varietats que millor es podran adaptar al canvi climàtic.