Publicitat
Publicitat

LA VELLESA NOUS REPTES SOCIALS

Els padrins, coixí de les famílies durant la crisi

Cada cop més llars depenen del suport logístic i econòmic de la gent gran, que reclama més pes en la vida social i política

La vellesa avui té poc a veure amb la imatge de persona gran vestida de negre veient passar el temps des de casa. Avui arriben a grans generacions cada cop més formades i amb més bon estat de salut que reivindiquen el seu dret a participar activament en la vida política, social i cultural. “La persona que es jubila ara encara és jove, és plenament capaç de mantenir-se activa dins de la societat i està buscant el seu nou rol”, destaca Maurici Blancafort, president d’Amics de la Gent Gran. El nombre de persones més grans de 60 anys representa gairebé el 20% de la població de l’Arxipèlag, segons dades de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat). L’augment de l’esperança de vida és un progrés social, però també planteja nous reptes socials i sanitaris. A més a més, a causa de la crisi econòmica, cada cop són més les llars que depenen dels padrins com a coixí econòmic.

Envelliment actiu

De receptors de serveis a subjecte actiu dins de la societat

La nova generació de gent gran no vol ser simple receptora de serveis. “La jubilació significa disposar de cop d’un espai de 24 hores sense res a fer després d’haver tingut una vida activa, i això s’ha d’omplir perquè 25 o 30 anys més de vida són molts per estar avorrit”. Així reivindica Mario Cugat, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), la urgència de mantenir-se actiu en aquesta nova etapa vital. Des de tornar a estudiar, fer voluntariat o turisme a desenvolupar vocacions amagades. L’objectiu ja no és només envellir de manera saludable, sinó fer-ho de manera activa. Ara ja es distingeix entre tercera edat -els majors de 65 anys- i la quarta, els de més de 80, que són els que acumulen malalties cròniques. Els primers encara gaudeixen de bona salut -una responsabilitat que és individual, segons els experts, i que depèn dels hàbits de vida- i reclamen el seu lloc.

Participació i voluntariat

Aprofitar el potencial de la gent gran

Els jubilats són una font important de voluntaris. Moltes entitats se’n nodreixen. Són un actiu social. “Aquestes persones grans i actives estan substituint gran part de les prestacions de l’estat del benestar”, argumenta Blancafort. Segons Cugat, els voluntaris poden cobrir mancances socials que no cobreixen les administracions públiques. Especialment en el tercer sector social, on hi ha molt de camp per recórrer. “Anar a jugar a la petanca o a cartes ja no els va”, afegeix Blancafort.

“Hem de participar en la vida política”, reclama Cugat. Antoni Salvà, director de l’Institut de l’Envelliment de la UAB, considera que la gent gran té veu i que els poders polítics fan esforços per afavorir polítiques en favor de la gent gran: “No podem dir que avui dia la gent gran no tingui pes en la societat”. Un exemple són els anomenats padrins flauta. Però qüestiona que les decisions i opinions de la gent gran tinguin prou impacte respecte del volum de població que representen. Aprofitar les potencialitats de la gent gran és també una manera de dignificar un col·lectiu que sovint se sent apartat d’una societat que només destaca els valors de la joventut. “Només es parla dels problemes, però no del potencial d’una societat amb vells: aporten experiència i coneixement, i això és bo”, diu Paulina Ballbé, directora del postgrau en envelliment actiu de la UPF.

Solidaritat generacional

Els avis com a suport logístic de la família per permetre conciliar

L’augment de l’esperança de vida també ha permès que generacions diferents convisquin durant més temps. “Les persones grans són com el ciment que solidifica el mur. Uneixen pares, fills, néts i besnéts i són capaços d’escoltar i tractar amb totes les generacions”, reflexiona Blancafort. Antoni Salvà destaca que en els últims anys la gent gran ha tornat a jugar un rol social i de suport familiar “que s’havia oblidat una mica”: fer de cangur dels néts per estalviar-se l’escola bressol o anar-los a buscar a l’escola per permetre la conciliació laboral d’uns pares que no es poden permetre reduccions de jornada. El problema és quan els fills deleguen massa en els avis la cura i l’educació dels néts. Tot i que la cura dels fills menors de tres anys recau majoritàriament en la mare, segons un estudi del CIS, la segona opció ja és la padrina, per davant del pare. “Aquesta col·laboració entre generacions no és dolenta. Depèn de si es fa voluntàriament i fruit d’un acord o de si això es converteix en una obligació o una imposició que li impedeixi continuar amb la seva vida”, apunta Salvà. En aquest sentit, Cugat denuncia que hi ha “pressions subtils” perquè els avis s’ocupin dels néts quan han de ser els seus pares “els que assumeixin totes les conseqüències de tenir fills”. “I molts cops també suposa una despesa econòmica de transport i dietes per als avis”, afegeix.

Coixí econòmic

La pensió s’ha convertit en ingrés per a la família en temps de crisi

La crisi ha fet aflorar, però, situacions que van més enllà de la solidaritat intergeneracional. Persones grans que acullen a casa seva fills que s’han quedat a l’atur o famílies senceres que depenen econòmicament de la pensió de l’avi. “Són diners que eren per sustentar les necessitats bàsiques de la gent gran i que ara serveixen per sostenir el seu entorn familiar. En part, són aquestes entrades de diners les que estan amortint la crisi”, reflexiona Blancafort. I mantenint la cohesió social. Però Mario Cugat argumenta que això hauria de ser responsabilitat dels governs i no dels avis, ja que denuncia que es produeixen molts casos d’abusos en què la persona gran es veu obligada a cedir la seva pensió. “La gent gran complementava les pensions més baixes amb els estalvis de tota la vida, però ara els estan esgotant per ajudar els fills i és quan ells cauen en risc de pobresa”, adverteix.

També explica que hi ha casos en què les famílies treuen els avis de la residència -una de privada pot costar uns 1.820 euros mensuals- i els cuiden a casa per cobrar la prestació de cuidador no professional que preveu la llei de la dependència.

Pensions

Augmenta el nombre de jubilats però també hi ha més aturats

Amb cada cop més jubilats cobrant pensions durant un període més llarg de temps i amb menys gent contribuint-hi, les pensions són un repte de present i de futur. Els experts consideren, però, “injust” i “demagògic” atribuir a les persones grans la responsabilitat de la sostenibilitat del sistema de pensions quan el problema, diuen, és el 22% d’atur. “Em preocupa més que el país no tingui un sistema productiu potent per donar feina a més gent que ingressi diners i que permetria pagar sense patir el sistema de pensions”, argumenta Salvà. Endarrerir l’edat de jubilació és una de les primeres mesures correctores, però la pressió sobre el sistema augmentarà quan la generació del baby boom es comenci a jubilar, a partir del 2020.