Els mercats es neguen a anticipar un desastre

MadridEn un dels moments de més tensió i confusió de la crisi grega, ahir els mercats van decidir fer com si sentissin ploure. O gairebé. La borsa espanyola va caure un lleuger 0,78% i la prima de risc espanyola, que indica la confiança dels inversors en la capacitat futura de l’Estat per tornar els seus deutes, va caure un punt bàsic, fins als 153 punts. Altres borses europees van tenir comportaments similars, sense baixades pronunciades com les de dilluns. Una bassa d’oli enmig d’un terratrèmol que va sorprendre fins i tot els més entesos. “La reacció del mercat denota incredulitat i defensa que hi haurà una sortida. Però és molt difícil d’entendre”, afirma a l’ARA l’analista de Citi José Luis Martínez Campuzano.

Tot i que agències com Standard&Poor’s van rebaixar ahir per enèsima vegada la nota de Grècia i van considerar que, amb un 50% de possibilitats, el país hel·lè sortirà de l’euro, els mercats es van mostrar confiats en una sortida no traumàtica. “Segueixen confiant que hi haurà una sortida política que ho desbloquejarà”, afirma Martínez Campuzano, que, tot i això, no la veu clara: “Cal ser molt prudents però ara mateix sembla un món de fantasia una situació en què s’arribi a un nou rescat que sigui ratificat per tots els països i Grècia pugui pagar el que deu a l’FMI”.

Tot i que la situació ha semblat extrema en molts moments, els mercats “no han entrat en pànic en cap moment”, explica l’analista. I això és “bo i dolent alhora”, perquè vol dir que “no s’estan analitzant les qüestions de fons”, i així és “molt difícil preveure” l’arribada d’un tsunami en forma de sortida de Grècia de l’euro o de fallida del país. “El fet que hi hagi un acord que eviti el referèndum seria temporal. El que s’ha posat sobre la taula és molt més profund. Requereix que s’adoptin mesures importants en termes d’integració política”, reclama.

Amb la borsa d’Atenes tancada, hi ha una tercera via: que els mercats prevegin el desastre però no els preocupi l’efecte contagi. El govern espanyol es va encarregar ahir d’alimentar aquesta via amb missatges de diversos ministres, com el d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el president espanyol, Mariano Rajoy, que van marcar distància entre la realitat grega i l’espanyola, i van treure pit de les reformes. “Espanya no és Grècia però podria haver-ho sigut”, va arribar a dir Montoro, criticant les mesures econòmiques de l’anterior executiu.

Optimisme injustificat

“En cap cas no es pot descartar un efecte contagi”, considera el professor d’economia aplicada de la Universitat Complutense de Madrid Fernando Luengo. Segons aquest expert, és cert que “Espanya no és Grècia, però no perquè aquí s’hagin fet les coses bé, sinó perquè allà s’han fet molt malament”. Tot i així, la passivitat dels mercats no està justificada si realment es creuen una sortida de l’euro o una fallida del país, perquè els efectes d’això serien “equiparables als que produiria una guerra” per als països del seu entorn.

Tot i així, l’optimisme dels economistes sembla irreductible. Ahir l’agència de notícies econòmica Bloomberg va publicar una enquesta a economistes en què assegurava que més del 80% dels enquestats preveien que Grècia es mantindria a l’euro, tot i que sí que apuntaven a un corralito més llarg del previst, amb els bancs tancats encara dilluns que ve. Avui hi haurà una nova prova de foc al parquet.