Publicitat
Publicitat

TEIXIT COMERCIAL MENORQUÍ

De fora vindran que dels comerços de casa ens trauran

Les botigues tradicionals s’enfronten a la irrupció de les franquícies i a internet

“Avui dia aquest negoci ha tornat impossible. Qui pot competir amb internet?”. Aquestes paraules les pronunciava fa poc més d’un any el propietari d’una llibreria històrica de Maó que tancava les portes després de dècades difonent cultura. Més endavant, un comerç al centre de Ciutadella decidia també abaixar definitivament la persiana perquè no li sortien els nombres i obtenia més benefici llogant el local que no regentant el comerci de mobles i objectes de decoració que havia funcionat fins no feia gaire. Què ha empès aquests comerços i altres de Menorca a rendir-se? Sens dubte, la crisi i la baixada de consum hi han ajudat, però hi ha dos elements més que amenacen les botigues de l’illa: la irrupció de les franquícies i grans marques, i el comerç per internet.

L’amenaça de les franquícies és la més visible. Al centre de Maó, Mango ha començat els tràmits per obrir una tercera botiga. Una altra cadena de roba interior també es mou ja per instal·lar-se a la ciutat. Se sumaran així a altres establiments de grans marques que s’han instal·lat els darrers mesos a Maó i Ciutadella, ocupant el lloc de les botigues clàssiques de petits propietaris. “Els darrers anys, han tancat comerços tradicionals i, sincerament, serà difícil sobreviure a aquestes grans marques”, opina Vicente Cajuso, president de l’Associació de Comerciants de Menorca (Ascome).

Per què vénen les franquícies?

Per què arriben ara les grans franquícies a Menorca? Segurament perquè és una tendència que va molt més enllà de l’illa, però des de l’associació Mô Comercial consideren que hi ha hagut un altre factor que ha facilitat aquest fenomen: el final dels lloguers de renda antiga. Així, un bon nombre de comerciants han vist com el censal que pagaven pel local on desenvolupen l’activitat s’ha disparat quan s’ha acabat el contracte que tenien.

És el cas, per exemple, d’un comerç de ferreteria del centre de Ciutadella. Els propietaris estaven propers a la jubilació i, a més, van veure com el seu contracte de renda antiga s’extingia i s’havien de renegociar les condicions d’aquest lloguer. I aquesta renegociació, evidentment, implicava una pujada del preu que pagaven als propietaris dels locals, que encara cobraven els mateixos preus que abans de 1985. “Aquests canvis de contracte han fet que diversos comerços hagin hagut de deixar els locals que tenien fins ara, i aquest espai ha pogut ser ocupat per les grans franquícies”, opinen des de Mô Comercial.

Per què triomfen?

Per què les franquícies prenen el lloc als come rços tradicionals? El portaveu de l’associació de comerciants Ciutadella Antiga, Macià Coll, ho té clar: “Aquestes grans marques tenen uns marges molt més alts i poden especular molt més amb els seus productes que no els petits comerços”, comenta. Ell posa un exemple numèric. A un comerciant de tota la vida, comprar el gènere que després ven li pot costar 10. Després, ha d’aplicar un marge sobre aquest preu per aconseguir el benefici que li permeti viure. Mirem ara la gran franquícia o la gran marca. A ell, produir el gènere li pot sortir cent vegades més barat, posem que a 0,1 la unitat. Aquesta gran marca té, així, molt marge per incrementar el seu benefici fixant el preu de venda al públic per davall del que pot marcar el comerç tradicional.

El preu és un element clau en l’èxit de les franquícies. I més en temps de crisi, en què els consumidors que arriben justs a final de mes no poden tenir tant en compte la qualitat i han de mirar més la butxaca. La crisi també ha afavorit la supervivència i extensió de les franquícies, mentre que ha estat especialment letal amb el petit comerç.

La selecció que ha provocat la crisi ha deixat el panorama comercial amb dos grans sectors. És el que creu el president d’Ascome, Vicente Cajuso. Per una banda, els comerços que venen a preus molt baixos i, per l’altra, els de les grans marques i productes selectes. “La classe mitjana comercial pràcticament ha desaperegut”, sentencia. I davant aquesta realitat, allò que pertoca és, afegeix, actuar. Com? Les associacions de comerciants hi coincideixen: especialització, diferenciació i reinvenció. Tres paraules que, si ja són difícils de pronunciar, ho són més de materialitzar. És, però, el repte ineludible: o s’afronta o es mor.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF