BALEARS, CONTRA LES PROSPECCIONS: MENORCA
Balears 26/10/2014

La protecció de Menorca com A blindatge

El títol de Reserva i la delimitació del canal podrien actuar com a elements dissuasius

Maria Josep Ferri
3 min
EL PP, EN EL PUNT DE MIRA Tot i que el PP a Balears intenta desmarcar-se’n, el partit  centra les crítiques.

MaóMenorca és un dels territoris més amenaçats pels projectes de prospeccions d’hidrocarburs que tramita el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Tres de les quatre peticions formulades per part de multinacionals energètiques per realitzar exploracions sísmiques al Mediterrani occidental afecten la costa menorquina.

És el cas del projecte que la noruega Seabird Exploration pretén executar al golf de Lleó i que, amb una extensió de 37.000 km2, tindria efectes directes a 60 km de la part septentrional de l’illa.

Els plans d’Spectrum Geo Limited també tenen en el punt de mira el litoral de Menorca. Segons la documentació feta pública, el radi d’acció dels sondejos arribaria a sumar 99.600 km2 al voltant de la costa nord, est i sud, una franja que en alguns punts només distaria 20 km de terra i que també afectaria Mallorca.

El tercer projecte, del qual el Govern assegura no haver rebut encara cap notificació, englobaria una superfície d’11.500 km2 entre el golf de Lleó i la mar balear. Darrere s’hi troba Capricorn Spain LTD, filial de l’escocesa Cairn Energy, la mateixa empresa que tramita les prospeccions al golf de València.

S’entén, així, que ahir decidissin sortir al carrer prop de 400 persones per expressar-hi un rebuig frontal. “Ni reserva ni patrimoni de les petrolieres”, “Menorca diu no” i “Partit Petrolífer”, en al·lusió al PP, eren alguns dels cartells que portaven els manifestants pel centre de Maó, entre els quals es comptaven pocs representants polítics. A l’acte es va reivindicar el paper que hauria d’assumir la societat civil per aturar “amenaces” com les prospeccions o la reforma de la Me-1.

El fet que l’entorn de Menorca sigui un dels que més pressió suportaria si els sondejos es duguessin a terme xoca amb l’elevada protecció de què gaudeix l’illa. Declarada el 1993 Reserva de la Biosfera, la més septentrional de les Balears disposa d’extenses zones delimitades pel seu alt valor mediambiental que podrien patir de ple els impactes de les prospeccions, primer, i de l’extracció dels hidrocarburs, després.

La Reserva Marina del Nord, que aplega més de 5.000 hectàrees, i el Parc Natural de l’Albufera del Grau, nucli de la Reserva de la Biosfera, es trobarien a una distància d’entre vint i seixanta quilòmetres del focus de les exploracions.

Riscos

Tot i que la Unesco no s’ha pronunciat sobre l’illa balear, sí que ho ha fet sobre els efectes que podrien tenir els treballs de Repsol a Fuerteventura i Lanzarote, també protegides. En un informe de 2013 advertia que un eventual vessament “causaria un important impacte mediambiental, ja que podrien veure-se’n afectats ecosistemes amb valors naturals”.

Aquest toc d’atenció podria actuar com a esmorteïdor, com també l’avís fet per l’exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza sobre el risc que corren les dues illes canàries de perdre la distinció. El Consell de Menorca i el Govern ja van rebre el 2007 un advertiment en aquest sentit de l’organisme de Nacions Unides arran de la tramitació del primer projecte d’ampliació del port de Ciutadella, marcadament especulatiu.

Les paraules pronunciades la setmana passada a la Gomera per l’actual coordinador de les reserves de biosfera, Miguel Clüsener-Godt, tampoc no deixen lloc a interpretacions laxes sobre la vara de mesurar que aplica la Unesco en aquests laboratoris de la sostenibilitat. “Una reserva inclou tot l’ecosistema, des de les muntanyes fins a la mar”, advertia.

Ara, totes les esperances per frenar les prospeccions a la mar balear són que el Ministeri de Medi Ambient emeti informes negatius sobre les declaracions d’impacte ambiental. El primer, el que afecta Eivissa i Formentera, hauria de conèixer-se a principi de desembre.

L’estratègia que temps enrere ja valoraven entitats com Oceana o el GOB ha agafat pes i ja són molts els que defensen la fórmula conservacionista com la millor manera d’aturar els plans de les multinacionals.

L’efectiva protecció del canal de Menorca, ja encarrilada per l’Administració i que rep el suport del sector pesquer, seria una passa important. Més lluny quedaria la inclusió de l’Illa de l’Aire, a la costa sud-oriental de Menorca, dintre d’una Reserva Maritimoterrestre.

stats