Publicitat
Publicitat

L’altra cara

La generació Miley Cyrus s’exhibeix a la xarxa

Els adolescents, nadius digitals, exposen la seva intimitat a internet sense avaluar-ne els riscos

La difusió a través de WhatsApp i de les xarxes d’un vídeo de contingut eròtic protagonitzat per dues adolescents de Girona ha tornat a qüestionar els fràgils límits de la privacitat. O el que alguns ja anomenen extimitat, és a dir, exteriorització de la intimitat. L’actual generació d’adolescents ha nascut sota el paradigma 2.0 -són nadius digitals- i la seva concepció del que és la privacitat i la intimitat ha canviat. “No vol dir que s’hagi perdut la privacitat sinó que els límits s’han redefinit. Coses que abans eren privades ara són públiques, i a l’inrevés”, explica Pau Alsina, professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC. És el cas de la sexualitat, per exemple. “L’adolescent fa a les xarxes el que ha fet tota la vida: construir-se la identitat a través del jo”, explica Jordi Bernabeu, psicòleg i professor d’educació social de la Universitat de Vic. I a vegades amb la rebel·lia pròpia de l’edat. “Totes les generacions han tingut uns límits a transgredir”, apunta Alsina. Els temes són els de sempre, diuen els experts, però amb noves variables. I aquesta construcció de la identitat es fa “espectacularitzant” el jo i convertint-lo “en una marca”, apunta Alsina. I l’exposen públicament. Com un selfie a gran escala.

“Només s’ha de comparar el compte d’Instagram d’un adult amb el d’un adolescent. En el de l’adolescent totes les fotos tenen a veure amb ell: la seva cara, el seu cos, el seu perfil...”, diu Bernabeu, que explica que l’adult diferencia bé entre el món real i el món virtual, mentre que els adolescents, els primers a disposar d’internet des que van néixer, ho acaben fusionant. L’smartphone és una extensió d’ells mateixos. I és aquesta falta de separació entre el món real i el digital, entre el que és públic i el que és privat, el que porta alguns adolescents a no avaluar els riscos d’exhibir-se sense filtres a la xarxa. “No hi ha una reflexió i, evidentment, el que es penja a les xarxes pot marcar molt”, indica Francisca Molero, vicepresidenta de la Societat Catalana de Sexologia. La reputació i el rastre digital són difícils de controlar. Esborrar determinades imatges a internet pot ser pràcticament impossible.

Inconsciència o model d’èxit

La construcció de la identitat dels joves passa per la xarxa. Però el problema és si aquesta identitat es construeix a qualsevol preu. Si l’objectiu és ser popular, quin tipus de foto o vídeo hem de penjar per obtenir el màxim de likes possibles? Les dues estudiants de secundària, de 14 i 16 anys, van gravar i difondre un vídeo d’elles ballant de manera eròtica. A més, la noia de 16 anys en va gravar i difondre un altre en el qual se la veu masturbant-se, i n’hi ha d’altres de menors amb poca roba o autolesionant-se als braços. “Ens hem de preguntar què porta dues noies a fer això. Si és un acte d’inconsciència, es pot treballar, però el que fa por és que pensin que fent-ho acabaran triomfant a la vida”, alerta Bernabeu. Per això demana emmarcar les actuacions d’aquestes adolescents. “Hi ha adults que han triomfat fent el mateix”, diu. Aquest investigador de la relació entre joves i xarxes exigeix més autocrítica. Posa l’exemple del vídeo musical protagonitzat per les cantants Shakira i Rihanna en què comparteixen ball i llit. “Han fet un vídeo similar i són les reines del món. I recordem que el primer cas de sexting a l’Estat va ser el de l’exregidora Olvido Hormigos, que ara és a tots els platós de televisió”.

En el mateix sentit s’expressa la vicepresidenta de la Societat Catalana de Sexologia: “Molts cops els adults, que estem dins d’una societat molt sexualitzada, no ens adonem dels missatges subliminars que donem”, diu Francisca Molero. Segons Bernabeu, els models d’èxit que es promocionen són “hipersexuals” i de “triomf fàcil”. Un altre exemple és el de Miley Cyrus, que amb els seus comportaments pretesament provocadors és ídol d’adolescents. “Si Miley Cyrus -antiga estrella Disney- actua com ho fa és perquè té el seu espai per posicionar-se. Hi ha una indústria que abona aquestes pràctiques i es fomenten models, com els programes Sálvame, que es dediquen a convertir en públiques coses privades. I alhora, la socialització passa per participar d’aquestes pràctiques”, reflexiona Pau Alsina.

Sexualitat exhibicionista

Segons Molero, la sexualitat avui és “més exhibicionista”. Els missatges sexuals “són a l’abast de tothom” i “no hi ha prou maduresa per agafar aquests models i passar-los pel filtre de l’autocrítica”. I el conflicte sorgeix quan es dóna aquest “desajust” entre la maduresa de l’adolescent i la informació que consumeix. Molero ho atribueix al dèficit d’educació sexual. “Hi ha molta desinformació. La majoria de fonts d’informació sexual són els amics i la xarxa. No hi ha una educació en afectivitat, sensualitat i sexualitat”. Segons Molero, l’alarma creada pel vídeo no és més que una anècdota, ja que el problema de fons, diu, és que els joves frivolitzen la sexualitat i “la deslliguen de la intimitat i els sentiments”.

Una audiència que ho comparteix

El context digital comporta noves formes de relació i comunicació: el missatge arriba a molta més gent i molt ràpidament, i agafa grans dimensions. Tenim l’exemple del vídeo de les adolescents de Girona o el de la noia de Sabadell que va apallissar una companya. Hi ha un acte de voluntarietat -graven el vídeo perquè volen- i hi ha una audiència que el comparteix. “Critiquem unes noies perquè exposen la seva intimitat però fent-ne propaganda i magnificant-ho -i compartint-ho- també exhibim la seva intimitat sense tenir-ne dret”, conclou Molero.

 Internet també és una font d’oportunitats, només cal pedagogia

Psicòlegs i pedagogs també fugen dels missatges tremendistes i demanen aprofitar els avantatges de les eines digitals. “Hi ha una part preventiva però també n’hi ha una d’educativa, ja que internet és una font d’oportunitats i una font per compartir continguts”, apunta Jordi Bernabeu. Però ben gestionats. S’ha d’educar i fer pedagogia sobre l’ús correcte de les xarxes socials. “Una mala gestió del perfil de Facebook et pot condicionar en el futur a buscar feina. Tenim eines molt potents que mal gestionades porten grans problemes”, afegeix Bernabeu. Es refereix al futur acadèmic, professional i a la reputació digital. “No té sentit fer xerrades només sobre els perills d’internet, sinó construir també adults responsables”, argumenta aquest psicòleg i professor.