BunyolaEs Castellot és un indret poc transitat de la vall d’Orient -entre es Freu i el pas de s’Estaló-, però ben visible des d’aquest llogaret de Tramuntana si miram cap al sud. El seu topònim fa referència als penyals que li donen el caràcter de fortalesa natural, gairebé inexpugnable; i probablement per això hi trobam, dalt d’aquest turó, unes restes arqueològiques, una construcció que degué servir en el passat de refugi per als habitants de la vall en èpoques passades, anteriors als musulmans.
Ruta
00’ Començam a caminar des del poble mateix -carretera principal Ma-2100, a l’altura del carrer que puja cap a l’església de Sant Jordi, patró del poble- en direcció cap a Bunyola fins a trobar a l’esquerra l’entrada de l’hotel rural Son Palou. Continuam la marxa a peu pel seu vial d’accés fins al primer revolt ( 05’ ), on deixarem el camí asfaltat, que puja, per continuar recte per un camí de terra que travessa els sementers de la vall, paral·lel al torrent d’Orient, que ens queda a la dreta. Així prosseguirem fins a arribar a les cases del Freu (35’ ), on ens ajuntam amb el torrent i el camí que ens arriba per la nostra dreta des de Son Perot. Molt a prop tenim el salt del Freu i el molí fariner d’aigua, ja documentat a l’època musulmana. Val la pena dedicar una estona a gaudir d’aquell bell indret. 05’ Aviat trobarem a l’esquerra una fita qesa s’han menjat bona part del camí.
Seguirem ara les indicacions del camí en direcció a Santa Maria. Després d’una breu pujada i un parell de revolts ( 50’ ) travessam una paret i tot d’una giram a l’esquerra. Deixam, idò, el camí principal per seguir-ne un altre que ens durà en pocs minuts direcció nord fins a una casa esbaldregada pel pas del temps, probablement la llar d’un antic roter. 55’ Deixarem les cases a la dreta per continuar caminant pel camí que s’endinsa per dins del bosc mentre puja fins a fer-se a prop de la carena del Castellot. 1h 00’ Arribarem a una gran sitja, on el camí acaba i comença un tiranyet que, direcció nord-oest, ens fa pujar ràpidament fins a una paret amitgera, darrere la qual ja intuïm la carena. 1h 05’ Ara es tracta de continuar pujant (carenejant en direcció nord-est) fins a arribar a una cruïlla de parets, després de passar per un parell de sitges i deixar un petit avenc a la nostra esquerra. 1h 30’ Ja som sota els penyals del Castellot.
Si baixam un poc sota els penyals en direcció sud-est, 1h 35’ aviat veurem davant nostre una petita escletxa que ens facilita l’accés dalt del Castellot. Hi haurem de posar les mans i molt d’esment, però no és difícil per a un senderista avesat a fer petites grimpades. Des dels peus del pas fins al cim podem estar entre deu i quinze minuts. 1h 50’ Sabrem que som a dalt de tot perquè fa una gran replanada: a l’esquerra tenim una perspectiva espectacular de la vall d’Orient i a la dreta observarem la construcció que esmentàvem al principi de la crònica.
De tornada
Per baixar, allò més net és tornar enrere fins al pas de pujada i d’allà continuar voltant es Castellot en la mateixa direcció que ho estàvem fent, mentre descendim lleugerament fins a trobar el camí que uneix el Freu amb el pas de s’Estaló, obert a cap de barrobins el 1905 per millorar les comunicacions entre el vessant un vessant i l’altre de la muntanya. Si ens hi fixam, sortint del pas, a la dreta i sobre la roca, encara és visible la data d’obertura. 2h 20’ Un cop arribats aquí, seguirem el camí de carro que baixa en direcció cap a la vall fins a trobar el portell que separa el bosc dels conreus de la possessió oriental de Cals Reis. 2h 30’ Botam la tanca i continuam caminant fins a arribar a la carretera entre arbres fruiters. I en haver arribat a l’entrada d’Orient per la carretera principal, haurem tancat el circuit. Una volta breu i intensa de 2h 40’ (sense comptar aturades).
