Publicitat
Publicitat

PROCÉS DE PAU

El pragmatisme sobre els presos s'obre pas a l'esquerra abertzale

Sortu busca un acord amb el PNB davant l'immobilisme del govern espanyol

El futur dels presos d'ETA, una qüestió clau per poder avançar en el procés de pau, ha marcat en les últimes setmanes l'agenda informativa al País Basc. I sorprenentment es parla més de les suposades diferències entre Sortu i ETA -fa uns anys les discrepàncies eren entre els durs i els tous - que de l'immobilisme del govern de Mariano Rajoy en aquest tema.

El full de ruta traçat a la Conferència d'Aiete -el marc que va originar que ETA cessés l'activitat armada l'octubre del 2011- per solucionar el problema dels presos no ha funcionat. Des que va arribar a la Moncloa, Rajoy ha deixat el tema en via morta. Un bloqueig que l'ha fet descarrilar, abans fins i tot de sortir de l'estació. Ara l'independentisme basc ha de trobar una altra solució i ha de fer-ho de pressa. Queda clar que el PP hauria preferit una victòria inapel·lable. Però tampoc ETA imaginava que la seva fi es produiria d'aquesta manera.

La qüestió dels presos bascos d'arrel política , com li agrada remarcar al PNB, igual que altres conceptes lligats des de sempre al procés de pau estan passant per un període de transició, en el qual conviuen al mateix temps la reivindicació històrica de l'esquerra abertzale d' amnistia osoa [amnistia total], amb un exercici de realisme que parla del desenvolupament d'un procés esglaonat i ajustat a les actuals "condicions legals i jurídiques", com destacava fa uns dies l'advocat Iñigo Iruin. I de vegades aquesta convivència no resulta fàcil, i menys per als mateixos presos i preses (més de 600) i els seus familiars.

En aquest marc i per desencallar el procés, tant en el que té a veure amb la situació penitenciària com amb el desarmament d'ETA i altres qüestions pendents, es va desenvolupar a mitjans de març un cicle de conferències organitzades per Lokarri i Bake Bidea. Aquest Fòrum Social va concloure amb dotze recomanacions, quatre de les quals dirigides directament als presos.

Reconeixement del dany causat

Aquests punts, que segons els mediadors internacionals i l'esquerra abertzale haurien de facilitar la "integració de les persones preses i fugides", al·ludien a les qüestions següents: adequació de la legalitat a la realitat; aplicació d'una justícia de caràcter transicional, la necessitat d'explorar vies d'integració dels fugits, i un procés de reintegració (no de reinserció) a través de vies legals que s'hauran de dur a terme "de manera individualitzada, escalonada i en un temps prudencial", per la qual cosa els presos hauran de fer "un reconeixement del dany causat com a conseqüència de la seva actuació".

Aquestes recomanacions del Fòrum Social que ara s'estan debatent a les presons introdueix una qüestió que abans era tabú: la posada en marxa de sortides individuals o personals. Un canvi que, segons Iruin, serviria per obrir una via de solució que impedeixi que, com busca el PP, "els presos es podreixin a la presó". La idea és utilitzar tots els ressorts legals que afavoreixin els seus drets. I això passa per fer-ho de manera individual, ja que les sortides col·lectives (amnistia) no estan previstes i s'assumeix que no ho estaran mai. El que s'està plantejant és que el Col·lectiu de Presos i Preses Polítics Bascos (EPPK) decideixi de manera col·lectiva donar via lliure a les sortides individuals.

Els moviments que es puguin donar al setembre i a l'octubre seran claus per al futur, sempre des de la unilateralitat amb què actuen l'esquerra abertzale i ETA en els últims temps. I es podrien donar en tres fronts: les aportacions que farà EH Bildu a la Ponència de Pau i Convivència del Parlament basc, els possibles moviments d'ETA en la qüestió del desarmament, i les resolucions que adoptin els presos a les presons al voltant de les recomanacions del Fòrum Social.

En aquesta línia, tant Pernando Barrena com Hasier Arraiz, de Sortu, s'han mostrat convençuts que hi haurà més passos d'ETA en els mesos vinents. Aquests moviments, juntament amb d'altres que es puguin donar al voltant del reconeixement a les víctimes i al dany causat, busquen teixir nous acords a Euskal Herria, als quals se sumaria el PNB, ja que entenen que la via del PSOE i el PP està morta, almenys en aquests moments. En paraules d'Arraiz, es vol "crear les bases per a nous acords que serveixin per arribar a compromisos multilaterals que pressionin el govern espanyol i facin avançar el procés".

A principis de tardor, amb la celebració d'una nova Conferència de Pau a Sant Sebastià, prevista per als dies 10 i 11 d'octubre, pot ser el moment en què hi hagi un punt d'inflexió en la qüestió dels presos.