Publicitat
Publicitat

L'ESTRATÈGIA DELS POPULARS

El PP lliga el front judicial a llarg termini

La nova majoria conservadora del CPGJ situarà un centenar de magistrats en llocs fonamentals

Començava a fer-se fosc dilluns passat quan la independència judicial va sentir com els partits polítics l'apunyalaven. Tots els grups parlamentaris, excepte el mixt i UPyD, subscrivien un acord per repartir-se l'òrgan de govern dels jutges. El gran beneficiat del magnicidi és el PP, que consuma la traïció al seu electorat modificant la promesa de canvi en el mètode d'elecció dels vocals. Deu d'ells, la meitat dels que formen el nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), han estat elegits perquè el PP va posar el seu nom a la llista.

En els pròxims mesos, el nou govern dels jutges escollirà 36 dels 80 magistrats del Tribunal Suprem, 17 presidents de tribunals superiors de justícia i 52 d'audiències provincials. Quan culmini aquest procés, la influència que acumularà el PP en l'àmbit judicial, ja de per si conservador, no tindrà precedents. Aquestes altes instàncies judicials seran les encarregades de revisar les sentències de casos com el dels ERO de la Junta d'Andalusia, altres que afecten el PP com Gürtel i Bárcenas -aquest últim si l'obstinació de la Fiscalia no aconsegueix arxivar-lo abans- o el cas Nóos, que amb tota probabilitat farà seure al banc dels acusats el gendre del rei.

Promesa electoral incomplerta

El programa electoral del PP es comprometia a promoure "la reforma del sistema d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial, perquè, d'acord amb la Constitució, 12 dels seus 20 membres siguin elegits d'entre i pels jutges i magistrats de totes les categories". No ha sigut així. Aquests 12 membres han sigut acordats pel PP i el PSOE d'entre 56 candidats. Els vuit restants han de ser, només en teoria, prestigiosos juristes. És aquí on els grups petits aconsegueixen la seva petita porció del pastís. Tres candidats d'aquest grup parteixen de la proposta del PP, dos del PSOE i els altres tres restants són per a CiU, PNB i Esquerra Plural.

Aquesta renovació del CGPJ es produeix dos mesos fora de termini, un espai de temps molt curt si es compara amb els dos anys que va trigar a concretar-se el poder judicial al qual ara es dóna relleu. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ja tenia una excusa per haver fet just el contrari del que marca el programa del seu partit. Per ell, l'acord és "un exercici de responsabilitat" dels partits que permet "una candidatura única votada pel 93% dels diputats".

El PP arriba a l'equador de la legislatura amb el front judicial guanyat. El control del nou CGPJ va venir precedit per la renovació del Tribunal Constitucional, on tampoc va guardar les formes. La seva vella obstinació a col·locar-hi Enrique López, malgrat els seus qüestionats mèrits, va quedar eclipsada quan El País va desvelar que el president elegit, Francisco Pérez de los Cobos, havia pagat durant tres anys la quota de militant del partit.

En una recent entrevista a Deia , el magistrat del Suprem Joaquín Giménez afirmava: "Controlar la sala segona del Suprem és el fosc objecte de desig del poder polític". Per què? Senzill: anomenada també Sala Penal, constitueix el tribunal encarregat de jutjar els que tenen condició d'aforats, com ara congressistes i senadors, o de resoldre els recursos dels que han sigut condemnats en els ja de per si polititzats tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes.