Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES, ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT

Mas accelera el xoc en denunciar l'Estat pel dèficit

El Govern avala la pròrroga pressupostària i posa rumb al 2014

El guió prefixat es va complir fil per randa ahir. El consell executiu de la Generalitat va donar llum verda per unanimitat, després d'escoltar l'informe del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, a l'acord que ja havien subscrit el president català i líder de CiU, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, per mantenir fins a finals d'any la pròrroga pressupostària. No hi haurà, doncs, pressupostos del 2013, tal com va avançar l'ARA dissabte. El Govern se centrarà en el pressupost i l'exercici del 2014, que per a l'executiu, CiU i ERC té la màxima transcendència política. Seran els comptes d'un xoc institucional ara ja inajornable.

El Govern no amaga que la pròrroga -avalada per Josep A. Duran i Lleida- és la seva forma de "plantar cara", en paraules de Mas, a un repartiment del dèficit "injust" i "inacceptable", tant l'1,58% del 2013 com l'1% del 2014.

Ahir el president de la Generalitat va evidenciar que l'executiu català no té intenció d'ajornar el conflicte latent amb l'Estat davant una situació que els socis republicans resumeixen amb el concepte "setge fiscal". En una compareixença de premsa després de la reunió extraordinària per tractar sobre l'escenari pressupostari del 2013 i del 2014, el president Mas -acompanyat per la vicepresidenta Joana Ortega i els consellers Homs i Mas-Colell- va anunciar que denunciaran davant el contenciós administratiu el repartiment de dèficit imposat per "injust i il·legal". Il·legal, segons Mas, perquè se salta, a més del calendari, els criteris d'equitat i proporcionalitat que fixa la llei d'estabilitat pressupostària estatal que, precisament, va avalar també CiU al Congrés.

Mas dóna un mes de coll al govern espanyol perquè rectifiqui. No cal dir que res fa pensar que el govern espanyol farà marxa enrere, més aviat al contrari. Això explica que Mas donés ja per feta la batalla judicial. El conflicte institucional està, doncs, més que servit.

Advertència executada

Si bé el Govern havia exigit que les autonomies havien de poder disposar d'una tercera part (2,1%) del dèficit estatal, de la mateixa manera que es fan càrrec d'un terç de la despesa de l'Estat, Mas va revelar ahir que la Generalitat ha estat "flexible" en la negociació. Fins al punt que tant ell com el conseller Andreu Mas-Colell havien traslladat al ministre Montoro i al president Rajoy que estaven disposats a fer el pressupost del 2013 amb un dèficit de l'1,8%. Però tot el que quedés per sota, havien "advertit", seria respost amb pròrroga, per una qüestió de "coherència", i més amb un pols polític cada cop més tens: "Tal com estan les coses, si fèiem l'advertència, com que som seriosos i coherents, havíem de complir".

El cert, però, és que amb pròrroga el Govern haurà de complir de facto l'1,58% de dèficit imposat. Aquest 2013 ja s'han retallat 1.680 milions. Així, el Govern ja ha executat bona part de la retallada d'aquest any per complir amb l'1,58%, tenint en compte que l'ajustament a finals d'any s'ha d'acostar als 3.000 milions, aproximadament.

Mas s'esforçava ahir a fer entendre que, ni que el Govern volgués, no és possible saltar-se el sostre de dèficit, perquè qui recapta els impostos catalans i en controla la transferència amb comptagotes a la Generalitat és el govern espanyol, que té la caixa i la clau. La Generalitat no disposa de tresoreria, de manera que tota la despesa compromesa per damunt del sostre de dèficit imposat l'Estat no la cobriria. Quedaria impagada. Una cosa ben diferent seria si la Generalitat disposés d'una Hisenda pròpia, en construcció.

Sense retallades afegides

Mas va anunciar ahir que el Govern presentarà els comptes del 2014 a finals d'octubre perquè siguin vigents l'1 de gener. Això sí, va deixar clar que "ja no hi pot haver retallades addicionals": "Hem aplicat l'austeritat durant dos anys, i això ens dóna autoritat per dir que ja no podem retallar més; hem tocat os". Però si el dèficit serà encara més restrictiu el 2014 (1%), ¿com es faran quadrar els números sense retallades afegides? Per la via dels ingressos. I no només amb les noves figures impositives acordades amb ERC, que són només una de les vies d'ingressos que pressupostarà el Govern.

De fet, el marge recaptatori d'aquestes noves figures és limitat, com reconeixia ahir Mas. El tall gros -la principal "batalla" política- està en mans de l'Estat. Es tracta dels 500 milions que el govern espanyol ja ha anunciat que transferirà de menys l'any que ve; dels nous recursos que puguin arribar del nou sistema de finançament que la llei fixa que ha d'entrar en vigor el 2014 -el Govern, amb la vista posada en el referèndum d'autodeterminació, no pensa liderar la negociació aquest cop-; del pagament dels deutes que acumula l'Estat amb Catalunya, entre els quals els 750 milions impagats des del 2011 en concepte d'inversions en infraestructures pressupostades però no executades; i, finalment, dels ingressos bloquejats pel govern espanyol, com l'impost a la banca, i que l'Estat hauria de compensar.

La pressió és ara per a Madrid

"¿Volen que es compleixi [el dèficit de l'1% del 2014]? Que paguin els deutes", va avisar Mas. I la pressió és ara per al govern espanyol. Perquè si la Generalitat no pot complir, l'Estat té més que complicat complir amb Brussel·les, pel pes de Catalunya en l'economia espanyola. "No és un acte de rebel·lió, sinó de pedagogia".

Pel que fa als nous impostos acordats amb ERC -com ara la restitució del de successions per a les grans fortunes i les taxes a les nuclears i a les grans superfícies comercials-, entraran en vigor l'1 de gener del 2014 per la via de la llei d'acompanyament pressupostari. A mesura que la situació econòmica millori, la Generalitat preveu reduir la pressió fiscal. D'entrada, però, el 2014 es perfila ja ara com l'any del doble xoc institucional polític (consulta) i financer (pressupostos).