Publicitat
Publicitat

Perfil

Alberto Fabra: la soledat d'un president posat a dit

Alberto Fabra ha experimentat des de la seva sobtada arribada al Palau de la Generalitat Valenciana la soledat del poder. No té grans amics ni dins el seu govern ni tampoc dins el partit, perquè a tots dos llocs hi va arribar obligat per les circumstàncies. L'exalcalde de Castelló de la Plana va heretar el govern de Francisco Camps i, tot i que ha anat fent petites remodelacions de l'executiu, no ha aconseguit configurar un equip de persones de la seva màxima confiança. El mateix li passa al grup parlamentari, on manté una mena de guerra freda amb els diputats imputats -antics col·laboradors de Camps-, a qui ha demanat en diverses ocasions, sense èxit, que deixin l'escó. Tot i que el PP valencià el va nomenar el 2012 president del partit amb el 81% dels vots i sense un candidat alternatiu, el seu lideratge no està consolidat. No compta amb el favor de dues de les persones més influents en el partit, com són l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus. Per atenuar la seva soledat, Fabra ha intentat ampliar el seu cercle de col·laboradors. Fa dos mesos va nomenar secretària autonòmica de Coordinació, Organització i Relacions Institucionals Esther Pastor, una amiga de la seva màxima confiança.