Publicitat
Publicitat

Per a què serveix el PSOE?

Quan era president d'Espanya, Adolfo Suárez va protagonitzar un moment àlgid en afirmar que la llengua catalana no servia "per ensenyar física nuclear". Volia dir amb això una absurditat de la qual sempre ha estat convençut el nacionalisme espanyol: que existeix, pel que fa als idiomes, una mena de primera divisió (de la qual, òbviament, el castellà forma part) que agrupa les llengües que serveixen per als assumptes "seriosos" (la ciència, la política, l'economia, el poder), i, paral·lelament, existiria també una segona divisió (a la qual pertany clarament el català), que inclou aquells idiomes que poden resultar simpàtics i tolerables com a animals de companyia, però que mai de la vida poden resultar eficaços per tractar temes de segons quin calibre. Són idiomes per parlar-los a casa, si es vol, i com a molt per convocar-hi algun concurs literari local (aquesta visió de les llengües té una translació automàtica a la literatura: els escriptors en castellà són escriptors amb cara i ulls, mentre que els escriptors en català són una colla d'arreplegats que viuen de subvencions i que no escriuen en la llengua de Cervantes perquè no són prou bons per fer-ho). És un prejudici que fa sentir vergonya aliena per la mala llet i la ignorància que conté, però que tristament ha existit i continua existint.

A l'absurda afirmació de Suárez hi va respondre adequadament en el seu dia el físic català Joan Oró, que va treballar amb la NASA i que va posar les paraules del president en el lloc de despropòsit que els corresponia. Amb tot, i amb una mica del que en diem perspectiva històrica, la bajanada de Suárez pot arribar a ser comprensible posada en el seu context i en boca del personatge: parlem d'un home que, per reformista que fos, provenia del franquisme -amb el bagatge que això suposava- i que va ser el president a qui va pertocar de pilotar la Transició, etc. No és que la relliscada no fos imperdonable, però com a mínim es produïa en unes coordenades que ara, més de trenta anys després, la fan una mica entenedora.

El que ja no s'entén ni es pot acceptar és que, despús-ahir mateix, una exministra de Zapatero reincideixi en el mateix despropòsit. Ho va fer María Antonia Trujillo, ministra que fou d'Habitatge, i que també va ser consellera de presidència amb el president d'Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra, del qual es veu que va rebre lliçons pel que fa a diversitat lingüística i cultural. "Vamos a ver, ¿para qué asuntos importantes sirve saber catalán? ", va amollar a Twitter la tal Trujillo. No contenta amb això, i veient que la seva ridícula falta de respecte havia suscitat protestes contundents, ahir va voler reblar el clau: " El catalán sirve para insultar ", va dir.

No val la pena ni comentar els disbarats de la senyora Trujillo, que per ells mateixos la retraten. Però si preguntar-se una cosa: per a què serveix o ha servit mai una ministra d'Habitatge? I, sobretot, per a què serveix el PSOE i la seva proposta de reforma federal de la Constitució?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF