Publicitat
Publicitat

Tristos tòpics

El debat sobre la independència de Catalunya esta farcit de tòpics. Els contraris al sobiranisme s’aferren a la qüestió nacionalista. No han entès que el temps en què el nacionalisme era bandera ha passat. A la Catalunya pujolista era el signe d’identitat d’un sector, però ha fet el salt a un nou estadi en què la nació ja és una realitat assumida: el nacionalisme no dóna cap identificació particular, com no la té l’espanyolisme a la resta d’Espanya. A Catalunya, avui, el nacionalisme només és qüestió per l’espanyolisme que, en ser minoritari, necessita el nacionalisme català per poder bastir una disputa de tu a tu. Batalles contra molins de vent.

Mariano Rajoy, altre cop a Barcelona, ha tornat a desplegar els seus tòpics preferits: voler aixecar fronteres al segle XXI és anar contra corrent. Afirmació discutible perquè les fronteres no han deixat de multiplicar-se des que va caure el Mur de Berlín fa 25 anys. I, per exemple, Espanya ha construït reixes ben bèsties a Ceuta i Melilla. Però, ¿algú creu sensatament que es puguin posar barreres entre Catalunya i Espanya? ¿Algú creu que Catalunya, que exporta més que ningú, que té un milió i mig de ciutadans estrangers i milers de joves estudiant o treballant fora del país girarà l’esquena al món? ¿Ens està dient el president Rajoy que abans de pactar una sortida negociada seria capaç de posar barreres i de demanar a Europa represàlies contra Catalunya? Estranya manera de seduir els catalans.

El que més sorprèn del discurs de Rajoy és que sembla que se senti impotent per lliurar una batalla política a Catalunya i guanyar-la. I per això es parapeta rere la llei i les amenaces. L’endemà del seu discurs vaig ser a l’Institut de Salut Global, i una inscripció en una paret de la sala de reunions deia: “Per anar ràpid és millor anar sol; per arribar lluny és millor anar ben acompanyat”. Aquesta frase l’havia dit el president espanyol el dia anterior. És un proverbi africà per a qui vol entrar a la selva. Amb quina selva ens amenaça Rajoy? ¿O és simplement que com a bon conservador està convençut que el món és una selva?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF