Mor el presumpte autor de l’icònic petó de Times Square

BarcelonaEl seu nom només va ser conegut -i encara- al final de la seva existència, però la seva imatge ha guarnit incomptables pòsters i postals durant més de sis dècades, com a (presumpte) autor d’un dels petons més icònics de la fotografia: el que un soldat de la marina, palplantat al bell mig de Times Square, a Nova York, li estampava a una noia -que es vinclava sota el pes del bes- per celebrar la fi de la Segona Guerra Mundial. Ahir transcendia la mort de Glenn McDuffie, als 86 anys. Segons va informar la seva filla, la defunció es va produir el 9 de març a la residència de Dallas on McDuffie va passar els seus últims dies.

La fotografia original la va prendre Alfred Eisenstaedt per a la revista Life el 14 d’agost de 1945. Durant molts anys, no es va saber qui era el protagonista de la icònica imatge. McDuffie va abandonar l’exèrcit i es va mudar a Houston, on va exercir de carter i de jugador semiprofessional de beisbol.

La vida li va donar un tomb fa sis anys. Diverses persones havien assegurat que eren el famós petonejador de Times Square. Però ningú havia trobat la manera de demostrar-ho. Va entrar aleshores en joc Lois Gibson, una forense de la policia de Houston que va aparèixer l’any 2005 al llibre Guinness dels rècords per haver identificat més sospitosos que ningú. L’agent va fer més d’un centenar de fotografies de McDuffie, que aleshores tenia 80 anys, sostenint un coixí i fent la mateixa postura que a la imatge. A partir dels plecs musculars, de les orelles i d’altres trets fesonòmics, Gibson va concloure que, per ella, no hi havia dubte que es tractava de la mateixa persona.

Life no va poder avalar el resultat. El fotògraf Alfred Eisenstaedt havia mort anys enrere i no va deixar apuntat cap nom que permetés confirmar la seva identitat. Victor Jorgensen també va capturar la parella, des d’un altre angle.

Petons a deu dòlars

Tanmateix, la vida va canviar per a McDuffie. Acabats de complir els 80 anys va participar en nombroses desfilades i festes militars on les dones podien fer-se una fotografia amb ell per 10 dòlars. Això sí: el petó era a la galta. “Besava dones i guanyava diners fent-ho. Va tenir la vida més glamurosa que es pugui imaginar per a un octogenari”, ironitzava Gibson.

McDuffie explicava que va sentir les notícies de la rendició del Japó mentre feia un transbordament de trens. Tenia 18 anys i estava anant a visitar la seva nòvia, que vivia a Brooklyn. Però l’eufòria el va empènyer a sortir al carrer per celebrar la victòria del seu país. “I aleshores vaig veure aquella infermera. Ella em va veure cridar i amb un somriure d’orella a orella... vaig anar on era i la vaig besar. No vam canviar cap paraula. Després vaig baixar a l’estació de metro i me’n vaig anar a Brooklyn”, va explicar.