Publicitat
Publicitat

PROTESTA A RÚSSIA

Els activistes de Greenpeace, en llibertat vigilada

Els ecologistes han estat alliberats sota fiança, però no poden marxar de Sant Petersburg

S'havien de comunicar amb traductors, perquè la majoria dels acusats no parlen rus: els obligaven a firmar full per full un document que recollia la crònica de la causa penal però no argumentava les acusacions. "No em van preguntar què havia fet ni per què", va dir la finlandesa Sini Saarela, una experimentada escaladora que va ser la primera activista de Greenpeace a enfilar-se a la plataforma petroliera russa al mar de Petxora, per denunciar els perills de l'explotació de petroli en el fràgil ecosistema de l'Àrtic. "En algun moment del procés ens vam adonar que tot això no és pel que vam fer".

L'arrest i la prolongada detenció de la tripulació del vaixell ha evidenciat les arbitrarietats del sistema judicial rus. Tot i que la setmana passada va sortir en llibertat sota finança l'últim membre de la tripulació, el procés criminal continua. El vaixell està confiscat al port de Murmansk, una ciutat al nord del país, en un clar desafiament al Tribunal Internacional del Dret del Mar, que Rússia no reconeix.

Els membres de la tripulació també estan en uns llimbs legals. Als quatre russos se'ls va permetre tornar a casa, però els 26 estrangers, de 17 països, han de seguir a Sant Petersburg mentre continuïn les investigacions.

En una sèrie d'entrevistes després de sortir en llibertat sota fiança, Saarela i altres membres de la tripulació van descriure que el procés es va fer d'acord amb la legislació russa, però que ha estat opac, fins i tot per als advocats russos. Segons van explicar, els investigadors van mantenir una actitud còmica i servil amb el protocol burocràtic rus, que no sempre és lògic.

Càrrecs contradictoris

Primer els van dir que estarien detinguts només unes hores i que només s'havien de preparar una petita bossa amb roba. Després se'ls va acusar de pirateria, un crim que comporta una sentència màxima de quinze anys de presó -tot i que el mateix president rus, Vladímir Putin, va negar que els activistes fossin pirates-. El capità de la tripulació, el nord-americà Peter Willcox, va dir que es van "sorprendre" quan van saber que estaven acusats de pirateria.

En un altre gir del cas, el comitè d'investigació els va rebaixar els càrrecs en considerar que es tractava d'un cas de vandalisme, un delicte menor que comporta una pena màxima de set anys de presó.

Després de la detenció, els policies van identificar els membres de la tripulació i van viatjar cinc dies amb ells, fins que el vaixell va arribar al port de Murmansk.

Encara que la llei russa preveu que el procés es tradueixi a la llengua dels acusats, la interpretació va induir a errors. L'holandesa Faiza Oulahsen va declarar al jutge que ella havia actuat segons els seus principis. Però el traductor va dir: "Sóc una lluitadora per la llibertat", cosa que va motivar una protesta de la seva advocada. Oulahsen va firmar 42 pàgines d'un document que detallava com la van detenir i els càrrecs contra ella.

Els oficials russos, inclòs Putin, van defensar la sobirania russa de l'Àrtic, però van donar arguments contradictoris tot afirmant que els activistes eren membres dels serveis d'intel·ligència estrangers o de competidors petroliers.

Encara que van estar en cel·les separades, els activistes van explicar que es podien comunicar entre ells en l'hora diària que tenien per sortir a un petit pati. Aprofitant mistos cremats, van escriure a les parets "Salvem l'Àrtic". Ara s'han reunit tots en un hotel del centre de Sant Petersburg.