Publicitat
Publicitat

DESASTRE NATURAL

Xile reviu el malson del terratrèmol del 2010

Un sisme de 8,3 graus deixa 6 morts i 900.000 evacuats, i els geòlegs alerten de més moviments

Xile es va salvar ahir d’una veritable tragèdia com la viscuda el 2010, quan el país sud-americà va ser víctima d’un dels sismes més potents de la seva història. Fa 4 anys van morir més de 500 persones, no només pel moviment de terres, sinó per un tsunami que ningú va saber predir. Xile ha après dels errors i ha posat en marxa un important sistema d’emergències i d’alerta per tsunamis que ha salvat moltes vides. Ara els experts alerten que hi pot haver un altre terratrèmol. La falla que hi ha sota del país està en ple moviment i carregada d’energia.

“Els pròxims terratrèmols poden tornar a tenir lloc al nord, o bé més al sud”, afirma Sergio Barrientos, director del Centre Sismològic de Xile. El geòleg assegura que el sisme de dimarts a la nit va activar la llacuna sísmica sobre la qual descansa Xile. El també geòleg Marcelo Lagos va més enllà i creu que un terratrèmol de grans magnituds pot arribar en qualsevol moment, i de fet des del 25 de març alerta que hi pot haver un gran sisme. Arturo Belmonte, expert de la Universitat de Concepción, dóna la raó al seu col·lega Lagos: “Les prediccions són correctes. Des del 1877 fins ara, el desplaçament acumulat a la zona d’Iquique és de 9 metres i el terratrèmol que hem patit equival a 5 metres, o sigui que en falten 4”, assegura Belmonte.

El sisme de dimarts, de 8,3 graus, va tenir l’epicentre al mar, a 85 quilòmetres de la ciutat d’Arica, al nord de Xile, i a 44 quilòmetres de profunditat. En sentir les sirenes que alerten del perill d’un tsunami, els ciutadans van buscar refugi de manera serena a les zones altes dels pobles i ciutats, lluny de la costa, on van passar la nit de dimarts fins que les autoritats van aixecar l’alerta de tsunami.

Els petits i moderats sismes són habituals a Xile i la població hi està acostumada. D’aquí que l’evacuació dels milers d’habitants de la franja costanera de 3.000 quilòmetres del Pacífic del país es fes amb èxit, sense haver de lamentar ferits ni morts. I no és una dada poc important: 900.000 persones van abandonar la zona en poca estona. Els països veïns com el Perú i l’Equador també van activar les seves alertes per un tsunami.

La “mala sort” de Michelle Bachelet

El govern de Xile ha declarat zona catastròfica les localitats del nord del país més afectades pel terratrèmol. Ahir no hi va haver classes a les escoles i els aeroports no van estar operatius per als vols comercials. La zona la controlen els militars, ja que s’han volgut evitar els assalts i saquejos a botigues i comerços com el 2010, en l’últim gran terratrèmol que Xile ha patit. També es treballa per detenir les 300 internes d’una presó que es van donar a la fuga aprofitant l’evacuació del centre penitenciari d’Iquique. Sí que s’han vist imatges d’embarcacions arrossegades terra endins i d’alguns danys materials de certa consideració, tot i que no catastròfics. En aquesta ocasió, la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, ha sabut encarar els fets de manera diferent de com ho va fer fa 4 anys. El 2010, en els últims dies del seu mandat presidencial, va arribar el terratrèmol de 8,8 graus que va devastar mig país i va deixar més de 500 morts. Va abandonar el Palau de la Moneda sota greus acusacions per no haver actuat correctament i pel mal estat dels sistemes d’emergència i alerta per terratrèmols i tsunamis en un país on són el pa de cada dia.