Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Palestina i Israel tornen a un diàleg sense sortida

Tel Aviv allibera presoners però amplia les colònies a Jerusalem Est

Israel i l'Autoritat Palestina seuen avui a la mateixa taula per primera vegada en tres anys. Les expectatives que les converses arribin a bon port eren mínimes des que es va anunciar la represa del diàleg, fa dues setmanes, però les últimes decisions de les autoritats hebrees han refredat qualsevol esperança. L'Ajuntament de Jerusalem va donar llum verda ahir a la construcció de 942 habitatges per a colons a l'assentament de Gilo, a Jerusalem Est, que se sumen als 1.000 aprovats diumenge. En els últims vuit dies, Israel ha autoritzat la construcció de 3.300 noves "unitats" a les colònies. La qüestió no és menor, tenint en compte que va ser precisament la negativa del govern de Benjamin Netanyahu a congelar l'ampliació de les colònies el que va causar la ruptura de les negociacions el 2010.

La periodista israeliana Mariav Zonszein evidenciava la contradicció a la revista +972 . "La barreja de titulars de «Represa del procés de pau» i «Ampliació dels assentaments israelians» és ridículament ofensiva. Qui es pot prendre seriosament aquestes converses? Sembla com si Israel hagués esperat tranquil·lament que els Estats Units anunciessin un nou procés de pau per tornar a obrir la porta a la colonització, que de fet s'havia frenat aquest últim any, amb una congelació de facto de les construccions a Jerusalem Est".

El compromís d'alliberar 104 presoners palestins que compleixen condemna des d'abans dels fallits Acords de Pau d'Oslo (1993) no va pal·liar les crítiques palestines per l'ampliació dels assentaments. El Tribunal Suprem va ratificar ahir, malgrat les protestes de familiars de víctimes, la posada en llibertat de 26 presos, que va començar al vespre.

Sense precondicions

El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, ha forçat l'inici de les converses sense compromisos previs, de manera que els representants israelians i els palestins no han hagut de fer concessions. Cap dels temes centrals per als palestins és sobre la taula: ni les fronteres, ni la colonització, ni l'estatut de Jerusalem, ni el dret al retorn dels refugiats. L'analista de l'International Crisis Group a Jerusalem Ofer Zalzberg explicava a l'ARA: "Kerry no ha pogut reobrir les negociacions basant-se en un acord sobre temes fonamentals: un estat palestí sobre les fronteres del 1967 i el reconeixement d'Israel com a estat nació per al poble jueu. Per això s'ha basat en gestos a curt termini, com l'alliberament de presoners per part d'Israel i un alto el foc diplomàtic per part de l'Autoritat Palestina".

Tampoc en la societat civil hi ha grans expectatives en una solució a un conflicte que va començar fa 65 anys. "Aquest procés no va enlloc. Només hi està interessat Washington, que vol neutralitzar el tema palestí durant uns mesos davant la forta inestabilitat al Pròxim Orient, amb els conflictes a Egipte i a Síria. Saben que la causa palestina és una bomba de rellotgeria a tot el món àrab i volen refredar-la per un temps", explicava a l'ARA des de Jerusalem Sergio Yahni, activista israelià pro drets humans i director de l'Alternative Information Center.

Les converses posen en una situació complicada el president palestí, Mahmud Abbas, que havia obtingut una victòria simbòlica amb el reconeixement de Palestina com a estat observador de l'ONU. En virtut d'aquest nou estatut, l'Autoritat Palestina s'obria les portes per portar Israel davant el Tribunal Internacional de l'Haia. La represa de les converses, sense cap concessió per part de Tel Aviv, és difícil de justificar a ulls de l'opinió pública palestina. "Durant dos anys, els líders palestins han proclamat que no tornarien a les converses mentre continués l'ampliació de les colònies: ara semblen cecs i sords davant la política d'Israel", recordava Zakaria al-Qaq, professor de la Universitat Al-Quds de Jerusalem Est.

A més, l'Autoritat Palestina està immersa en una profunda crisi institucional, a un pas de la fallida financera i sense govern. Ahir Abbas va tornar a demanar a l'acadèmic Rami Hamdala que sigui el seu primer ministre i formi un executiu, dos mesos després que aquest polític anunciés que dimitia quan tot just feia només dues setmanes que exercia el càrrec. El primer ministre va acceptar l'encàrrec i té cinc setmanes per anunciar el govern.

Baixes expectatives

L'aposta del secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, per impulsar un procés de pau en l'últim mandat de Barack Obama té, doncs, poques perspectives d'èxit. "El risc d'un fracàs és real -escrivia fa uns dies Natan Sachs, investigador de Brookings-. Israelians i palestins estan molt allunyats en els temes més importants i, sobretot, cada part sospita que l'altra s'ha sumat a les converses amb males intencions. És difícil construir la confiança aquests dies a Terra Santa: el president palestí, Mahmud Abbas, creu que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, només vol parlar per parlar, per reduir la pressió internacional sobre Israel. I Netanyahu tem que Abbas, enfrontat a una societat que rebutja majoritàriament el retorn a la taula de negociacions, ha acceptat les converses només per no haver de carregar amb la responsabilitat d'un fracàs de la iniciativa de Kerry i continuarà jugant a fer-se la víctima durant les negociacions".