Publicitat
Publicitat

Turquia

Eduard Soler, investigador del CIDOB: "No podem parlar de primavera turca, estem molt lluny de veure la dimissió d'Erdogan"

El coordinador de recerca d'aquest 'think tank' creu que la situació a Turquia es diferencia de la dels països àrabs pel perfil dels manifestants, les seves demandes i el seu govern. "Si el primer ministre no traspassa línies vermelles i fa alguna senyal conciliadora a la població, podria desactivar la protesta"

Podem parlar de primavera turca?

No ho crec perquè quan la qualifiquem així és per buscar analogies amb les primaveres àrabs i en aquest cas hi ha diferències importantíssimes. Només són comparables pel que fa a l'ocupació de l'espai públic, la persistència en les mobilitzacions i la presència a les xarxes socials, però al capdavall això és compartit en la majoria de protestes.

El que les diferencia és el perfil dels manifestants, el que demanen i qui tenen al davant. Aquests manifestants estan més emmarcats en organitzacions polítiques i socials. No demanen un canvi de sistema ni una caiguda del règim, no diuen "no podeu governar", estan dient "no podeu governar així". I al davant no hi tenen el mateix que els egipcis o els tunisians, no és un govern autoritari que hagi arribat al poder amb eleccions manipulades. A Turquia hi ha una democràcia, tot i que amb un sistema de partit dominant, on només una formació té opcions reals d'arribar al poder. En gran part també perquè l'alternativa política és inconsistent i no pot presentar un projecte alternatiu de país.

Com és el moviment de protesta?

No té caps visibles. En aquest sentit pot ser semblant tant a Tahrir com a Sol o a altres moviments d'indignats. És un 'totum revolutum', col·lectius polítics o socials que se senten menystinguts i pressionats per un partit amb majoria absoluta que l'utilitza per imposar decisions sense consultar. L'AKP té un suport majoritari i la seva manera d'actuar respon al sistema de valors d'una part molt important de la societat turca però, al mateix temps, aquesta manera de governar aliena gran part de la població. El moviment de contestació és tan divers que difícilment es podria arribar a posar d'acord amb un projecte alternatiu. Hi trobes des de comunistes, fins a rics, kurds o ultranacionalistes turcs.

Hi ha divisions a l'AKP sobre com el primer ministre està gestionant la crisi?

Una part majoritària del partit dóna un suport rotund a Reccep Tayip Erdogan i a la seva forma de gestionar les protestes amb mà dura, restant representativitat i legitimitat als manifestants quan els pregunta per què no es presenten a eleccions. Però ara tots els ulls estan posats en el president, Abdullah Gül, que durant un temps s'ha vist marginat. El president de la república és un càrrec important a Turquia però el carisma d'Erdogan és tan fort que pot haver-lo eclipsat. Gül té un tarannà més conciliador i moderat, està obert a crítiques, a acomodar sensibilitats dels que no pensen com el govern. El president va demanar contenció davant les protestes, un indicador que no tothom dins de l'AKP creu que la situació s'estigui gestionant bé.

Això no vol dir que algú estigui qüestionant el lideratge d'Erdogan al partit, no som en aquest escenari ni molt menys. El que tenim són intel·lectuals propers a l'AKP que suggereixen una manera de governar més conciliadora. És un sector molt preocupat pel cost que els incidents poden tenir en la reputació del país, temen que actors com els Estats Units o inversors estrangers qüestionin la imatge de Turquia com a exemple de conciliació.

A on creus que pot portar la situació?

Tot depèn de com es gestioni la crisi. Si es fa adequadament, si no es traspassen línies vermelles pel què fa a la violència arbitrària i es fa algun tipus de senyal conciliadora a la població, la protesta podria desactivar-se ràpidament. Però si l'AKP parteix de la idea que manté el suport popular i assumeix que té carta blanca per reprimir les manifestacions podríem veure una tensió continuada a universitats i carrers. Tot plegat escalfaria l'ambient de cara al calendari electoral de l'any vinent però no tindria un impacte clau més enllà de reforçar les dinàmiques anti liberals de l'AKP. En tot cas, estem molt lluny de veure Erdogan forçat a presentar la seva dimissió per les protestes populars.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT